Publicitat
Publicitat

DOBLE FOCUS DE TENSIÓ EL CATALÀ A L'ESCOLA

Creix el clam a favor de desobeir l'ultimàtum del TSJC

L'Estat i els juristes avalen la immersió lingüística

Poques coses en aquest país generen tant consens social com el model d'immersió lingüística que s'aplica en l'ensenyament obligatori. Malgrat el torpede de la interlocutòria del TSJC i el termini de dos mesos perquè el castellà també sigui llengua vehicular a les aules, el clam a favor de no tocar res s'ha escampat com una taca d'oli. Alguns en diuen desobediència i insubmissió judicial, però en el fons es tracta de sentit comú i d'una defensa d'un model d'èxit reconegut a Europa. A més, tindria l'aval de juristes i del mateix Estat. El ministre de Justícia, Francisco Caamaño, va sortir ahir de Pontevedra per defensar la immersió i les lleis catalanes, "que són constitucionals i, per tant, és el que ens vincula a tots". I és que al final, a banda del sempre encès debat polític, la interlocutòria del TSJC aixeca recels entre els mateixos juristes perquè es considera una intromissió a la llei d'educació de Catalunya, aprovada pel Parlament el dia 1 de juliol del 2009, que regula el règim lingüístic del sistema educatiu català.

El paper del TSJC

El catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona (UB) Joan Vintró ho expressa de manera clara: "El TSJC s'ha extralimitat en les seves funcions". L'argumentació, segons ell, no dóna marge al dubte: "La Generalitat té l'obligació de complir la seva pròpia llei i el TSJC no pot pretendre que un poder públic se la salti". Vintró afegeix que el que hauria de fer el TSJC si vol canviar un aspecte regulat per llei "és portar-la al Tribunal Constitucional i que sigui aquest ens el que decideixi si la llei catalana de l'educació és inconstitucional". Aquesta argumentació també serà una de les bases del recurs que presentarà el departament d'Ensenyament.

Què pot passar ara?

Hi ha un primer escenari que ningú preveu, que seria el canvi del model educatiu. A la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, no li ha passat pel cap ni un sol moment acabar amb la immersió lingüística. En el seu departament hi ha el convenciment que no caldrà tocar res i els serveis jurídics mantenen la mateixa opinió. Públicament es vol ser clar però prudent. No hi haurà cap crida a la desobediència -el sindicat de mestres USTEC sí que el va fer ahir- perquè abans es volen esgotar totes les vies i es té la certesa que el Govern té la raó jurídica. El catedràtic Vintró ho corrobora: "El Govern no ha de canviar res, excepte que el Tribunal Constitucional anul·li la llei d'educació de Catalunya". També ho pensa el portaveu del grup parlamentari de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, que entén que alguns sectors facin crides a la insubmissió judicial però que és del parer que seria una "irresponsabilitat" que aquest clam sortís del mateix Palau de la Generalitat.

No acatar és delicte?

L'advocat penalista Carles Monguilod sosté que l'incompliment d'una resolució judicial "està tipificat com un delicte de desobediència" que, segons l'article 410 del Codi Penal, està penat amb multes de tres a dotze mesos i la inhabilitació especial de feina o càrrec públic per un temps de sis mesos a dos anys. Això vol dir que la consellera Rigau podria ser condemnada? El mateix article 410 inclou unes excepcions: "No incorreran en responsabilitat criminal les autoritats o els funcionaris que no donin compliment a un mandat que constitueixi una infracció manifesta, clara i determinant d'un precepte de llei o de qualsevol altra disposició general". És a dir, no es podria condemnar ningú per incomplir una llei parlamentària. "Difícilment aquesta qüestió pot acabar a la via penal, perquè estem més davant d'una qüestió política", diu Monguilod.

Hi ha conflictes lingüístics?

Malgrat tot el rebombori, el règim lingüístic a les escoles i instituts catalans no ha estat mai motiu de conflicte. Ni tan sols entre la població castellanoparlant. Ho deia ahir el president de la Federació d'Entitats Culturals Andaluses a Catalunya (FECAC), Francisco García Prieto: "Ningú s'ha adreçat mai a nosaltres per queixar-se d'aquest tema i penso que l'actual model és molt beneficiós perquè els alumnes acaben els seus estudis amb un bon domini del català i el castellà". La llei d'educació de Catalunya, a banda de determinar el català com a llengua vehicular, ja permet que fins a segon de primària els alumnes que ho desitgin puguin rebre atenció lingüística individualitzada en castellà. La mitjana anual de famílies que ho demanen és només d'una vintena.

Resultats acadèmics

El catedràtic de psicologia evolutiva i de l'educació de la Universitat de Girona (UdG) Ignasi Vila és un dels autors dels estudis més complets que s'han fet mai sobre els resultats acadèmics aconseguits amb la immersió lingüística i té clar que és un model d'èxit: "Un alumne de Catalunya surt amb les mateixes competències acadèmiques en castellà que un alumne de Madrid". Vila recorda que el sistema educatiu actual garanteix i promou el coneixement del català i del castellà i insisteix que "el debat no té res a veure amb l'ensenyament, sinó que és exclusivament polític i es converteix en una aberració". La llei catalana d'educació ja diu que "els currículums han de garantir el ple domini de les llengües oficials catalana i castellana en acabar l'ensenyament obligatori" i deixa clar que "els alumnes que s'incorporin al sistema educatiu sense conèixer una de les dues llengües oficials tenen dret a rebre un suport lingüístic específic".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT