Publicitat
Publicitat

ELECCIONS ESPANYOLES

Mas i Pujol toquen a sometent davant l'embat del PP i s'impliquen en la campanya de Duran

CiU alimenta el somni de la victòria

Duran va trencar el tabú. El candidat de la federació va recollir el testimoni de Jordi Pujol i Artur Mas, que el van precedir ahir en l'ús de la paraula a l'acte central de CiU a Reus, i va demanar per primer cop un "esforç per guanyar" a Catalunya el 20-N. Fins ara, Josep Antoni Duran i Lleida no només havia donat (com totes les enquestes) per segura la majoria absoluta del PP en l'àmbit espanyol, sinó que també havia assegurat en públic, i de manera taxativa, que no era possible pensar en res diferent que en el PSC tornant a vèncer les eleccions a Catalunya. Fa només tres dies ho va reiterar en un debat al Círculo Ecuestre en preguntes d'un empresari que anhelava el contrari.

Ara, però, CiU intenta capgirar la campanya i observa el desgast socialista (i el possible triple empat amb CiU i PP que pronostiquen algunes enquestes) com la possibilitat d'ocupar la primera posició per primer cop en la història.

Més resposta que concert

El míting central a Reus, un dels nous feus municipals que CiU llueix des del 22-M, en aquest cas gràcies a un acord amb el PP, va aplegar la cúpula de la federació en ple i va evidenciar que la campanya nacionalista entra en una nova fase. El pacte fiscal passa a segon pla pel que fa al missatge. No pas per falta de ganes o de consens entorn d'un nou finançament en la línia del concert, sinó perquè Mas i Duran saben que obrir el meló serà impossible a Madrid després del 20-N si el PP, amb majoria absoluta, és una mica coherent amb el que ha defensat a l'oposició. Ara es tracta, doncs, d'apel·lar al respecte a Catalunya, a la "resposta catalana", a reforçar el Govern des del grup parlamentari a Madrid i a ser forts per resistir l'embat dels conservadors espanyols.

Ahir, i en la línia de les línies vermelles que el PP fa temps que marca per a Catalunya i que aquest diari assenyalava, fonts pròximes a Mariano Rajoy van explicar que del pacte fiscal inspirat en el concert que promou CiU amb ERC i ICV en parlarien, però que hi havia dos condicionants inamovibles: el primer, que Catalunya no se singularitzi -com sí que fan Euskadi i Navarra- i el seu finançament sigui com el de la resta d'autonomies de "règim comú"; i el segon, que tot dependrà de la magra tresoreria de l'Estat. Per tant, pinten bastos per al concert.

A la federació això no els ve de nou. Mas i Duran sempre havien dit que calia impedir la majoria absoluta del PP a Madrid per poder negociar aquest "gran peix al cove" que saldi el dèficit fiscal, que CiU recorda amb un gran marcador electrònic en cada míting. Ara tenen coll avall que no podrà ser i que cal ser forts Catalunya endins per posar més difícil al PP el cop de porta i resistir la tempesta política.

Marcant encara el camí

Va obrir foc Jordi Pujol demanant "un gran resultat" i posant deures a Duran: "Hem d'aspirar a ser els primers. El que passi a Madrid no depèn de nosaltres, però sí que ens fem respectar", va advertir. El vell president va posar, com sempre, exemples i va escalfar l'auditori. I va rebobinar fins al 1982 per establir un paral·lelisme ben vigent. El PSOE havia tret 202 diputats a Madrid i CiU només 12 a Madrid ("ara en farem més", va garantir) i des del 1980 en tenia 43 al Parlament. Va arribar la Loapa pactada pel PSOE i la UCD, que frenava el procés autonòmic, i es va tombar. Al Constitucional però també al carrer. "Ens en vam sortir perquè vam tenir força interna i vam respondre bé i això és fonamental", va assegurar.

Pujol no té la candidesa d'altres dirigents de CiU i no creu en les bondats del PP, ja sap "què dóna de si". Va abonar la idea que encara era possible deixar enrere els populars i atrapar el PSC i advertir els seus correligionaris que quedar debilitats (la tercera posició té aterrits els dirigents de la federació) "afectaria la credibilitat i el prestigi" de la federació, però també del Govern, del qual el grup parlamentari de CiU al Congrés sempre va actuar com un apèndix quan ell era el president. Un mal resultat, va deixar anar, "obligaria a replantejar-se coses".

Mas va incidir en la idea de Pujol i va tenir elogis per Duran que, a diferència del que els convergents observen en el PSC (que posa les retallades al punt de mira), "fuig dels populismes, la demagògia i la hipocresia". El president tindrà aquesta setmana una implicació màxima en la campanya de Duran, en la que fins ara -llevat de la cartelleria- el protagonisme més gran ha estat per als candidats i els dirigents d'Unió, va insistir que cada vot per CiU és "una ajuda per al govern". Sabedor com és que les retallades ara perjudiquen Duran, tant Mas com la resta d'oradors van afirmar que si s'han de fer és gràcies al tripartit.

L'ideal és quedar primers, però sobretot aparèixer per davant del PP. L'opció de Rajoy és la del canvi, però també se'l fa seu CiU. Així ho va fer notar Mas. Pel president, però, el vot a la federació suma doble i el PP "suma zero". "El vot a Duran suma pel canvi i suma per Catalunya, en canvi el del PP el que suma pel canvi ho resta per Catalunya", va exposar abans d'avisar que amb un PP amb majoria absoluta i CiU dèbil "Que Déu ens agafi confessats!".

Intent de concentrar vot

Duran va tancar l'acte amb un fil de veu però amb suport i amb els objectius més clars després de les intervencions de Mas i Pujol. Va reblar-ne els arguments i, després de les habituals crítiques als socialistes, va recordar que per castigar el PSOE no cal votar el PP i que seria injust que l'anticatalanisme de Rajoy "ara tinguin premi". "Cal un contrapès encara que no estiguem 100% d'acord", va afirmar en clara apel·lació a concentrar el vot "nacionalista i catalanista" de tota mena, en una opa gens dissimulada a votants de PSC i ERC.

Duran, que en el desplaçament amb la premsa fins a Reus va pronosticar un empat a 15 escons amb el PSC i 12 actes pel PP, va reclamar "una empenta" per fer història i aprofitar el daltabaix socialista. "No hi ha segona volta", va advertir. Es tracta, en el tram final fins al 20-N, de tocar a sometent apel·lant, ara sí, al cor i la resistència.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT