CatalunyaCaixa es converteix ara en l'objectiu més preuat

El BBVA ha protagonitzat les dues adquisicions més rellevants del sector financer a Catalunya dels últims 27 anys, si exceptuem la formació de La Caixa a principis dels anys noranta i l'absorció de Banc Atlàntic pel Sabadell. L'entitat a la qual el Banc d'Espanya acaba d'adjudicar Unnim ja va comprar Banca Catalana el 1984, també al Fons de Garantia de Dipòsits (FGD). El preu també va ser similar. Ara caldrà veure si el BBVA manté la marca Unnim més de 15 anys, tal com va fer amb Banca Catalana, que va acabar absorbint l'any 2000.

Els grans bancs espanyols han volgut guanyar sempre quota de mercat a Catalunya a cop de compres. El tradicional pes de les caixes, més elevat que a la resta de l'Estat, i l'existència d'una sèrie de marques locals van ser un impediment fins fa uns anys. Per això, Caja Madrid va comprar Banca Jover. Amb tot, el creixement de La Caixa, ara CaixaBank, i l'aparició de Banc Sabadell ha evitat que Santander, BBVA i Bankia (Caja Madrid) repliquin a Catalunya les quotes de mercat que mantenen en el conjunt espanyol.

Aquesta també és la raó que CatalunyaCaixa es converteixi ara en el pròxim objectiu. L'entitat que dirigeix Adolf Todó manté una quota de mercat del 13,3%, cosa que representa que fins ara se situés en el segon lloc del sector, ara arrabassat per la suma de BBVA i Unnim. En aquest context, Banco Santander apareix com el comprador natural. L'entitat que presideix Emilio Botín compta amb una quota del 8,7% a Catalunya. Si afegim la de CatalunyaCaixa, l'entitat adjudicatària es posaria, amb un 22%, gairebé frec a frec amb CaixaBank, que domina el mercat amb el 25,1%. Això sí, hem de considerar que l'entitat que presideix Isidre Fainé no farà cap moviment (sembla bastant clar, però, que si el fa serà a fora de Catalunya).

L'adjudicació de CatalunyaCaixa no tindrà res a veure amb Unnim. La primera té uns actius de 76.000 milions d'euros, mentre que Unnim en té 28.000 milions. A més, l'exposició immobiliària és proporcionalment molt superior en el primer cas. Per tant, la protecció d'actius que haurà d'assumir l'FGD serà molt superior.

I mentre la seu d'Unnim ha volat a fora de Catalunya i la de CatalunyaCaixa ho pot fer al setembre (la data que ha fixat el Banc d'Espanya per la seva adjudicació), Caixa Penedès i Caixa Laietana lluiten per fer sentir la seva veu en les seves respectives fusions fredes (SIPS), ambdues amb seu a Madrid. No queda clar en cap dels dos casos si subsistiran les marques a les façanes de les seves oficines, i tampoc sembla definit el camí de les respectives obres socials, pendents també de l'actitud de la Generalitat. El govern tripartit no volia perdre cap llençol en la primera bugada de fusions, com va pasar. Però la intensitat de la reestructuració financera ha crescut, i va camí de centrifugar-ho tot.

És perfectament possible que al final del procés només quedi a Catalunya la seu de la caixa més gran. De les 10 entitats que hi havia només fa un any i mig, pot ser que en resisteixi una. Això si al final s'esvaeix una possible integració de CaixaBank amb Bankia. Només Banc Sabadell podria evitar que CatalunyaCaixa també viatgés lluny.