Publicitat
Publicitat

Clam per integrar el menjador al projecte educatiu

Els nens de l'Escola Bogatell de Barcelona no s'avorreixen pas a l'hora de dinar. Però tampoc no deixen d'aprendre. Com a la majoria de centres de primària, el temps del migdia s'ha eixamplat per la pèrdua de la sisena hora, però, en aquest cas, això els ha donat més temps per al lleure educatiu. Els 21 monitors de la Fundació Catalana de l'Esplai que treballen al menjador d'aquest centre també s'encarreguen que els nens aprofitin aquestes dues hores i mitja per adquirir hàbits alimentaris, aprendre coses sobre els aliments i fins i tot fer els seus primers tempteigs a la cuina. Amb tallers de cuina, jocs al pati i videojocs d'ordinador, els tres quarts d'hora d'abans i de després de dinar esdevenen aquí un temps integrat dins el projecte educatiu del centre.

Això és el que reclamen, precisament, els representants de la comunitat educativa, segons l'estudi La millora dels menjadors escolars i el temps del migdia , elaborat per la Fundació Catalana de l'Esplai basant-se en entrevistes amb tots ells. L'informe destaca el temps del migdia com "un temps educatiu" i reclama una "coordinació" més gran entre la direcció del centre, el claustre i l'AMPA per aprofitar aquest espai "no només per educar en els hàbits alimentaris, sinó també en hàbits socials, actituds i valors", diu la gerent de programes escolars de la Fundació, Cristina Rodríguez. "No es tracta d'atabalar els nens amb activitats, els cal esbarjo. Però es pot inserir aquest esbarjo en el projecte educatiu", afegeix.

Dels 4.573 centres escolars catalans, 2.665 (el 60%) ofereixen servei de menjador. Segons l'informe de la Fundació, entre 250.000 i 400.000 infants catalans es queden a dinar a l'escola o a l'institut. Entre 12.000 i 18.000 persones treballen als menjadors escolars, un servei que mou entre 300 i 500 milions d'euros de volum econòmic global, sufragat per les famílies, que als centres públics paguen un màxim de 6,1 euros per àpat. La Generalitat hi aporta les beques obligatòries -per als nois desplaçats forçosament del municipi- i les no obligatòries -per a les famílies amb menys recursos.

L'estudi de la Fundació destaca que bona part dels menjadors els gestionen les AMPA, però "gairebé tothom" coincideix que la gestió no els correspon, sinó que s'ha d'encarregar la gestió "a una entitat o empresa especialitzada amb l'adequada coordinació amb la direcció del centre" per garantir-ne el caràcter educatiu. També reclamen garantir l'equitat en l'accés a aquest espai i, per això, demanen "incrementar la dotació de beques".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT