Publicitat
Publicitat

ALIANCES DEBAT DE POLÍTICA GENERAL

Puigcercós s'ofereix de soci per fer la transició nacional A canvi d'excloure el PP

Mas i Nadal deixen en Via morta la sociovergència

"U n 0% d'autocrítica, una gran dosi de demagògia, un polsim de mala llet i uns tocs d'oportunisme". Aquest era el tuit que el diputat de CiU i dirigent de la nova fornada de CDC Albert Batalla enviava a Joaquim Nadal, del PSC, just quan Artur Mas li feia la rèplica en la segona sessió del debat de política general al Parlament. El tren nacionalista i el socialista van xocar ahir, a les portes del 20-N, amb virulència, com no ho havien fet en nou mesos de legislatura.

La sessió va deixar mal regust de boca entre els que, a banda i banda de l'hemicicle, però sobretot entre la classe dirigent del país, malden per una gran coalició sociovergent que adormi (o assossegui) el debat nacional i doni un marc més estable (o moderat) per sortir de la crisi i abordar grans reformes. Hauran d'esperar, perquè sembla que tot el protagonisme de les aliances, i per tant la incidència en l'acció política de l'executiu, està en disposició de caure en el PP o en ERC.

Dimarts el president Mas va ensenyar molt poc les cartes en el seu discurs. I ahir va entrar al Parlament amb el full de ruta intacte. CiU volia "seguir pactant amb tots". Amb el PSC havia fet possible investir Mas; amb el PP, els comptes, i amb ERC, la comissió del concert. Uns acords que han exigit cintura però que són una foto final còmoda.

Camacho i el que uneix

Però el debat va alterar sensiblement el guió. Era previsible que Alícia Sánchez-Camacho optés per traslladar a l'hemicicle allò tant propi del PP de buscar "el que uneix i no el que separa". Ho va fer obviant els toros, la llengua o les ambaixades catalanes, uns hits que entusiasmen la part de l'electorat del PP menys donada a seguir debats com el del Parlament, gairebé clandestí als mitjans audiovisuals estatals. Va centrar el seu discurs en l'economia, una disciplina que va evitar que quedés apartada del paper central que busca i reivindica.

Les sorpreses van arribar d'un implacable Nadal i d'un condescendent Puigcercós, que, com si el tripartit i la guerra civil CiU-ERC mai haguessin existit, va interpretar a la perfecció el nou guió que Oriol Junqueras ha cuinat per a ERC. El republicà va reiterar l'oferta de fer plegats la transició nacional. Si Mas no s'havia estat d'acusar el PSC i ICV d'haver deixat no un forat sinó un "cràter" en les finances, va tenir amb Puigcercós un intercanvi cordial. Els retrets es van limitar a les infraestructures i a la "rebaixa" de la llei del cine. El punt de trobada, que també ha de ser de sortida de les retallades, el van situar en el pacte fiscal sense renúncies. Poc després del seu cara a cara, pactaven una resolució en aquest sentit.

El cap de l'executiu es va trobar en el ferreny Nadal, que exercia de cap de l'oposició amb tots els ets i uts (per fi!, s'exclamava una diputada del seu grup), un dit i una veu que l'acusaven d'incomplir moltes promeses -d'entrada, la del "govern dels millors"- i d'anar massa enllà, fins al punt de la "immolació", amb retallades "indiscriminades". Sense l'encotillament dels textos escrits, el president s'hi va tornar pel que va considerar una actitud "impròpia" d'un partit de govern com el PSC.

L'oferta de grans acords de país de Nadal va quedar diluïda, i la petició de Mas perquè el PSC doni suport al pacte fiscal no va ser atesa. Els socialistes en parlaran a la comissió, presentaran un model i el negociaran -com va avançar l'ARA-, però de xecs en blanc ni parlar-ne. El president buscava deixar, de nou, en evidència el poc marge de maniobra dels socialistes catalans a Madrid.

Estratègia o tacticisme

Els pròxims moviments aclariran si la contundència del PSC i l'acostament CiU-ERC són estratègics o purament tàctics de cara al 20-N. Una cita per la qual Mas necessita desmarcar-se del PP, els socialistes aparèixer com els valedors de l'estat del benestar i els independentistes recuperar el paper protagonista perdut a les urnes. Els que creien que el que es va veure ahir era de fons apel·laven a la contundència de les enquestes i al fet que amb un PP amb majoria absoluta poca cosa hi haurà a pactar a Madrid i la transició nacional s'accelerarà.

Mas arribava al Parlament amb tres ponts bastits, atesa la fluïdesa de relacions amb el PP i la predisposició de PSC i ERC. I en sortirà amb la relació tocada amb els socialistes, per bé que avui aprovaran alguna resolució. Sí que manté i enforteix llaços amb el PP i amb ERC, però Camacho i Puigcercós ja van donar a entendre que el festeig només és temporal. Que la relació amb un -i només un- d'ells haurà de ser estable i exclusiva passat el 20-N.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT