Publicitat
Publicitat

Un paleta mata quatre persones ofegat pels deutes, un xec sense fons i l'anunci que l'acomiadaven

Boig o desesperat?

Se sentia traït i va decidir venjar-se. Pere Puig Puntí, un paleta de 57 anys de Sant Esteve d'en Bas, a la Garrotxa, havia hipotecat la casa familiar per ajudar econòmicament els amos de l'empresa en la qual treballava, Construccions Tubert. Ara, però, els empresaris li devien cinc mesos de nòmina, l'hi van intentar pagar amb un xec sense fons i li havien anunciat que, a causa de la crisi, difícilment seguiria treballant a partir del gener. La situació feia temps que s'allargava, però Puig Puntí sempre havia rebut bones paraules i la garantia de cobrament. L'argument era que a l'empresa li devien molts diners de les obres que estaven fent en un edifici del nucli de la Canya, a Sant Joan les Fonts, i en el qual, precisament, ell treballava. "Quan ens paguin a nosaltres, arreglarem lo teu", li deien. I ell se'n refiava.

Però els mesos passaven, no cobrava les nòmines i el banc li reclamava el pagament de la hipoteca. La relació entre propietaris i empleat, molt cordial des de feia anys, es va anar deteriorant fins que Puig els va amenaçar de demandar-los. Ja feia cinc mesos que no cobrava però dilluns els Tubert li van entregar un xec amb el sou pendent de cobrament. Dimarts al matí, Puig va anar a cobrar-lo, animat, a la sucursal de la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM) d'Olot però li van dir que no hi havia fons. Dimecres va dir prou i va decidir venjar-se.

Trastornat o desesperat -o totes dues coses- Puig va anar al bar La cuina de l'Anna del nucli de la Canya, a Sant Joan les Fonts, on esmorzaven cada matí Joan Tubert, de 62 anys, i el seu fill Àngel, de 35. Els va disparar a matar. Va agafar el cotxe, va conduir deu minuts fins a la sucursal de la CAM d'Olot i allà va disparar cinc trets contra Rafael Turró, subdelegat de l'oficina, de 46 anys, i l'empleada Anna Pujol, de 52 anys. També van morir a l'acte. Ell no va pronunciar ni una paraula, ni una advertència. A fora es va trobar amb dos agents de la policia local que s'havien interessat per aquell tot terreny estacionat al mig de la calçada. El van detenir d'immediat i amb l'estira-i-arronsa a Puig se li va disparar accidentalment un tret, que va impactar a la façana de la Funerària Puig. Curioses coincidències.


"M'he tret un pes de sobre"
Puig semblava alleugerit quan es va confessar als agents de la policia local: "M'he tret un pes de sobre". La sang freda va impressionar tothom, així com el fet que després del primer doble crim conduís quatre quilòmetres per anar fins al centre d'Olot i repetir el procediment. "Se'l veia sencer", va reconèixer un agent a aquest diari. Cap resistència, cap penediment i rostre tranquil. Res a veure amb el que passaria hores després, ja a la comissaria dels Mossos a Olot. Mirada perduda i abatut. Pràcticament ni se l'entenia. Al llarg de la reconstrucció del crim que es va fer al vespre era com si l'assassí no hi fos. Com si tot allò no l'impliqués, deien els investigadors.

El seu estat ha dificultat que els Mossos li prenguin declaració, avui ho tornaran a intentar i divendres el portaran davant del jutge. El mòbil econòmic està confirmat, però molts dels detalls que hi ha més enllà d'aquest cercle infernal en què s'ha convertit el pagament d'una hipoteca, el retard en unes nòmines i el xec sense fons, encara es desconeixen. Tot plegat són tres aspectes que els investigadors tenen damunt la taula i que relacionen directament amb els crims, però els passos que es van seguir per arribar fins aquí estan encara farcits d'interrogants. Per què es va hipotecar per ajudar els seus amos? Per què després d'aquest gest volien prescindir d'ell? Els Mossos creuen que encara se'ls escapa algun detall que pot respondre totes les preguntes.


"Ja se m'espassarà"
Qui també pot ajudar a resoldre aquests interrogants són els veïns i testimonis. Jaume Darnés, per exemple, és un veí de la Canya que es va trobar l'assassí pel carrer minuts abans de la tragèdia. "Pere, agafaràs fred", li va dir. "Ja se m'espassarà, ja ho veuràs", li va contestar premonitòriament. Darnés no va notar res estrany, ni cap indici del que havia de passar al cap de pocs minuts, passades les nou del matí i amb un temperatura de set graus sota zero.

A Olot la consternació era absoluta. Les quatre víctimes vivien a la ciutat i tots eren molt coneguts. Els familiars van haver de ser atesos en estat de xoc a l'Hospital de Sant Jaume, situat just davant de l'oficina de la CAM. Lluís Sacrest, l'alcalde, es posava les mans damunt la cara. Era la segona vegada en poc més de quinze dies que l'alcalde d'Olot repetia aquest gest. La primera, quan es va descobrir que el zelador del geriàtric La Caritat havia matat onze avis i la segona ahir, després de rebre la notícia de la massacre.

L'Ajuntament ha decretat tres dies de dol i ha convocat dos minuts de silenci per aquest migdia perquè els olotins expressin el seu rebuig pels fets i expressin el condol a la família sortint al carrer. "Que feble i fràgil és la societat en la qual vivim", deia Sacrest. L'alcalde no va voler entrar en detalls de la investigació ni en les causes de l'assassinat múltiple. "Hi ha d'haver una situació de desequilibri, si no, no s'entén", deia. El jutjat número 2 d'Olot, que s'encarrega del cas, ha demanat que es faci al detingut un informe forense per dictaminar l'estat de salut mental. Feia anys Puig havia estat de baixa per depressió, però ningú li havia detectat trastorns. Ningú el veia capaç de matar una mosca.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT