Publicitat
Publicitat

PROJECCIÓ EXTERIOR

El cap de l'executiu manté reunions d'alt nivell al Marroc i n'avala les reformes i la descentralització

Mas ataca l'extensió del cafè per a tothom

El règim marroquí es va escapolir de la Primavera Àrab. A canvi, el rei Mohamed VI, que conserva un poder gairebé absolut, va introduir reformes cosmètiques en la constitució i va concedir més poders al Parlament i al primer ministre, ara president. Els avenços preveuen una lleugera descentralització d'un estat d'inspiració francesa i, per tant, de matriu jacobina. La política, amb l'aval a les reformes i no a les "revolucions" i els avisos sobre els "errors" que es poden cometre en processos de descentralització com l'espanyol de fa trenta anys, va monopolitzar ahir l'agenda d'Artur Mas al Marroc.

El dia a Rabat, la capital política, va arrencar amb una visita al ministre de l'Interior. La seguretat i la immigració (els marroquins són la primera comunitat immigrant a Catalunya) van centrar la reunió, com també part de la intervenció de Mas en el fòrum sobre la UE al ministeri d'Exteriors. El president es va entrevistar amb el cap de la diplomàcia del país magribí i amb el ministre d'Economia. Però la trobada més important va ser amb el president, escollit al novembre. El conservador Abdelilah Benkirane, islamista moderat, va rebre el seu homòleg català i, pel que va explicar Mas després de mitja hora de reunió, el diàleg va ser productiu.

Catalunya pot exportar integració a Europa i extensió del benestar, però també el paper com a motor de la democratització -i, per tant, de la descentralització- espanyola. Però el que era una empresa apassionant ara té ombres que fan menys sostenible el model. Mas es va mostrar segur que les reformes al Marroc, soci estratègic per a Espanya i Catalunya, guanyaran "en profunditat i rapidesa" amb la nova Constitució i va recordar que descentralitzar és "apropar el poder a la gent" en països "plurals" com és el cas.

Vendre i no polemitzar

L'experiència espanyola és, globalment, positiva. Però també té "errors i mancances": el cafè per a tothom i el model fiscal. Amb l'excusa del Marroc, el president s'ho feia venir bé per reivindicar un tracte polític singular i el pacte fiscal per a Catalunya. La comitiva catalana no té ganes de parlar de qüestions internes (és a dir, de la proposta de finançament del PSC) i prefereix els assumptes econòmics i ajudar a la necessària internacionalització de l'empresa catalana. Però el procés marroquí va ser, des de la distància, una excusa per recordar que "els territoris han de ser responsables de les seves despeses i ingressos".

Al Marroc reivindica la independència (o com a mínim una autonomia àmplia amb dret a l'autodeterminació) el Sàhara Occidental, però la situació de l'excolònia espanyola va ser una qüestió que Mas no va incloure a la seva agenda i que va esquivar a la roda de premsa. La prioritat és facilitar negocis (l'acompanyen uns 200 executius) i els marroquins són inflexibles.

El Marroc no qüestiona la seva unitat. I la simbolitza la Corona. Abans de veure Benkirane, Mas, que desperta atenció mediàtica (la visita obria informatius de ràdio), va passar pel mausoleu de Mohamed V i Hassan II. Com José Montilla el 2007, a ell tampoc el rebrà Mohamed VI. No va faltar, però, el reconeixement a la seva família. El va acompanyar l'ambaixador Alberto Navarro, omnipresent en l'agenda de Mas. El president havia pactat amb Madrid no tocar temes espinosos. Sí que va avisar del cafè per a tothom i de les estretors de l'autonomia. Ell mateix ho va tornar a constatar en el terreny simbòlic. La bandera espanyola va ser l'única que va fer companyia a la del Marroc. De la senyera, ni rastre.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT