Publicitat
Publicitat

Diversitat, pobresa i atur, un còctel explosiu

Passejo amb un amic per Battersea Park, a la vora sud del riu Tàmesi. Unes passes més enllà hi ha un grup de noies d'aspecte àrab, vestides de negre de cap a peus. Només se'ls veuen els ulls, els peus i les mans, enguantades. Crida l'atenció la qualitat de les bosses, les sabates i les joies que llueixen. El meu amic les mira i em diu: "Veritablement, trobo magnífica aquesta visió de la diversitat: aquestes noies musulmanes d'aquí al davant, els xinesos vora la Pagoda del Park, els indis que hem vist quan hem entrat... Tot plegat enriqueix Londres". Me'l miro i responc: "Sí, però aquí la diversitat va associada a l'afluència dels que poden permetre's accedir a una zona com aquesta, a dues passes de Chelsea (un dels barris més cars i exclusius de Londres).

Diversitat i pobresa poden ser explosives, com demostren els aldarulls iniciats a Tottenham i que s'han anat escampant pels barris més pobres de la ciutat. Llocs on hi ha atur, fam, crim, inseguretat i... BlackBerries. De fet, aquest ha estat el mitjà utilitzat per convocar centenars de joves -i no tan joves- a dues nits de violència extrema. Sembla que han triat aquest mitjà de comunicació perquè permet enviar missatges a recipients múltiples i, sobretot, perquè no es pot localitzar l'origen del missatge.

Qui hi ha al darrere de la violència

Però, qui organitza els aldarulls? ¿Qui té interès en l'esclat d'una violència que ha sobtat la policia, els ciutadans i el govern? S'està jugant amb foc. I potser els mateixos artífexs de la violència no entenen que sovint són utilitzats, i que ells hi surten perdent més que ningú. Per començar, s'han carregat alguns dels edificis més emblemàtics del seu barri i han sembrat la divisió i la por entre els veïns, diversos i, la majoria, pobres.

El barri de Tottenham -seu del club de futbol Tottenham Hotspurs- en patirà, de ben segur, les conseqüències, perquè tot el carrer que porta a l'estadi -ple de botigues a banda i banda, amb olors, colors i ètnies diverses- ha quedat destrossat. Hi ha un abisme esfereïdor entre veure'l ple d'aficionats anant al camp dissabte a la tarda, a contemplar-hi ara la ferma presència de la policia, els còctels Molotov dels manifestants, les sirenes d'ambulàncies, cotxes de policia i bombers.

La crisi econòmica, la incertesa pel futur i la frustració davant la falta de feina afavoreixen un refugi en el propi grup -ètnic, cultural o religiós- però mai no han de justificar la violència. Quan els recursos són limitats, i ara ho són, amagar-se en el ressentiment, el victimisme i l'odi només genera misèria i més marginació. Per això cal regenerar i refermar els valors de la democràcia liberal i fer pinya.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT