Publicitat
Publicitat

10 ANYS D'INCERTESA

L'11-S va ser el triomf de la por: dues guerres, l'assassinat de Bin Laden i mesures de seguretat que limiten el nostre dia a dia

De la guerra il·legal a l'Iraq als atacs dels avions espia

La resposta als atemptats de l'11-S va ser brutal i desproporcionada. El terrorisme internacional apareixia com la gran amenaça global del nou mil·leni, que George Bush va voler combatre amb dues guerres del segle XX. Dos fracassos. La guerra contra el terror va ser l'excusa per lliurar-se a les tesis més dures del neoconservadurisme, representades en política exterior pel vicepresident Dick Cheney i el secretari de Defensa Donald Rumsfeld. Una dècada després de l'esfondrament de la Unió Soviètica i de molta literatura sobre l'hegemonia de l'imperi nord-americà, l'administració Bush, en nom de la superpotència amenaçada, va aixecar la bandera de l'unilateralisme. La invasió de l'Iraq va ser una guerra injusta, sense aval de l'ONU, basada en proves falses sobre unes inexistents armes de destrucció massiva, i que va permetre redistribuir unes concessions petrolieres que Cheney i Rumsfeld cobejaven molt abans de l'11-S.

A l'Afganistan, en canvi, els Estats Units van recórrer a l'OTAN per suportar el pes de deu anys de guerra que no només no han acabat amb els talibans, sinó que ara fins i tot es negocia la manera de sumar-los al govern.

Avui la població nord-americana és cada cop més reticent a les aventures bèl·liques, i la recessió econòmica fa insostenible la despesa militar. Les noves guerres es volen quirúrgiques i es lluiten amb avions espia sense tripulació. Bin Laden no va morir en una trinxera, sinó en un atac de precisió de les forces especials. Amb 100.000 soldats desplegats encara a l'Iraq i l'Afganistan, ha arribat el moment de tornar a casa.

Al-Qaida s'afebleix i ja no ens sentim tan amenaçats

Al-Qaida continua sent una amenaça per a Occident, però des de l'11-S l'organització terrorista ha perdut força, la seva capacitat operativa ha minvat i la cúpula s'ha vist debilitada, sobretot després de la mort de Bin Laden, el maig passat. Malgrat que l'estructura de comandament d'Al-Qaida no és la que era, l'organització s'hi ha adaptat i està agafant força a través de les diferents branques que té en llocs com Somàlia, l'Iraq, la península Aràbiga, el Iemen o el Magrib Islàmic, algunes de les quals tenen capacitat per fer atemptats transnacionals.

El jihadisme encara és viu

L'organització, que ara lidera l'egipci Ayman al-Zawahiri, està diversificada i és més mòbil, i malgrat que en els últims 10 anys els Estats Units, en col·laboració amb altres potències i organismes internacionals, li han estret el setge. Encara es manté activa i és influent dins els grups jihadistes.

A diferència dels grans atemptats de l'11-S o el 14-M, la nova estratègia d'Al-Qaida se centra en atacs més senzills i individuals, un nou modus operandi que va dictar fa poc el seu líder, Nasir al-Wahayshi, a la península Aràbiga.

La vergonya d'Occident: Guantánamo i la mort d'Ossama

Pocs dies després dels atemptats de l'11-S l'administració Bush va aprovar una sèrie de mesures que conduirien a l'autorització de la tortura i la detenció incomunicada i sense cap garantia a la base militar dels Estats Units a Guantánamo (Cuba). Després d'obtenir plens poders del Congrés en l'anomenada "lluita contra el terror", el dia 17 Bush signava un memoràndum amb què autoritzava la CIA a establir centres de detenció i interrogatori fora del país, que incloïa la transferència de detinguts a països tercers, com la Líbia de Gaddafi.

Des del gener del 2002 unes 800 persones han passat per les instal·lacions de Guantánamo, on Amnistia Internacional ha acreditat pràctiques com la privació del son o l'ofegament simulat per obtenir informació dels detinguts, que Bush va excloure de la Convenció de Ginebra en qualificar-los de "combatents enemics".

Execució extrajudicial

La CIA assegura que així va localitzar Ossama bin Laden, a Abbottabad, al Pakistan, l'u de maig. Un equip dels Navy Seal va matar el líder d'Al-Qaida en un país amb el qual els EUA no estan en guerra, en una execució extrajudicial i extrateritorial.

Descalços a l'aeroport en nom de la seguretat

Des de l'11-S, viatjar en avió és una odissea. En nom de la seguretat es van implantar controls a l'hora de volar que voregen la irracionalitat. Fins i tot una ampolla d'aigua ha estat elevada a la categoria de líquid perillós. És només la punta de l'iceberg de la regressió en matèria de drets civils fruit d'un nou paradigma en què tothom esdevé sospitós de terrorisme, sense excepcions.

La màxima expressió de tot plegat va ser la llei patriòtica aprovada als Estats Units l'any 2001 poques setmanes després dels atemptats de l'11-S encara sota el xoc de la tragèdia. El text, ideat per l'equip de George Bush, obre la porta a les detencions sense càrrecs i a les detencions indefinides i permet el monitoratge d'institucions religioses i polítiques.

La nova doctrina judicial va passar a primar la prevenció d'atemptats terroristes per sobre del càstig a posteriori. És la teoria del "culpable abans de provar-ne la innocència". El món al revés. I les detencions preventives basades en proves gairebé inexistents van fer alçar la veu a organitzacions de drets humans i comunitats musulmanes que ho han patit en primera persona.

Una atac a la Constitució?

I el debat de fons sobre si aquesta llei patriòtica xoca amb la mateixa Constitució nord-americana encara no està resolt 10 anys després. Llibertats com la d'expressió i la d'associació són objecte d'escrutini permanent als EUA, segons Amnistia Internacional. I els compromisos de l'actual president dels EUA, Barack Obama, en el sentit de clarificar la situació encara no s'han arribat a complir.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT