Publicitat
Publicitat

MIGRACIONS A LA MEDITERRÀNIA

La UE entoma l'arribada de milers de persones concentrada en la seguretat

Europa només rep el 5% d'immigrants de les revoltes del Magrib

Als anys 90, Europa va acollir més de 700.000 refugiats de les guerres a l'antiga Iugoslàvia. Quinze anys més tard, l'arribada de prop de 50.000 immigrants ha fet entrar la Unió Europea en un debat sobre la possible introducció de més controls a les fronteres internes. El fet, però, és que aquestes desenes de milers d'immigrants representen només un 5% del total de persones que han fugit de Tunísia i, sobretot, de la guerra a Líbia.

Aquest fet posa en relleu dues realitats. La primera, que la crisi econòmica ha ressaltat el predomini tradicional de la seguretat en les polítiques de migració de la UE. La segona, el desconeixement sobre l'impacte real de les migracions. Aquestes van ser també dues de les conclusions de la II Conferència Econòmica de la Mediterrània Nord-Occidental, organitzada per la Fundació Congrés de Cultura Catalana i l'Institut Universitari d'Estudis Europeus (IUEE), que s'ha celebrat aquesta setmana al CCCB.

La crisi i els problemes de sempre

Si bé el tema de la primera sessió era migracions i mobilitat laboral, tots els ponents van acabar debatent sobre quin serà l'impacte de les revoltes al nord de l'Àfrica en les polítiques de migració de la UE.

La crisi econòmica, van concloure, ha fet més visibles els problemes latents als països de la riba sud i les greus conseqüències que hi provoca l'emigració. Per la riba nord, ha suposat afrontar la condicionalitat de les polítiques de migració i descobrir com, davant de situacions econòmicament adverses, la gent es torna més hostil amb als immigrants.

Líbia i el replegament d'Europa

Tres vaixells carregats amb 700 immigrants van arribar ahir a la petita illa italiana de Lampedusa. Gairebé un milió de persones han fugit arran de les revoltes al Magrib. Però per la investigadora del centre d'estudis Clingendael, Sarah Wolff, el fet que només un 5% vingui a la UE i que això es percebi com una amenaça "demostra que hi ha molt de desconeixement sobre els processos de migració a la Mediterrània, i que no és només un lloc de destinació, sinó també un lloc de trànsit". Wolff bateja la resposta que ha donat la UE aquesta arribada d'emigrants "el replegament d'Europa", que segons ella es tanca en si mateixa i confirma les tendències tradicionals de la política migratòria: "Selecció d'immigrants qualificats i més controls fronterers".

Un altre dels ponents, el catedràtic de Dret del Treball a la UAB Eduardo Rojo, insisteix en la idea de la percepció errònia que té la societat sobre els fluxos migratoris, ja que "en realitat la gran porta d'accés d'immigrants a la UE és Turquia".

Immigració i seguretat

Per Rojo, la paraula que més apareix a les polítiques migratòries de la UE és seguretat . "És la idea d'una Europa fortalesa, protegida per terra, mar i aire", explica el catedràtic, alhora que assenyala que l'interès de la UE ha estat sempre el de fer que la immigració fos "d'anada i tornada", per la qual cosa ha donat només feines temporals.

Per tots els participants a la sessió, la resposta europea a l'arribada de nous immigrants, per tant, no difereix tant de la que s'havia produït sempre. Per a Blanca Vilà, directora de l'IUEE, la solució per trencar aquesta concepció de la immigració com un problema de seguretat, implica promoure la participació de la societat civil i "que les segones generacions es converteixin en activistes que dilueixin les fronteres amb l'Àfrica".

Schengen, de fita a tabú

"Schengen era fins ara una paraula clau de la integració europea, i ara s'ha convertit en una paraula políticament incorrecta", considera Wolff, en relació amb el debat sobre una reforma de l'acord. Durant la sessió es va discutir sobre la condicionalitat de les polítiques migratòries, ja que la inseguretat jurídica d'algunes directives s'ha tolerat perquè els respectius governs els quedi marge de maniobra.

"Qui guanyarà? El concepte de seguretat aplicat a les migracions o bé el d'un espai lliure i amb transparència?", es pregunta Vilà. La resposta, pels experts, és que cal voluntat política i diàleg amb una riba sud de la Mediterrània "que té molt a dir".

La UE davant de les revoltes

La investigadora Sarah Wolff va recordar que la primera reacció de la cap de la diplomàcia europea, Catherine Ashton, davant les revoltes al món àrab "va ser posar en relleu les conseqüències que tindria en matèria de migració, enlloc de treballar per una posició comuna de la Unió Europea".

Una de les conclusions de la sessió va ser que cal corregir els errors del passat, com "promoure l'estabilitat a la riba sud, enlloc de la democràcia". Eduardo Rojo va tancar la seva intervenció amb la següent reflexió: "Tota persona té uns drets humans que no s'han d'oblidar mai en el debat sobre immigració".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT