Publicitat
Publicitat

REFERÈNDUM D'INDEPENDÈNCIA AL SUDAN

Tensió entre ètnies a l'hora de fixar els nous límits a l'àrea d'Abyei

Neix el Sudan del Sud amb una frontera encara per definir

Hi ha un lloc al Sudan on Àfrica i el món àrab es toquen. On en una cabana amb sostre de palla hi ha una creu sobre la porta i a la del costat, una mitja lluna. On els nòmades armats ataquen els poblats i els habitants s'hi tornen. És Abyei. El tros de terra més disputat, més carregat emocionalment, més violent fa deu mil quilòmetres quadrats. Mentre tanquen els col·legis electorals de l'històric referèndum del Sudan del Sud i el país es prepara ràpidament per trencar-se per la meitat, totes les mirades es giren cap Abyei. Té petroli i terres fèrtils. S'estén a banda i banda de la frontera en disputa entre el nord i el Sudan del Sud.

I l'habiten les milícies, que mantenen els enfrontaments els últims dies amb desenes de morts. Dos grups ètnics rivals reclamen el dret de pertànyer a aquesta terra, els misseriya -que són àrabs nòmandes- i els dinka ngoko -ramaders del sud del Sàhara-, i l'odi entre tots dos és llarg i profund. "Hienes i misseriya", diu Kuol Alor Kuol, un home dinka de 72 anys d'edat, amb ulleres emboirades, quan li pregunten per què passeja per la carretera principal d'Abyei, amb un Kalashnikov carregat. "Em volen prendre el que tinc".

La majoria aquí estan armats fins a les dents. Fora del front de lluita, enmig de petits poblats desèrtics de barraques, un jove dinka, amb una samarreta sense mànigues, és en una comissaria amb un rifle d'assalt a les mans. Al seu voltant, adolescents en pantalons curts i xancletes, amb armes automàtiques. "Aquí no hi ha civils", diu John Ajang, secretari general en funcions del govern local d'Abyei.

Els autocars plens amb gent del sud que torna cap a casa i travessen àrees de misseriya són habitualment atacats amb armes de foc. Diversos passatgers han estat assassinats. Les carreteres estan tancades i molts misseriya fugen, per por de represàlies.

El referèndum sobre la independència que es va acabar dissabte ha anat extremadament bé, amb una participació molt alta, sentiments d'alegria i unes votacions ordenades; una demostració que al Sudan del Sud, un dels llocs més pobres de la terra, on més de tres quartes parts dels adults no saben llegir, estan vivint un moment històric.

Nord i sud, obligats a entendre's
El recompte de vots es farà en les pròximes dues setmanes, el sí al referèndum és més que probable i el Sudan del Sud podria formar la seva pròpia nació independent al mes de juliol. Però els 2.000 quilòmetres de frontera entre el nord i el sud encara no s'han delimitat, i les dues parts han de decidir com repartir el petroli, la majoria del qual es troba al sud. Però el sud no té sortida al mar i el nord és qui té l'oleoducte fins al mar Roig.

Els dos bàndols van lluitar en una de les guerres civils més llargues de l'Àfrica, en què van morir més de 2 milions de persones. Amb les milícies de base ètnica i el poder enfrontant-se. Aquesta és la raó per la qual la situació a Abyei és tan preocupant, perquè molts dels ingredients de la guerra nord-sud -el petroli, el poder i les històriques rivalitats- es diluciden aquí.

"Les tensions del futur començaran a Abyei", aquesta és la predicció de Mohammad Hamad, un professor de ciències polítiques a Khartum. No és fàcil traçar una línia a través d'aquest país. Tant al nord com al Sudan del Sud consideren que Abyei és seu. Al Sudan, a cada part del país les coses són clares, els àrabs són al nord, i els cristians i els animistes al sud. Però el centre, Abyei, és una barreja-barreja .

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT