Barcelona.Per primera vegada durant aquesta crisi, la prima de risc italiana va passar ahir per davant de l'espanyola. Durant el matí, el diferencial del bo italià a deu anys respecte del bund alemany va enfilar-se fins a un rècord de 390 punts, tot i que finalment es va acabar desinflant fins als 367 punts. La creixent escalada del sobrecost que paga Itàlia per finançar-se va portar el primer ministre al Parlament.
Silvio Berlusconi va voler posar calma i va demanar als italians que no es deixin endur pel nerviosisme que viuen els mercats. Per defensar la seva postura, el dirigent va apel·lar a la "solidesa de la política i l'economia" italianes. En aquest sentit, va posar èmfasi en els resultats que espera del pla d'ajustament pressupostari que va aprovar el Parlament, valorat en 79.000 milions d'euros. Però no només això. Berlusconi també va ressaltar la "fortalesa dels bancs del país", una afirmació que va basar en el fet que les entitats italianes van aprovar els tests de solvència i liquiditat a la banca europea del juliol.
Berlusconi considera que la situació a la qual Itàlia ha de front "és la conseqüència directa d'una crisi de confiança" i que per sortir-ne els governs no es poden deixar portar pel nerviosisme que s'està vivint als mercats de deute i de renda variable.
El cap del govern italià també va dir que esgotarà la legislatura, que s'acaba el 2013. En els 20 mesos que falten perquè es convoquin eleccions, Berlusconi proposarà una agenda d'intervencions que recolzin el creixement econòmic del país, tot i que no va desenvolupar el contingut d'aquestes iniciatives que prepara actualment.
Està previst que avui el govern, els sindicats i la patronal es reuneixin per abordar la situació econòmica d'Itàlia. Berlusconi ha reclamat en diverses ocasions una reforma laboral, entre altres coses per fer front a un deute públic que supera el 120% del producte interior brut (PIB). També en aquesta línia, el primer ministre ha proposat una important reducció del nombre de cotxes oficials i una equiparació dels sous dels càrrecs públics amb els equivalents europeus.
