Publicitat
Publicitat

EL FUTUR D'EUSKADI

La condemna d'Otegi i Usabiaga a deu anys de presó desperta el rebuig del lehendakari López

Cop judicial al procés de pau

No és una sentència més contra dirigents de l'esquerra abertzale. La condemna de deu anys de presó afecta el principal negociador de l'independentisme basc -Arnaldo Otegi- i un dels seus estrategs més importants -Rafa Díez, exlíder del sindicat LAB-. Els dos polítics han tingut un paper molt destacat en les converses amb el govern espanyol des del 1999 i fins a l'actualitat.

Ara bé, persones al marge, el moment en què arriba la resolució judicial també fa diferent aquest cas. ETA fa dos anys que no atempta i està en vigor un alto el foc permanent com a resposta al gir que ha fet l'esquerra abertzale a favor de les vies exclusivament pacífiques i democràtiques. Factors que han obert un escenari sense precedents al País Basc. Otegi i Díez són, en bona part, responsables d'aquesta situació, ja que han promogut aquest canvi i han propiciat que ara s'estigui parlant del cicle final d'ETA. Això explica que, davant la sentència del cas Bateragune, els socialistes bascos s'hagin saltat el guió habitual i que hagin anat més enllà de la frase retòrica de "respectem i acatem el que diguin els tribunals".

Davant la decisió de l'Audiència Nacional, el PSE i el govern basc s'han mostrat, per primera vegada, comprensius amb la frustració, la crítica i la indignació que han expressat, sense excepció, totes les formacions abertzales. "Entenc que quan la immensa majoria de la societat basca pensa que estem tancant el cicle del terrorisme, hi hagi gent que no pugui comprendre aquesta sentència", va expressar el lehendakari, Patxi López. ¿D'on surt aquesta nova actitud? ¿Per què els populars han estat els únics que a Euskadi han celebrat la condemna imposada a Otegi, Díez i a tres membres més de l'esquerra abertzale? L'explicació cal buscar-la en l'agenda oculta del conflicte basc.

A Euskadi, ni els silencis ni les paraules són gratuïts. Que la situació política ha canviat ja no ho nega ningú. ETA i l'esquerra abertzale s'han mogut i això ha permès -encara que els discursos oficials diguin el contrari- recuperar fils trencats, restablir confiances entre diferents. En secret, tothom parla amb tothom en els soterranis de la política basca, últimament força transitats. Fins i tot pel PP. No existeix un procés de pau, no hi ha negociacions entre el govern espanyol i ETA, però els ponts tornen a funcionar i en totes direccions. Ara mateix no és possible iniciar unes converses de pau perquè Zapatero ja és el passat, Rubalcaba només és un candidat i Rajoy un interrogant, i ETA només desitja arribar a acords amb un govern fort. L'objectiu en aquesta conjuntura d'impàs és mantenir oberta la possibilitat d'una pau futura. L'executiu socialista pressiona l'esquerra abertzale perquè es mogui en la direcció desitjada -condicionar sense impedir- i alhora els independentistes continuen impulsant iniciatives sense tenir en compte aquestes pressions -Otegi i Díez són una penyora-, però amb el convenciment assumit per tothom que quan aquesta oportunitat de pau arribi, en els pròxims mesos o anys, caldrà no deixar-la passar de llarg. L'Estat no activarà mesures de distensió tret que es vegi forçat a fer-ho per les circumstàncies, combinant pal i pastanaga.

D'això últim n'és un exemple el retorn de l'esquerra abertzale a les institucions, a través de Bildu. Una gran pastanaga. Com que el comunicat d'abandó de les armes o de dissolució no arriba, s'ha reactivat el joc de pressionar sense ofegar: la fiscalia de l'Audiència Nacional sol.licitava deu anys de presó per a Otegi i Díez, i el tribunal ha dictat sentència. El futur de Sortu també depèn d'aquest estira-i-arronsa. El nou partit de l'esquerra abertzale espera que el Constitucional revoqui la il·legalització dictada pel Suprem, però Conde-Pumpido, el fiscal general de l'Estat, descarta legalitzar la formació mentre ETA continuï existint. Davant la cita electoral del 20-N, es produiran previsiblement nous moviments d'ETA, aplicant la màxima del "cor calent, cap fred". Els uns i els altres tibaran la corda conscients que ningú té el mínim interès que es trenqui. Després del 20-N, quan s'aclareixi qui pilotarà l'Estat els pròxims quatre anys, el conflicte basc entrarà en una dimensió decisiva.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT