Publicitat
Publicitat

EL FUTUR DE LA INSTITUCIÓ MONETÀRIA MUNDIAL

La ministra francesa és la preferida del bloc europeu i competirà amb els emergents

Europa tanca files amb Lagarde per dirigir l'FMI

Christine Lagarde va presentar ahir oficialment la seva candidatura amb un suport rotund i gairebé unànime del bloc de la UE, que defensarà la tradició europea al capdavant de l'FMI.

Ja ho havia anunciat divendres un portaveu del Fons Monetari Internacional (FMI), que el procés de successió de Dominique Strauss-Khan seria "obert i transparent", però pocs s'esperaven que la batalla fos tan pública. Ni França ni Europa estan disposades a perdre la direcció de l'FMI i per això ahir van tancar files a favor de la candidata Christine Lagarde, la ministra d'Economia francesa, que ahir va presentar formalment la seva candidatura.

En roda de premsa a París, Lagarde va defensar "la seva experiència com a advocada, ministra, empresària i dona", i va treure ferro a la investigació que haurà de fer front durant les pròximes setmanes per abús d'autoritat en la venda d'Adidas el 1993. De Lagarde, que ocupa el 17è lloc de la llista de les dones més poderoses de la revista Forbes , el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, en va destacar ahir la "implicació per reforçar la governabilitat econòmica mundial", una idea que van reiterar també públicament la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el comissari europeu d'Economia, Olli Rehn.

A Madrid, la ministra d'Economia espanyola, Elena Salgado, va dir que la seva homòloga francesa "compta amb prou mèrits i capacitats". Lagarde, però, haurà de lliurar un pols dur amb els candidats dels països emergents i altres candidats sorpresa que es puguin postular abans del 10 de juny. De tots, el més ben posicionat fins ara per disputar-li el càrrec és el governador del Banc de Mèxic, Agustín Carstens, que, de fet, ja va ser número dos de la institució monetària mundial entre el 2003 i el 2006.

Sigui qui sigui el futur director de l'FMI, un assumpte que es tractarà en reunions bilaterals en el G-8 de Deauville (França), haurà de fer front a la situació a Grècia, ofegada pel deute públic. Un equip d'experts de la UE i de l'FMI va començar ahir a examinar el nou programa de privatitzacions i mesures d'austeritat amb què Atenes vol reduir el dèficit per evitar fer fallida. El moll de l'os de la investigació és l'ambiciós programa de privatitzacions i reestructuració d'actius estatals amb què el ministre de Finances grec, Iorgos Papaconstantinu, assegura que poden recaptar 50.000 euros fins al 2015.

La successió al capdavant de l'FMI es produirà de manera extraordinària abans que la del Banc Central Europeu, càrrec per al qual ja ha estat triat de facto l'italià Mario Draghi. El successor de Jean-Claude Trichet va fer ahir una de les primeres declaracions d'intencions i va assenyalar que els països "han de comptar, a llarg termini, amb noves alces dels tipus d'interès per les creixents pressions inflacionistes".

Segons Mario Draghi, la pujada de tipus és necessària a la zona euro perquè "la inflació pot debilitar la solidaritat del creixement econòmic". L'italià, en la primera trobada a Berlín amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, des que va rebre el suport de l'Eurogrup per a la presidència del BCE, va recordar que el BCE preveu que els preus pugin un 2,5% en el conjunt de l'any a causa de l'encariment de l'energia i de les matèries primeres.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT