SOBIRANIA DISPUTADA
Crònica 03/04/2012

Màxima tensió per les Malvines 30 anys després

La sobirania de les Malvines és objecte de disputa, 30 anys després de la guerra, entre l'Argentina i el Regne Unit. La tensió dialèctica és màxima en l'aniversari de l'inici del conflicte bèl·lic.

Marc Vidal
2 min
Veterans de l'exèrcit argentí hissen una bandera en l'homenatge als morts en la guerra de les Malvines en un acte ahir a Ushuaia, a Terra del Foc.

BARCELONA.Lluny de guarir les ferides, la commemoració dels 30 anys de l'inici de la Guerra de les Malvines va servir ahir per augmentar la tensió entre l'Argentina i el Regne Unit. La presidenta argentina, Cristina Fernández, va voler donar rang d'estat a la commemoració de la invasió de la colònia anglesa i, en un homenatge a les víctimes de la guerra a Ushuaia, va deixar anar: "És una injustícia que en ple segle XXI encara hi hagi enclavaments colonials com el que tenim aquí". El primer ministre britànic, David Cameron, va optar per un to més conciliador, però tot i així va advertir que el Regne Unit defensarà "ara com fa 30 anys" el dret dels habitants de les Malvines a decidir el seu futur. L'enfrontament per aquestes illes és al punt més àlgid des de la guerra.

L'Argentina atia el focLa presidenta Cristina Fernández pressiona per obrir negociacions

La presidenta argentina, Cristina Fernández, va iniciar fa uns mesos una ofensiva diplomàtica per reclamar les Malvines. I ja ha aconseguit que els països del Mercosur -el Brasil, el Paraguai i l'Uruguai, a més de l'Argentina- vetin l'entrada als seus ports de vaixells que arribin amb bandera d'aquestes illes. L'objectiu de Cristina Fernández és forçar el govern britànic -que acusa d'"arrogant"- a negociar la sobirania de les illes i hi ha analistes polítics que hi veuen una estratègia de la presidenta per desviar l'atenció dels maldecaps econòmics que viu el país.

Londres manté el rumbCameron no veu res a negociar i fa demostracions de força

Al primer ministre britànic, David Cameron, l'incomoden obertament els gestos bel·ligerants de Buenos Aires i adverteix que els 3.000 habitants de les Malvines seran britànics "tant de temps com vulguin ser-ho". Londres manté la pressió amb gestos com ara l'estada que acaba de fer el príncep Guillem en una base militar de les illes o l'enviament -en una operació qualificada de rutinària- d'un destructor britànic d'última generació cap a la zona.

El petroli, de qui serà?La descoberta de petroli, l'origen de les noves tensions

Una important reserva de petroli localitzada davant les costes de les Malvines l'any 2010 ha acabat d'encendre la metxa de les tensions entre Buenos Aires i Londres. Una companyia britànica espera començar a extreure el cru l'any 2016 i la presidenta argentina, Cristina Fernández, amenaça amb accions legals que podrien paralitzar el negoci. "Ens estan robant els nostres recursos naturals", va dir fa uns dies la presidenta en referència al petroli i a la pesca a la zona, que ja està en mans d'empreses britàniques.

Una guerra irrepetibleEls analistes militars veuen difícil un nou conflicte bèl·lic

L'Argentina ha anat reduint el pressupost en defensa des del final de la dictadura, que va caure com a conseqüència de la desfeta a les Malvines. Però l'exèrcit britànic tampoc no està avui més ben situat per afrontar un conflicte com aquell, que va catapultar l'aleshores primera ministra, Margaret Thatcher. Un grup de militars britànics manté en un informe que el seu país tindria avui dificultats per reconquerir les illes. "La història es podria repetir, però amb un resultat ben diferent", asseguren.

stats