Publicitat
Publicitat

LES FINANCES CATALANES

El ministre d'Hisenda afirma que no deu res a Catalunya

Montoro ignora Mas-Colell i es nega a pagar els 219 milions

El PP ha sigut clar: els 219 milions de l'Estatut no arribaran a Catalunya. Una reunió del ministre d'Hisenda amb el conseller Andreu Mas-Colell va fer palès ahir que la crispació entre els executius creix.

El PP governa a la Moncloa amb majoria absoluta i en fa ús amb mà de ferro i sense concessions. De res va servir que el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, es reunís ahir amb el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, per exigir-li que pagui a Catalunya els 219 milions que per imperatiu legal li corresponen. I és que el ministre va dir sense cap pudor que l'estat no té cap deute pendent amb la Generalitat. En vista d'aquesta actitud i encara amb vuit dies pel davant perquè la situació es capgiri, també el Govern es manté ferm i tensa la corda advertint que no renunciarà a aquesta partida.

El ministre va aterrar ahir a Barcelona amb una clara missió: convèncer CiU perquè "recapaciti" i retiri l'esmena a la totalitat als comptes de l'estat apel·lant a la responsabilitat i sense cap contrapartida. Així ho va transmetre a Mas-Colell en una trobada no anunciada just després d'assistir a una reunió del PP català. Però el Govern té clar quina és la línia vermella.

Els diners a canvi del vot

Mas-Colell va comunicar a Montoro que el reconeixement i pagament de la disposició addicional tercera que correspon al 2012 és "irrenunciable". "Si vol el nostre vot, l'ha de buscar posant diners a favor de Catalunya", va dir ahir sense embuts el portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, que ja va advertir que CiU no farà cap gest a canvi de res. Malgrat les insistències, Montoro va recordar que "no hi ha diners" per pagar i que, tot i així, els 219 milions no és un deute pendent de l'estat espanyol amb Catalunya. "El que ha de fer el govern és garantir la liquiditat de la Generalitat i contribuir a fer que Catalunya sigui motor de la sortida de la crisi. I per això cal gastar menys", va afirmar.

Segons fonts d'Economia, el conseller va intentar contraargumentar durant la reunió el leitmotiv de la caixa buida que fa servir el PP per justificar els seus cops de porta. Mas-Colell va insistir que, tot i "comprendre" la difícil situació de l'executiu de Mariano Rajoy, els 219 milions no són "una despesa nova", sinó que cobriran dèficit generat per les inversions que s'han fet a Catalunya i que estan en curs o bé no s'han pagat encara.

Als antípodes d'un acord

A més, Mas-Colell considera que els pressupostos estatals expressen unes "prioritats" i que aquestes no són precisament "sensibles" amb la situació i la realitat econòmica catalana, que ja ha fet un esforç d'austeritat. "Sí que tenen diners per al que volen. Que busquin i trobin els diners", va etzibar Duran i Lleida en un clima que cada vegada s'albira més crispat. De fet, el conseller d'Economia va reconèixer que, a hores d'ara, CiU està "lluny de qualsevol possibilitat d'acord". De res han servit les reunions de la líder del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, amb diversos ministres i les fotografies que s'hi ha fet.

I és que la líder popular es va comprometre a ser interlocutora amb el govern espanyol i a defensar els interessos de Catalunya i, per ara, el resultat és que, com també va passar amb el govern del PSOE, els diners de l'Estatut no es rebran.

Les tibantors entre els dos executius van in crescendo , per això Montoro, per si a alguna comunitat li quedava algun dubte, va recordar ahir que és l'estat qui té la clau de la caixa -precisament un dels cavalls de batalla del pacte fiscal que reivindica Artur Mas-. Mentre el fantasma de la intervenció plana sobre la Generalitat si el Govern no renuncia a incloure els 219 milions en el pla de reequilibri dels pressupostos catalans que ha lliurat a Madrid, el ministre va detallar que, en cas de no frenar la despesa i incomplir amb el dèficit, hi ha un pas previ a aquesta situació límit: tancar l'aixeta.

Montoro va explicar que la llei d'estabilitat financera que el govern de Rajoy va aprovar amb el suport de CiU estableix un mecanisme de sanció que autoritza l'estat a prendre el control dels impostos cedits a les autonomies. Pel ministre, aquesta mesura de penalització a través del finançament autonòmic o local no trepitja la sobirania territorial i beu del model europeu. De fet, Montoro considera un "èxit polític" que la llei comptés el sí de CiU i l'abstenció del PNB, i, per tant, no entendria que s'hi oposessin. La paradoxa està en el fet que, si es donés una situació límit, CiU podria ser víctima dels mecanismes d'una llei a la qual ha donat suport.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT