Publicitat
Publicitat

L'individualisme de masses d'uns joves invisibles, sense rostre

L'estiu i la violència a la Gran Bretanya s'associen de manera explosiva. Foc i destrucció fan l'agost. Anys enrere els diaris parlaven d'altes temperatures, sensualitats racials i amuntegament de gent acabada d'arribar de la Commonwealth. La cultura realista anglesa ho saludava tot plegat, i de tant en tant l'esclat de vandalisme i pillatge feia emergir algun interrogant digne de Chesterton. Ara tot ha canviat.

Londres és una medina de les finances globals, el país està esventrat pel thatcherisme de dretes i esquerres i, sobretot, el teixit industrial ha cedit pas a la societat del coneixement. Antoni Vives en parlava dilluns a l'ARA. L'Europa social de la postguerra fa fallida, la febre d'or de l'especulació, el malbaratament del diner públic i les expectatives de guany o benestar sense regulació han esmicolat la capacitat productiva europea. Ens hem cruspit fàbriques i indústries. Les hem substituït per despatxos amb glamur, tripijocs a la borsa i imaginació a les finances. La literatura del management als negocis i la tecnogestió a la política han fet la resta. Recorda aquell vell acudit on un pregunta si a la família són tots vius i l'altre respon: no, n'hi ha un que treballa.

Els esdeveniments de Londres s'assemblen als de fa sis anys a les banlieu de París i, sense violència, a aquesta primavera a les places d'Espanya i Catalunya. Són expressions del nou malestar de l'individualisme de masses. Els hooligans (salvatges) del multiculturalisme, els racaille (xusma) del republicanisme francès, els indignats de l'hispanobonisme poden passar per brètols i ser despatxats amb desqualificatius morals. Però, si ens ho mirem bé, hi trobem una colla de desheretats. Generacions nascudes en una època en què la política a Europa ha deixat de fer possible un futur per a tothom. La política, dissortadament, ha canviat de negoci i ara és captiva de molts. Són gent sense rostre, amb caputxa. Fets en un nou estil de vida en què l'oportunitat per a la formació i la feina, la benvinguda a la vida adulta, el somni d'un futur millor els ha estat furtat. El seu fracàs ve de lluny. Quan eren infants a l'escola no es van fer alumnes, d'adolescents el mercat els va fer consumidors en lloc de ciutadans i de joves no s'han pogut endinsar en el trencaclosques de les feines poc qualificades.

Són invisibles, estancats en l'aiguamoll dels no esperats ni volguts. Potser els seus aquelarres són una versió lliure i laica de les cerimònies en què els bons déus i els àngels caiguts lluiten per la Llum.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT