Publicitat
Publicitat

JUSTÍCIA LA FI DEL SUPERJUTGE

El Suprem inhabilita el jutge i obre la porta al seu salt a la política

Gürtel acaba amb la carrera de Garzón

El Tribunal Suprem (TS) va condemnar ahir el jutge Baltasar Garzón a 11 anys d'inhabilitació per les escoltes il·legals als advocats del cas Gürtel. Ara el magistrat té via lliure per fer el salt a la política.

Baltasar Garzón "va col·locar tot el procés penal espanyol [...] al nivell de sistemes polítics de temps ja superats [...] admetent pràctiques que actualment només es troben en règims totalitaris". Aquesta és la conclusió del Suprem que posa punt final a la carrera del superjutge. Amb el pretext d'evitar que seguissin blanquejant capital, Garzón va ordenar interceptar les converses telefòniques que des de la presó van mantenir els principals imputats del cas Gürtel i els seus advocats. Els set jutges del Suprem que van signar la condemna pels delictes de prevaricació i contra les garanties constitucionals per unanimitat van respondre amb contundència: "La cerca de la veritat, fins i tot suposant que s'aconsegueixi, no justifica la utilització de qualsevol mitjà".

La sentència argumenta que només els casos de terrorisme poden quedar al marge del dret a la confidencialitat de les converses i que per tant Garzón va actuar injustament quan va ordenar que es gravessin les converses que el cap de la trama Gürtel, Francisco Correa, i la seva mà dreta, Pablo Crespo, van mantenir amb els seus advocats a la presó del Soto del Real.

Tot i que Garzón va al·legar que les escoltes -fetes amb el vist-i-plau de la Fiscalia- havien frustrat l'operació de Correa per obtenir la nacionalitat a l'Argentina o Panamà per fugir de la justícia, pels magistrats del Suprem, Garzón va destruir de manera "devastadora" el dret de defensa dels imputats "sense cap raó" que deixés entreveure algun indici d'actuació delictiva dels lletrats. El jutge de l'Audiència Nacional va al·legar que sempre havia preservat aquest dret i que la prova era que "ni una sola diligència s'havia vist afectada o influïda" per les converses que van ser intervingudes.

Un acte "anticonstitucional"

Si Garzón tenia sospites que els imputats del cas Gürtel seguien delinquint, res impedia, segons el tribunal, posar en marxa altres actuacions, com ara vigilar les activitats dels empresonats, per identificar els responsables del delicte i no actuar contra tots els advocats defensors i convertir-los així en imputats en la causa sense prou fonaments. A més de causar "un dany totalment injustificat i difícilment reparable en els drets de defensa" dels imputats i en el secret professional dels seus advocats, la resolució considera que Garzón era plenament conscient que no feia una "interpretació errònia" de la llei, sinó que es tractava d'un acte "arbitrari" que "desmantella la configuració constitucional del procés penal com un procés just".

Després d'abandonar la seu de l'alt tribunal sense dir ni una paraula, Garzón va trencar el silenci i va expressar en un comunicat que refusa "frontalment" el dictamen del Suprem perquè "no s'ajusta al dret". També va denunciar la "violació sistemàtica" dels seus drets. "La sentència elimina tota possibilitat per investigar la corrupció i els seus delictes associats i obre espais d'impunitat i contribueix greument, amb l'afany d'acabar amb un jutge en concret, a laminar la independència dels jutges d'Espanya", diu el comunicat del jutge, que presentarà un recurs d'empara.

El PP celebra la condemna

Per ara se surt amb la seva l'advocat Ignacio Peláez, defensor de l'empresari imputat a Gürtel José Luis Ulibarri i autor de la querella que el 2009 va ser l'origen del judici a Garzón. Peláez va negar en el seu moment que representés el PP. Ahir, tot i que el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, va transmetre el "respecte absolut" del govern espanyol per les decisions del poder judicial, els populars van celebrar la inhabilitació del jutge. "És un triomf de l'estat de dret perquè demostra que el fi, per molt lloable que sigui, no justifica els mitjans", va etzibar la presidenta de Madrid, Esperanza Aguirre.

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que també va lloar la independència i imparcialitat de la sentència del TS, farà efectiu el final de més de 30 anys de carrera judicial de Garzón els pròxims dies. A més de perdre la seva condició de jutge del jutjat d'instrucció número 5 de l'Audiència Nacional, Garzón també ha de pagar una multa de 2.500 euros. La sentència l'inhabilita per exercir de jutge, però no per assumir un càrrec públic.

Front d'esquerres

Ara s'obre un temps nou per a Garzón. La hipòtesi que circula amb força per Madrid és que el superjutge podria fer el salt a la política en un front d'esquerres. De fet, no li vindria de nou. Garzón ja va ser escollit diputat al Congrés dels diputats a les llistes del PSOE el 1993 i posteriorment va ser nomenat secretari d'estat. Però un any després va decidir tornar al poder judicial, just en l'època del polèmic cas GAL. Va encausar l'aleshores ministre de l'interior, José Barrionuevo. Entre el moviment del 15-M madrileny hi ha un clam a favor del jutge, així com en una part de l'anomenada esquerra plural. Centenars de ciutadans es van manifestar ahir a la Puerta del Sol en solidaritat amb Garzón.

Aquest és el filó que Garzón podria aprofitar per fer el salt. Tot i això, li caldrà temps per assimilar el cop més dur de la seva carrera. Perquè malgrat que es dibuixin altres camins al seu horitzó, el superjutge encara ha de fer front, ja despullat del tot de la seva toga, a dos judicis més: un per haver-se declarat competent per investigar els crims del franquisme i un altre que investiga els patrocinis dels cursos que va impartir a la Universitat de Nova York entre el 2005 i el 2006.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT