Publicitat
Publicitat

Filosofia de rebaixes: "Compro, per tant existeixo"

L'afirmació que els tòpics tenen una part de veritat s'ha convertit, ella també, en un tòpic. I, tanmateix, si diem primer dia de rebaixes, el que ve al cap és precisament el tòpic, en aquest cas, totalment cert: aglomeracions, gent amb bosses pel carrer, senyores esperant de bon matí, a primera fila, que obrin els grans magatzems. El centre de la ciutat s'omple de caçadors de pantalons de marca i de sabatilles de penúltim model a la meitat del preu que costaven (potser no el valien) abans que passessin els Reis. Els grans cartells que anuncien amb lletres vermelles descomptes del 50% fan sospitar que, en algun moment, ens prenen el pèl. Si les rebaixes són un gran negoci (i, per la insistència amb què es repeteixen a mitjans de cada estació, ho deuen ser), com pot ser que la resta de l'any paguem tantíssim més? I després d'aquesta pregunta en ve una altra de més inquietant: com pot ser que una samarreta costi menys de cinc euros i algú s'embutxaqui diners? Però la Xina o Indonèsia queden lluny i segurament cap dels milers de persones que es faran durant els pròxims dies un vestuari nou hi posarà esment.

Mirat des de fora, sense la intenció de comprar res, té la seva gràcia. Adolescents que hi van per primera vegada sense els pares, tot i que paguin amb els seus diners. Parelles que comenten, satisfetes, que han trobat exactament les sabates que buscaven. Bosses de colors, tràfec, moviment. I una imatge en què no m'havia fixat mai fins ara i que no deixa de sorprendre'm: homes, molts homes, esperant a la porta de les botigues, carregats de bosses, que surti la dona amb el jersei nou per al nen. Fa un temps un centre comercial anunciava la creació d'una sala d'espera amb televisors i distraccions diverses adreçades, precisament, als pares de família, perquè les mares poguessin comprar amb tota la calma.

Aquesta presentació del fet de comprar com a moment d'oci és potser el triomf més gran de la publicitat: el centre comercial com a lloc de diversió, i no de tortura, que és millor com més gent hi ha, i on tothom pot trobar-hi el que busca.

Tot i que les rebaixes estan pensades, en principi, per a la roba, que la indústria fa passar de moda de temporada en temporada, s'encomanen cada cop a més àmbits.

Resseguint els carrers més comercials del centre es poden trobar ofertes de tes, sabons, joies, ginys electrònics i fins i tot bombons. No hi he sabut veure, però, el grup de joves que de vegades s'instal·la a Portal de l'Àngel per oferir abraçades gratis. Potser arribaran més tard, o potser s'estan comprant una bufanda per al fred que diuen que arribarà, finalment.

A poc a poc, mirant de no trepitjar ningú, enfilo cap a la llibreria. Allà no hi ha rebaixes, però si hi ensenyes el carnet de la biblioteca et fan descompte, tot l'any, del 5 %.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT