Publicitat
Publicitat

Dels maons a la recollida de la fruita

L'Ahmed fa vint anys que va arribar sense papers a l'Empordà procedent de Larachi i en fa tres que va deixar el món de la construcció per tornar a treballar a la recollida de la fruita. Feia set anys que treballava prop de Roses per a diversos constructors tant de la zona com francesos, però l'època de vaques grasses i de pisos i cases a dojo va acabar de cop. La seva trajectòria professional ha estat molt lligada al boom immobiliari: s'hi va implicar quan no es parava de construir i en va fugir quan la bombolla es va desinflar. Com ell, molts companys seus. "Cada un es va haver de buscar la vida. Alguns companys van marxar a València, a d'altres els vaig perdre la pista", comenta. Ell va tenir la sort de trobar l'aixopluc de la fruita. Hi havia treballat durant els seus primers anys a terres empordaneses, coneixia els pagesos de l'Armentera i no li va costar gaire tornar-hi. "L'Armentera és un poble petit i tots ens coneixem", explica. Ara viu a Empuriabrava però fa vida a l'Armentera. La seva família s'hi sent a gust: "Hi ha bona gent i els meus fills estan encantats aquí". I ell, content, perquè li agrada més treballar al camp que a la construcció.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT