Publicitat
Publicitat

La mort de Gaddafi accelera la fi de l'operació aliada

L'OTAN ja pot anar-se'n de Líbia i curar les seves pròpies ferides

Els bombardejos aliats i el suport organitzatiu de militars britànics i francesos sobre el terreny han estat la clau de la victòria rebel. L'Aliança Atlàntica decidirà avui la seva sortida de Líbia.

L'OTAN ha jugat a primera línia fins l'últim dia de la guerra. L'atac d'avions de combat francesos, ahir al matí, sobre el comboi amb què Muammar al-Gaddafi abandonava Sirte va ser l'inici de la fi del dictador. Els aliats han estat decisius en la victòria militar dels rebels libis. Dimarts, l'OTAN encara reconeixia que quedaven "petites bosses de resistència" gaddafista a Líbia que justificaven la continuï­tat de l'operació que van posar en marxa el 31 de març, després que el Consell de Seguretat de l'ONU aprovés les resolucions 1970 i 1973 per imposar una zona d'exclusió aèria i protegir la població civil.

La mort de Muammar al-Gaddafi i l'anunci que el Consell Nacional de Transició de Líbia farà dissabte proclamant "l'alliberament total del país", han accelerat la maquinària política que ha de decidir la fi de la intervenció de l'OTAN, com reconeixien ahir a l'ARA fonts de l'Aliança. El Consell Atlàntic es reunirà urgentment aquesta tarda a Brussel·les.

És la fi de la guerra a Líbia i l'inici d'un nou debat intern entre els aliats.

Líbia ha dividit l'OTAN

França, Gran Bretanya i els Estats Units han estat el cor d'una operació militar que va necessitar l'estructura de l'OTAN com a "vehicle institucional on reunir les forces que hi participarien", explica Nicolas Gros-Verheyde, periodista expert en defensa. Però els límits reals d'una operació que ben aviat va sobrepassar el mandat de l'ONU, va provocar -segons Gros-Verheyde- "un cisme a l'OTAN" entre partidaris de la intervenció i altres socis importants com Alemanya i Turquia.

Durant tota la guerra, fonts de l'Aliança van negar sempre que estiguessin actuant com a "la força aèria de l'oposició", tot i que els seus atacs per anul·lar la superioritat militar del règim de Gaddafi van ser decisius. Pel director del CIDOB, Jordi Vaquer, si l'OTAN no hagués anat més enllà de la resolució, "no està gens clar si haurien pogut complir amb la seva missió de protegir una població civil líbia amenaçada no només per la força aèria del règim", sinó en tots els fronts.

El debat entre aliats, però, va més enllà. La guerra de Líbia ha amplificat el xoc entre els països que volen retallar la seva despesa en defensa i els que, segons Gros-Verheyde, es neguen "a suportar la càrrega del cost i la responsabilitat" de les grans operacions de l'OTAN. Líbia només ha obert una mica més les ferides provocades per deu anys de guerra a l'Afganistan.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT