Publicitat
Publicitat

EL SUPORT ALS COL·LECTIUS VULNERABLES

El Govern permetrà ara que les famílies que ingressin fins a 12.000 euros rebin els ajuts per tenir fills de 0 a 3 anys i també accepta flexibilitzar els criteris per cobrar la renda mínima d'inserció

Crit d'alerta de les víctimes de la pobresa

Les xifres constaten que la pobresa no té edat. Un de cada quatre infants viu sense els recursos adequats, tal com constata la Fedaia, la federació d'entitats catalanes que treballen amb nens i joves desemparats o en risc d'exclusió social, que ha impulsat una campanya per combatre aquestes realitats. Creu Roja va atendre l'any passat més de 35.000 ancians en situació de vulnerabilitat. I Càritas Barcelona va detallar en l'última memòria que el nombre de persones ateses ha crescut un 152% en els últims cinc anys, un escenari que es complicarà, segons l'entitat, si es concreten les retallades de la Generalitat.

Les entitats socials no amaguen la frustració per la tisorada que els pressupostos del Govern preveuen en prestacions bàsiques. Entenen que pot incrementar les situacions de pobresa i de marginalitat. Agrupades en la plataforma Ni Un Pas Enrere, la seva pressió ja ha provocat que el conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, s'hagi compromès a corregir mesures anunciades. Els ajuts a famílies amb fills de 0 a 3 anys -que perdran la condició de prestacions universals- es mantindran per a totes les llars amb uns ingressos anuals inferiors a 12.000 euros, tal com havia reclamat la plataforma, i no en el llindar dels 8.000 euros fixats inicialment per la Generalitat. Ho detallarà demà Cleries en la compareixença a la Comissió de Benestar, Família i Immigració del Parlament.

Reformular la renda mínima

Però les reclamacions del tercer sector no s'acaben aquí. Pretenen que el Govern reformuli la renda mínima d'inserció -un objectiu compartit per la Generalitat-, però detallen que en aquesta revisió s'han de suavitzar els criteris d'accés formulats fins ara per l'executiu d'Artur Mas. De moment, s'han produït els primers acostaments. Però les associacions que treballen amb els col·lectius més desfavorits esperen gestos de l'executiu d'Artur Mas per no haver de repetir que "la lluita contra la pobresa no és una prioritat del Govern", tal com van manifestar a finals de juny, quan el debat dels pressupostos era calent.

Les converses de les entitats socials amb el conseller Cleries i el titular d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, han servit per llimar alguna de les condicions per accedir a la renda mínima d'inserció, que és incompatible amb altres ajuts. Per exemple, les famílies que cobraven una prestació de menjador no podien accedir-hi. "És un dels factors revisables", ha apuntat un portaveu d'Empresa i Ocupació a l'ARA, per evidenciar la predisposició a escoltar el tercer sector. El Govern, però, no té previst modificar altres criteris, com els dos anys de residència mínima per cobrar la renda mínima i el fet que el període màxim per percebre els ajuts siguin cinc anys. La Generalitat vol evitar que es cronifiqui la concessió d'aquestes prestacions. "No s'haurien de posar més dificultats de les que ja hi ha", adverteix Teresa Crespo, presidenta d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS) i del Consell Assessor de Polítiques Socials i Familiars del Govern. El tercer sector ha exposat aquestes peticions en el Grup de Treball contra la pobresa i per a la inclusió social, un comitè promogut per la conselleria de Benestar Social, en el qual també participen representants del món local.

La Generalitat i les entitats socials sí que estan d'acord en la necessitat de vincular la renda mínima a les polítiques d'ocupació. "La prestació ha de respondre als objectius pels quals es va crear", assegura un portaveu de la conselleria de Francesc Xavier Mena. La crisi ha provocat que molts ciutadans que havien esgotat l'atur accedissin als ajuts, fins al punt de desvirtuar-ne l'essència: la reinserció laboral dels desocupats i el suport a les persones en risc d'exclusió. Uns 35.000 ciutadans reben aquestes prestacions, d'un màxim de 550 euros mensuals, un grup de beneficiaris que ha superat les previsions públiques. El Govern pretén que un percentatge dels beneficiaris de la renda mínima participin en els plans d'ocupació que es programin durant el 2012.

Els drames personals

Mari Carmen Dascalu només té 27 anys i ja ha patit més del compte. I continua patint, perquè arribar a finals de mes no li és fàcil. Ha d'alimentar dues filles -de sis i tres anys- i fa gairebé quatre anys que no té feina estable. Sense xarxa familiar i amb una formació frenada als estudis bàsics, Dascalu forma part del nodrit grup de ciutadans que viuen en la pobresa. Els ajuts de la renda mínima d'inserció li han servit per poder resistir. Ella i les seves filles comparteixen pis a l'Hospitalet. Ha llogat una habitació en un habitatge vetust en el qual també resideixen cinc veïns pakistanesos. Paga 300 euros per l'estança. "Entre el lloguer i l'escola de les nenes, em queden uns 200 euros per poder menjar i cada mes he de fer servir la calculadora", explica Dascalu, que va arribar a Catalunya amb 18 anys des de Romania. Havia perdut la mare, víctima d'un càncer, i també sense el pare, la noia va decidir que potser trobaria una oportunitat a l'estranger. Li van prometre una feina a Barcelona, que va acabar sent un engany. Va haver de trobar refugi en una casa d'acollida.

Després van arribar les nenes -la primera, quan tenia 21 anys-, que han esdevingut tot el seu patrimoni. "Ha estat molt difícil tenir una feina estable durant els últims anys, també perquè havia de trobar la manera que les filles no estiguessin soles", comenta Dascalu, que últimament és més optimista. Cobreix una suplència al servei de neteja d'una empresa durant un mes. Treballa tres dies a la setmana, però el contracte, que s'acaba a l'agost, es podria allargar. "Aquesta feina és una oportunitat, és com si m'hagués tocat la loteria, i espero no decebre ningú", raona la noia, que ha rebut el suport de la Fundació SURT, especialitzada en la inserció laboral de dones en situació de vulnerabilitat. L'han ajudada a fer el currículum. "Veig la llum al final del túnel, la possibilitat de tirar endavant amb les nenes, de tenir una vida digna", reflexiona Dascalu, que ha assistit a un curs català. "Feia temps que no vèiem tants casos de dones que formen famílies monoparentals i viuen en una situació tan extrema", admet Xesca Muñoz, de la Fundació SURT.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT