Publicitat
Publicitat

DRAMA HUMANITARI A LA MEDITERRÀNIA

Un capellà relata a l'ARA que va alertar del lloc on era la pastera en què van morir 61 immigrants

L'OTAN ignora un SOS de refugiats libis

Centenars de refugiats de la guerra de Líbia moren al Mediterrani malgrat la forta presència de tropes de l'OTAN. Ningú no va reaccionar a l'alerta del capellà italià Moses Zerai d'una pastera a la deriva.

L'odissea d'una pastera amb 72 refugiats de la guerra de Líbia va acabar amb tragèdia: l'embarcació es va perdre, es va quedar sense combustible ni aigua i 61 ocupants, entre els quals dos nens petits, van morir de gana i de set després de passar-se quinze dies a la deriva. La seva història hauria passat desapercebuda (unes 800 persones han mort en els últims dos mesos en les aigües del Mediterrani fugint de la guerra) si no fos perquè un capellà eritreu que treballa per una ONG italiana va denunciar que ell mateix havia avisat els guardacostes italians i l'OTAN de la posició de l'embarcació després que sortissin de Trípoli. Ningú va respondre la seva crida, tot i la forta presència militar a la zona sota el mandat de l'ONU de protegir els civils libis.

"Aquell dia hi havia diversos vaixells a la zona: per què ningú no els va ajudar?", denuncia Moses Zeni, un capellà eritreu de l'ONG italiana Habeshia, que ajuda els refugiats de la Banya d'Àfrica. Zeni va rebre a Roma una trucada des del telèfon satèl·lit que portava un dels tripulants de l'embarcació. "Em van dir que s'estaven quedant sense aigua i sense combustible. Immediatament vaig avisar els guardacostes italians i els vaig donar el número", explicava ahir a l'ARA en una conversa telefònica. Després de dos dies sense tenir resposta dels italians, Zeni es va posar en contacte amb la base de l'OTAN a Nàpols.

El capellà, nascut a Eritrea, va continuar insistint sense cap resposta de les autoritats, fins que 16 dies més tard va rebre una trucada de Suïssa: "Era el familiar d'un dels tripulants, que m'explicava que el corrent havia tornat a arrossegar la pastera fins a la costa líbia i que la majoria havien mort; només quedaven 11 supervivents, dos dels quals van morir poc després. La resta van estar detinguts quatre dies en un centre de Zlitan", prop de Misurata.

"L'OTAN és culpable d'omissió de socors, i això és un crim que no pot quedar impune només perquè els víctimes són refugiats africans", denunciava Zeni. Segons el testimoni dels supervivents, que van parlar amb el capellà i amb el diari britànic The Guardian , un helicòpter militar marcat amb la paraula " army " els va sobrevolar quan estaven a 100 quilòmetres de Trípoli i els va llançar aigua i galetes. I ja no va tornar. Tampoc va reaccionar la tripulació d'un portaavions que va passar a uns 400 metres de l'embarcació i que, segons Le Monde, podria ser el Charles de Gaulle, per la seva posició aquell dia.

Estratègia de Gaddafi

"Gaddafi utilitza políticament els refugiats africans per amenaçar Europa", denuncia Zeni. "Els gaddafistes els obliguen a marxar i els rebels els confonen amb mercenaris. No poden tornar als països d'origen perquè van arribar a Líbia fugint de la repressió política o ètnica. Estan atrapats entre dos focs: la seva única sortida és Europa. I creuen que el mar és millor que quedar-se atrapats als camps de refugiats de Tunísia o d'Egipte".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT