Publicitat
Publicitat

CRISI DEL DEUTE

La prima de risc supera els 400 punts bàsics per primer cop des del mes de novembre

De Guindos culpa Europa del retorn de la inestabilitat

El ministre d'Economia atribueix l'escalada de la prima de risc per sobre dels 400 punts als dubtes dels mercats sobre el creixement d'Europa. Ho desvincula així dels pressupostos del govern espanyol.

Luis de Guindos considera que el repunt de la prima de risc, que és la diferència entre el que paguen Espanya i Alemanya pel seu deute a deu anys, és conseqüència del "nerviosisme" i la "volatilitat" que generen als mercats els dubtes sobre la capacitat de creixement d'Europa. Aquest indicador va tancar dijous en 402 punts, el nivell més alt des del novembre.

El ministre va insistir en aquest argument amb la mateixa convicció amb què va remarcar la seva confiança en els pressupostos dissenyats pel govern de Mariano Rajoy per al 2012. "No es tracta d'un problema estrictament espanyol -va dir en referència a la situació del mercat del deute-. Té a veure amb els dubtes sobre el creixement econòmic d'Europa". A Itàlia la prima de risc es va enfilar fins als 378 punts. Segons De Guindos, el trasbals s'ha produït especialment als països més vulnerables de la zona euro.

El portaveu del grup popular al Congrés, Alfonso Alonso, va anar més enllà en la seva interpretació i no només en va desvincular els pressupostos sinó que els va justificar per la pujada de la prima de risc: "Espanya no està prenent mesures de manera gratuïta. Està administrant una medecina amarga per respondre a una situació d'extrema gravetat". Alonso va veure en aquest escenari una nova mostra de la necessitat de les mesures d'austeritat que el govern espanyol ha decidit aplicar.

La fi de la lluna de mel

Sigui com sigui, no es pot deixar de relacionar l'última escalada del diferencial entre el bund alemany i l'espanyol amb les mesures acordades per l'executiu popular i presentades aquesta setmana. L'administració central de l'Estat té davant seu el repte -imposat per Brussel·les- de reduir el dèficit del 8,5% del 2011 al 5,3% aquest 2012. Per aconseguir-ho, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va presentar dimarts uns pressupostos molt severs que inclouen uns ajustaments de fins a 27.300 milions d'euros i la previsió de recaptació amb mesures com l'amnistia fiscal. El govern espanyol ja havia anunciat abans de presentar-los que serien "els pressupostos més austers de la democràcia". L'austeritat, però, no sembla una prova suficient per als inversors.

Pel catedràtic d'economia aplicada de la UAB Josep Oliver el govern espanyol no s'esperava una tempesta financera contra Espanya, ja que confiava que, en la línia del que venia passant des del desembre, les seves reformes i l'ajust pressupostari calmarien els mercats.

"La davallada de les primes de risc va ser mèrit nostre només parcialment. Va ser la injecció del Banc Central Europeu a la banca la que va calmar els mercats de manera transitòria", explica Oliver. Des del desembre, el Banc Central Europeu ha prestat a la banca una mica més d'un bilió d'euros en condicions molt avantatjoses (venciment a tres anys i interès de l'1%). Segons Oliver, la interpretació dels mercats per part dels ministres de Mariano Rajoy va ser errònia aleshores i torna a estar equivocada en aquests moments.

Els termòmetres de la confiança

Brussel·les no s'ha pronunciat sobre els pressupostos espanyols, tot i que ahir el comissari d'Economia, Olli Rehn, va donar suport a Mariano Rajoy en assegurar a l'agència Efe que "Espanya està afrontant els seus reptes amb determinació". De tota manera, sembla que els comptes no han agradat gaire als mercats. El rotatiu britànic Financial Times ,molt influent entre els inversors internacionals, va qüestionar en un editorial publicat dilluns la capacitat d'Espanya d'obtenir l'estalvi necessari per reduir el dèficit. Això va augmentar els dubtes sobre si els pressupostos compliran algunes de les previsions que inclouen. Molts experts, per exemple, dubten de si l'amnistia fiscal podrà recaptar els 2.500 milions d'euros previstos.

A més, el Tresor espanyol va adjudicar dimecres poc més de 2.500 milions d'euros en una subhasta en què es van encarir els tipus d'interès gairebé un punt per sobre de l'última emissió. Així, es va trencar una sèrie de més de dotze subhastes seguides que havien marcat un abaratiment del cost del diner per a l'Estat. El diferencial entre el bo alemany i el bo espanyol no superava els 400 punts des del 22 de novembre de l'any passat, quan es va situar, concretament, en 469 punts. Aquest va ser l'últim màxim registrat, provocat per la incertesa dels dies posteriors a la jornada d'eleccions generals.

Un cop es va calmar aquesta tempesta, el següent moment d'alerta va arribar el 6 de gener, quan la prima de risc es va tornar a enfilar i es va acostar als 400 punts (va arribar als 385). La causa: l'aleshores primer ministre grec, Lukàs Papadimos, va advertir d'una fallida descontrolada al març si no s'arribava a un acord amb la troica i amb la banca creditora -que es va acabar tancant a principis del mes passat.

Ara sembla que és el torn de la desconfiança en el futur d'Espanya. Malgrat la situació, l'Íbex-35 va tancar pla dijous (l'última sessió fins dimarts vinent), tot i que va arribar a perdre un 1,5% durant la jornada. El principal indicador borsari espanyol va aconseguir mantenir la quota dels 7.660 punts.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT