Publicitat
Publicitat

UN POBLE EN BANCARROTA

Els veïns creen una associació d'afectats i busquen maneres de tirar endavant sense els estalvis per la fallida de la cooperativa

Butxaques buides i angoixa a l'Aldea

Acada racó de l'Aldea (Baix Ebre) s'hi pot trobar un veí que comença a relatar el seu testimoni amb expressió ensopida. Tirar endavant un poble que manté un cordó umbilical amb el camp ja era prou complicat en època de crisi per afegir-hi l'ensurt de la fallida de la cooperativa, un escenari de desgràcia que ha escampat el neguit entre la població. Els 4.500 veïns de l'Aldea (uns 3.000 dels quals tenen els estalvis a la secció de crèdit de la cooperativa, que al municipi sempre ha fet les funcions de caixa) estaven pendents ahir de les notícies que arribaven des de Barcelona. El missatge de tranquil·litat que va verbalitzar l'alcalde, Daniel Andreu, i els portaveus de la Generalitat van obrir un horitzó d'esperança, tot i que l'angoixa no ha desaparegut. Unes 400 famílies, amb la cartilla de la cooperativa a la mà, ja han passat per l'Ajuntament per inscriure's en el registre d'afectats, un degoteig que aquest dilluns va obligar els funcionaris a fer feina extra. Els veïns se senten desemparats. No volen ni imaginar-se un Nadal sense diners a la butxaca.

A casa de Gabriel Pujol, que treballa en un magatzem de verdura, saben perfectament que aquests són dies magres. "El meu sogre havia de passar la ITV del cotxe i ha hagut de demanar diners als fills", explica Pujol, de 43 anys. La seva mare i els germans també tenen els estalvis a la secció de crèdit de la cooperativa, uns recursos que han quedat bloquejats perquè l'entitat no disposa de líquid. "El sogre també hi tenia la nòmina domiciliada i un dipòsit d'estalvi, i s'ha quedat sense res", afegeix aquest treballador. Pel magatzem on cada dia fa el jornal hi han passat clients que només poden disposar dels diners que porten a la cartera, i a alguns se'ls feia difícil reprimir les llàgrimes.

Cares serioses al poble

Pujol s'explica al bar Sport, un establiment situat a peu de la carretera que fa de columna vertebral del poble. A fora, el trànsit de cotxes i camions és incessant. A dins, només la televisió trenca el silenci. A diferència d'altres migdies, ahir el bar que regenta Rosa Martorell era pràcticament buit. "Hi ha molta gent que no té ni cèntims a la mà per fer la cervesa del migdia, quan surt de la feina", resumeix Martorell, amb el davantal posat i la cuina en marxa. "Mira que ja ens anava malament, però ara ho veiem més fosc", comenta la mestressa, preocupada per tenir el local buit fins i tot dissabte, quan el Madrid-Barça actuï de sedant de les preocupacions. "Ha vingut gent que feia la cara d'haver patit un infart", descriu Helena Diana, la cambrera.

A l'altre costat de la carretera, al restaurant de Jordi Abril hi ha més activitat. Les taules solen acollir treballadors que estan de pas al poble. El rictus de propietari sintetitza la sacsejada que ha patit el poble en els últims dies. "Vivim en un estat d'angoixa que flota en l'ambient", detalla Abril, de 43 anys, mentre serveix menús. També té familiars a qui els ha tocat el rebre. "Estem tan fotuts que tinc la sensació que la gent no saluda igual al matí. Aquesta incertesa ens està fent molt mal", admet l'amo del restaurant.

Alguns veïns que tenen els estalvis a la cooperativa es van presentar ahir a l'oficina de la secció de crèdit. Hi van trobar poques respostes. A l'aguait, una dotació de policia feia guàrdia a una distància prudencial. Mesures preventives per si algú perdia els nervis, un escenari plausible tenint en compte les escenes de tensió que es van viure divendres passat. "La gent està acollonida i indignada", admet un familiar proper al president de la secció de crèdit, que prefereix mantenir l'anonimat. Diu que a casa ho estan passant malament i confia que els estalvis de la majoria del poble podran desbloquejar-se ben aviat.

Pensionistes sense opcions

Mentre les administracions fan gestions per trobar una sortida ràpida a l'atzucac que viu la cooperativa, les oficines bancàries atenien ahir clients que cercaven solucions d'urgència a preocupacions quotidianes. I els comerços despatxaven els clients que intentaven fer vida normal. "Ja hem començat a notar les conseqüències de la situació que patim", detalla Francisco Tafalla, que regenta amb la seva germana una botiga de queviures a pocs metres de la cooperativa. Ell també paga a proveïdors a través de la secció de crèdit. "Els que ho estan passant pitjor són els pensionistes que ho tenen tot a la cooperativa i no tenen cap marge de maniobra", exposa Tafalla, de 46 anys. A pocs metres del seu establiment, al bar Societat, ahir a la nit hi havia convocada una reunió per mirar de resoldre el maldecap de la loteria de Nadal, gestionada a través de la secció de crèdit de la cooperativa. A l'Aldea, tot s'ha hagut de repensar, i a corre-cuita.

Ànsia d'explicacions

Els veïns reclamen informació que els espolsi l'ansietat. Per això, ahir al vespre van omplir la sala polivalent del casal d'avis per escoltar les explicacions de l'alcalde i de representants de la Generalitat. Joan Prades (president del casal), Guzmán Sech (secretari) i José Monteso (vocal) havien rebut l'ordre de preparar la sala per fer-hi l'assemblea, on els veïns van decidir constituir una associació d'afectats.

"Hi ha pagesos que no disposen de diners ni per comprar el pinso per a les granges", relata Sech. Mentre l'Ajuntament transmetia tranquil·litat als veïns, mossèn Víctor Cardona devia fer números a la rectoria. La parròquia i Càritas han obert el seu magatzem de menjar per recollir aportacions desinteressades dels veïns. Preparen lots (carregats de caldo, sopa, cigrons, pasta, arròs, sucs i galetes) per a les famílies que han quedat a l'estacada.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT