Publicitat
Publicitat

ELECCIONS ESPANYOLES

El 20-N pot deixar Catalunya fora de joc al Congrés

L'onada del PP posa en risc el futur polític de Duran i Chacón

En el míting que ahir al matí va fer Carme Chacón a Terrassa, es va dirigir al seu amfitrió, l'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, i després de dedicar-se mútuament diversos elogis, va deixar anar: "No sé si ho he de dir, però també tinc clar que allà on sigui el Pere, la Carme hi serà ben a prop, que ho sàpigues". Amb aquestes paraules, la candidata del PSC entrava en el debat precongressual del partit elogiant Navarro, però els altres aspirants poden estar tranquils perquè també farà un acte amb Àngel Ros a Lleida i amb Joan Ignasi Elena, de Vilanova i la Geltrú, i segons fonts socialistes també té previst elogiar-los. Però més enllà de debats interns, la candidata també deixava clar que el seu futur polític, per si algú en tenia dubtes, no passa pel PSC, sinó per fer carrera en el si del PSOE.

L'èxit de la cursa de Chacón dependrà, però, dels resultats del seu partit a Catalunya. És el mateix que li passa a Josep A. Duran i Lleida. Si l'onada blava acabés situant el PP com a primer partit, cosa que de moment les enquestes no preveuen, el futur de Chacón i Duran quedaria molt tocat i deixaria Catalunya fora de joc a Madrid. De moment, amb els sondejos a la mà, Mariano Rajoy pot aconseguir majoria absoluta sense els 47 escons catalans. Amb aquesta perspectiva, el futur de l'autogovern o la negociació d'un pacte fiscal es poden convertir en una quimera. El PP en tindrà prou amb un PSOE debilitat per fer les reformes d'estat que li convinguin, a l'estil de l'última reforma constitucional. Mentrestant, si en el congrés del partit no canvien les coses, la veu del PSC quedarà ofegada dins el PSOE, i la de CiU, encara que aconsegueixi augmentar el nombre de diputats, també quedarà afònica. La presència d'ERC o d'ICV no modifica aquest paisatge políticament erm per a Catalunya.

L'enquesta del CIS de divendres va sentenciar la campanya, i si en el cara a cara d'avui entre Rajoy i Rubalcaba no hi ha cap sorpresa tot està dat i beneït. Però de la mateixa manera, el CIS reobria la campanya a Catalunya, on tot està obert i on pot passar qualsevol cosa. El resultat del 20-N pot tenir efectes polítics a Catalunya i afectar la carrera dels seus caps de llista. Tant el PSC com sobretot CiU senten l'alè al clatell d'un PP en ascens, que xucla votants de tot arreu, surt de la marginalitat i se situa al centre de la política catalana.

Aquest cap de setmana els partits han aprofitat per afinar les seves estratègies. Els nacionalistes centraran els pròxims dies de campanya en dues direccions: atreure votants decebuts del PSC que tenen la temptació de votar el PP, que són principalment del cinturó, i intentar convèncer els del PP que com que ja guanyen no cal que facin vot útil. A més, també apel·laran a l'electorat catalanista perquè sigui conscient que es viu un moment històric, ja que el segon lloc que sempre ha obtingut CiU a les generals des del 1977 està en perill, cosa que debilitaria molt la federació nacionalista, no només a Madrid sinó també a Barcelona, on governa precisament amb el PP. En aquest escenari, Josep A. Duran i Lleida va alternant en els seus actes aquesta triple crida, amb la tranquil·litat que les enquestes que té CiU li donen més bons resultats que la del CIS. En el sondeig diari que fa la federació nacionalista, el de dissabte li donava 15 escons, dos més que el PP i un menys que el PSC. Amb un resultat d'aquestes característiques, la posició de Duran a Madrid no quedaria tocada, tot i que amb majoria absoluta del PP no tindria gaire joc.

Però si el PP acaba passant per davant de CiU, aleshores quedaria en una situació delicada. Duran ja ha dit que és l'última vegada que es presenta, com va explicar a l'entrevista que Albert Om li va fer a l'ARA. Però s'ha compromès amb Mas a acabar la legislatura, sigui quin sigui el resultat, després de rebutjar una oferta del president de tornar a Catalunya i fer de conseller en cap. La intenció de Duran és tornar a l'activitat privada quan deixi la política. Però un mal resultat podria fer créixer les veus que, sobretot des de CDC, el qüestionen. Històricament, els principals rivals de Duran han estat a dins de Convergència, especialment quan es disputava amb Mas la successió de Jordi Pujol. Ara això ja és història i la relació amb Mas és bona. La prova és la implicació del president de la Generalitat en aquesta campanya.

El cas de Chacón és diferent del de Duran. Lluny de pensar en la retirada, la candidata socialista utilitza aquestes eleccions per posicionar-se com a líder de futur del PSOE. Hàbilment va saber retirar-se a temps de les primàries i deixar pas a Rubalcaba, i va evitar d'aquesta manera rostir-se en una campanya que estava perduda d'entrada. Si a Catalunya queda per sota del PP s'haurà acabat la seva cursa, però si queda primera, com auguren totes les enquestes, encara que sigui perdent set o vuit escons dels 25 que té ara el PSC, podrà presentar-se davant Ferraz com l'única baronessa territorial que ha resistit el tsunami popular.

Candidata el 2015

No és cap secret que aspira a liderar el PSOE i ser candidata a les eleccions del 2015. De tota manera, Chacón no farà cap moviment fins després de les eleccions andaluses del mes de març. Si José Antonio Griñán aconsegueix mantenir-se en el poder tampoc li suposa cap inconvenient, perquè tenen bona relació. I si perd, Chacón regnarà en solitari amb el suport de les federacions més fortes del PSOE -Andalusia i València- i del PSC de Catalunya. L'únic rival que li pot sortir és el basc Eduardo Madina, avalat per les restes de l'aparell rubalcabista, però el pes del PSOE basc és molt inferior al català, andalús o manxec.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT