Publicitat
Publicitat

20 ANYS DEL PRIMER RECONEIXEMENT DE LA LLENGUA A EUROPA

Pocs avenços en l'ús de la llengua a les institucions europees

Més Europa, menys català

Avui fa 20 anys que el Diari Oficial de la UE va publicar la resolució aprovada pel Parlament Europeu, elaborada per l'eurodiputada Viviane Reding, que reclamava més presència del català a Europa.

Vint anys després, el més calent és a l'aigüera. Si en algun moment algú ha pogut pensar que el reconeixement del català a Europa era possible, va ser el 1991. El Parlament Europeu va aprovar una resolució sobre "les llengües a la Comunitat i la situació del català" que havia redactat l'eurodiputada luxemburguesa Viviane Reding, del Partit Popular Europeu. El text va ser publicat pel Diari Oficial de la UE el 28 de gener del 1991. Avui fa just 20 anys.

A la resolució, feta després d'una petició del Parlamet de Catalunya i el de les Illes Balears, el Parlament Europeu apostava per un tracte diferenciat del català "per evitar que les institucions europees siguin vistes com una cosa estranya i allunyada de la vida quotidiana". Com a punt de partida, gens malament. El text fixava entre altres objectius la publicació en català dels tractats europeus i l'ús de la llengua en les campanyes de comunicació i a les oficines europees a Catalunya i les Illes Balears. Fins i tot, apostava perquè els que compareguessin com a testimonis poguessin fer servir el català al Tribunal de Justícia Europeu.

La resolució, i la seva empenta, li va valer a l'aleshores eurodiputada Reding la Creu de Sant Jordi, que va rebre de mans del president de la Generalitat, Jordi Pujol, l'any 1992. Poca gent havia fet tant pel català a Europa com ella fins aquell moment. Però Viviane Reding, que ara és vicepresidenta de la Comissió Europea, sembla recordar ben poca cosa del que en el seu dia va deixar escrit. L'avenç del català a Brussel·les no s'acaba de materialitzar i fins i tot l'any passat va planar l'amenaça de treure l'únic traductor al català que hi ha a la representació a Barcelona de la Comissió Europea.

El 2005, l'altra fita per al català
Els caps d'estat europeus van obrir una mica més la porta al català, la novena llengua en nombre de parlants a la UE, quan l'any 2005 van decidir que es podria fer servir a les reunions de treball dels ministres europeus i també en les comunicacions escrites amb els ciutadans que s'adrecessin a la Unió.

En l'àmbit de les trobades ministerials, testimonialment, sí que alguna vegada s'ha parlat en català els últims anys. Però en el cas de la comunicació escrita amb Europa, l'acord ha estat un fracàs absolut. Ho va deixar clar un treball de camp elaborat per l'entitat Horitzó Europa, que l'any passat va enviar vuit cartes escrites en català dirigides a diferents institucions europees. "Kafka es quedaria curt", va ser la conclusió de la iniciativa. Només en una de les cartes la resposta va tornar escrita en català, dues van tornar en català i castellà, una només en castellà i una última en francès. De la resta no se'n va saber res més.

Sense Tractat de Lisboa
L'entitat Horitzó Europa va emetre ahir un comunicat en què denuncia l'incompliment de tots els acords adoptats en relació al català a Europa 20 anys després. Sense anar gaire lluny, encara no hi ha disponible una versió en català del Tractat de Lisboa que va entrar en vigor el 2009 i regeix el funcionament actual de la Unió Europea. L'entitat lamenta que el govern espanyol es refugiï en arguments econòmics -la retallada pressupostària- per justificar el no compliment d'alguns dels acords i reclama més presència de la llengua a la Comissió Europea. La defensa de la llengua catalana a Europa és encara un combat viu, vint anys després.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT