Publicitat
Publicitat

CONFLICTE ENERGÈTIC

La presidenta Cristina Fernández diu que el grup espanyol no inverteix i evita xifrar el cost de l'operació

L'Argentina expropia YPF a Repsol

Repsol perd la filial argentina. La presidenta Cristina Fernández expropia el 51% d'YPF a la multinacional espanyola, que només en reté un 6,4%. Segons Fernández, Repsol ha invertit només la meitat dels guanys que ha generat.

La presidenta Cristina Fernández de Kirchner va aparèixer a la Casa Rosada, la seu del govern argentí, ahir al migdia (les 17.00 hores nostres) amb unes gràfiques i estadístiques que mostraven les inversions i els dividends que Repsol ha repartit d'YPF en els últims 12 anys, des del 1999. La decisió d'expropiar la pràctica totalitat de la participació del grup petrolier espanyol a la seva filial argentina era històrica, i els arguments havien de ser clars, contundents i documentats.

L'anunci de l'expropiació suposa que Repsol veu reduïda del 57,43% al 6,43% la seva participació a YPF. El 51% que falta se'l queda el govern argentí, que l'ha nacionalitzat i el reparteix en un 24,9% entre les 10 províncies productores i en reté la resta (26,01%). Però aquest nou equilibri no suma el 100% del capital. El grup Petersen, propietat de la familia local Esquenazi, mantindrà el 25,46% que ha comprat en dues parts els últims anys. En les negociacions amb Repsol es va especular amb la possibilitat que els Esquenazi veiessin nacionalitzada també la seva presència a YPF. Però al final no ha estat així. El nou accionariat es completa amb el 17,1% en mans de petits inversors, un capital que cotitza a la Borsa de Nova York.

Les barres dels gràfics de la presentació de Cristina Fernández justificaven cada un dels arguments que va esgrimir. Segons les seves dades, entre el 2006 i el 2011 la balança comercial de combustibles argentina va caure un 150%, una situació que no es correspon amb el potencial energètic. "Ens hem convertit en un país inviable", va sentenciar, com a primer pas per argumentar que Repsol no ha invertit el que s'esperava en producció de petroli.

Per Fernández Kirchner "la política que es va implementar des que es va desnacionalitzar YPF ens va convertir per primera vegada en importadors nets de gas i cru, amb un dèficit de 2.315 milions" (3.029 milions de dòlars). L'any passat, l'Argentina va comprar per valor de 7.947 milions (10.397 milions de dòlars), una xifra que gairebé iguala el superàvit comercial del país, que és de 8.000 milions d'euros. Interrompuda constantment pels aplaudiments de la concurrència (membres del govern), Cristina Fernández va presentar la transparència central, la definitiva per sentenciar Repsol. Entre la compra d'YPF pel grup espanyol el 1999 i el 2011, la filial argentina va invertir 6.737 milions, mentre que va obtenir uns beneficis nets de 12.574 milions, dels quals va repartir 10.132 milions en dividends als accionistes. És a dir, segons la presidenta argentina, Repsol ha invertit en els últims 12 anys la meitat dels guanys que s'ha endut.

Caiguda de reserves

La caiguda de reserves del 50% dels últims anys que va criticar la màxima mandatària argentina es pot compensar amb els jaciments descoberts a Vaca Muerta (a les províncies de Santa Cruz i Mendoza). De fet, aquesta és la raó més poderosa que hi pot haver darrere de la decisió final de l'expropiació. Les inversions necessàries per desenvolupar aquest projecte immens, no reconegudes ahir per la presidenta, arriben als 19.110 milions anuals en 10 anys.

En aquest sentit, Cristina Fernández va destacar que la nacionalització de la majoria d'YPF no respon "a un model d'estatalització", i va argumentar que en la majoria dels països que tenen producció de petroli l'estat hi participa en percentatges de capital superiors al 60%. Va citar més d'una dotzena de països, entre els quals va destacar Rússia, la Xina, Xile, Colòmbia i Qatar i el Brasil. D'aquest últim país va citar Petrobrás com un possible nou soci per a YPF. També en aquest punt va sorgir un dubte que la presidenta no va aclarir en cap moment. Per augmentar el nivell de producció d'YPF, l'estat haurà d'invertir uns 3.822 milions anuals, segons els analistes del sector energètic, una quantitat a la qual s'haurà d'afegir el cost de l'expropiació a Repsol.

L'empresa que presideix Antoni Brufau pot demanar uns 6.500 milions, mentre que l'estat argentí en pagaria uns 3.822 milions, segons el valor de les últimes cotitzacions. La reacció de Repsol es va concretar en una nota enviada a la CNMV, abans de la valoració que farà avui mateix Brufau en roda de premsa. La nota del grup petrolier considerava que l'expropiació és "manifestament il·lícita i greument discriminatòria". Segons el comunicat, la mesura viola els principis més fonamentals de seguretat jurídica i de confiança internacionals". Repsol es reserva tots els drets i accions que poguessin correspondre-li segons el dret argentí i el dret internacional i "estudia totes les mesures legals per preservar el valor de tots els seus actius i els interessos de tots els seus accionistes", que arriben als 480.000.

En tot cas, el desembarcament de l'equip del ministre de Planificació argentí, Julio de Vido, a YPF ja es va consumar ahir mateix. D'aquesta manera pràcticament s'acaba l'aventura de Repsol de créixer en el segment d'exploració d'hidrocarburs. L'aventura d'YPF es va iniciar el 1999, en plena onada privatitzadora del govern de Carlos Menem. Repsol va comprar inicialment un 14,9% de la petroliera a l'estat per uns 1.528 milions de dòlars. L'abril del mateix any, Repsol va presentar una opa per la resta del capital, amb una valoració de 10.243 milions.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT