Publicitat
Publicitat

MEMÒRIA HISTÒRICA

Un mapa ubica els punts de l'Estat on hi ha enterraments massius

Catalunya té 151 fosses comunes amb víctimes de la Guerra Civil

Catalunya té 151 fosses comunes amb víctimes de la Guerra Civil. El govern espanyol ha publicat un mapa en el qual es detallen els punts de l'Estat on es van fer enterraments massius.

L'inventari que ha realitzat fins ara el ministeri de Justícia xifra en 2.246 el total de fosses comunes localitzades a l'Estat espanyol, de les quals 151 són a Catalunya. Aquestes dades apareixen al mapa de fosses que des d'ahir s'ha inclòs a la pàgina web sobre la memòria històrica ( www.memoriahistorica.gob.es ) que s'ha obert a internet, amb les dades recopilades amb l'ajuda de les comunitats i les associacions de familiars de víctimes. El mateix Memorial Democràtic de la Generalitat ja preveu que la xifra encara podria augmentar fins a més de 200 fosses en territori català, segons l'estudi que es va fer en l'anterior legislatura.

En aquest mapa hi apareixen totes les fosses de les quals té constància l'oficina de víctimes, distribuïdes entre les exhumades, les que només ho han estat parcialment, les que contenien cossos que van ser traslladats en el seu moment al Valle de los Caídos, les que han desaparegut perquè sobre elles s'hi ha construït algun tipus d'infraestructura i les que encara no han tingut cap tipus d'intervenció. En el cas de Catalunya, només en un cas -a Olesa de Montserrat- s'ha exhumat la fossa per intentar identificar els cossos i entregar-los a les famílies, mentre que en la majoria de casos les restes van ser traslladades al Valle de los Caídos.

Les 151 fosses comptabilitzades a Catalunya estan lluny de les que hi ha a Aragó (594) i Andalusia (492), que són les dues comunitats amb més nombre de punts d'enterraments massius. A aquestes les segueix Astúries, amb 320 fosses, seguida de Castella i Lleó (187) i Castella-la Manxa (139). Ja per sota del centenar figura el País Basc (92); el País Valencià (85); Madrid (51), i Extremadura i Galícia, totes dues amb 46 fosses. Les comunitats amb menys nombre d'enterraments són Navarra (16); Cantàbria (7); La Rioja i Múrcia, totes dues amb 6; Balears (4); Canàries (2), i Ceuta i Melilla, amb una en cada ciutat autònoma.

Després de ser publicat el mapa s'ha registrat una massiva afluència de visites que ha dificultat la seva consulta i ha arribat a saturar la pàgina web, que té diverses eines per facilitar als ciutadans la localització dels enterraments i de les víctimes. Una altra possibilitat d'accés és el cercador de fosses, que permet localitzar els enterraments a partir de diversos criteris, com el geogràfic o l'associació que ha informat de la troballa de restes. La pàgina ofereix informació exhaustiva sobre l'origen de l'enterrament, la seva descripció i la seva evolució i història, així com el nombre de víctimes i, en el cas de saber-se, apareixen els noms, cognoms, sexe i edat de les persones sepultades. A més del mapa de fosses, la pàgina ofereix informació sobre els arxius públics relacionats amb les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura, i sobre les prestacions i pensions a les quals tenen dret aquestes víctimes i els seus familiars.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT