Publicitat
Publicitat

"No podem esperar que hi hagi pau si la gent viu en la misèria"

Compromesa És molt més que la vídua de Vicenç Ferrer. La periodista britànica fa 40 anys que treballa per eradicar la pobresa. La mort del marit l'ha forçada a donar la cara

La Universitat de Salamanca els postula un altre cop per al Nobel.

Sí. Al Vicente no li interessaven els premis i a mi tampoc. Però crec que el desenvolupament no està prou reconegut, en termes de construcció de la pau. Quant de temps ha de viure la gent en la desesperació, la fam, la desigualtat? Tard o d'hora això acaba portant cap al camí de la violència. La pau no només és l'absència de guerra. No podem esperar que hi hagi pau si la gent viu en la misèria.

Sí, però el problema és tan gran…

Esclar. Però no podem esperar que algú altre ho faci. Tothom pot aportar el seu granet de sorra. En Vicente tenia moltes frases maques, però una de les que més m'agradava era aquesta: "Moltes petites accions sumades en fan una de molt gran".

Quina és la clau de l'èxit?

Som una organització arrelada a la base. Sovint les actuacions dels governs arriben des de dalt i no funcionen. Nosaltres des del principi hem planificat amb la gent, perquè ells saben què necessiten i què pot funcionar. Tenim grups per persones discapacitades, grups de dones, grups de pares, grups de camperols. Ells són els que prenen les decisions.

En quins àmbits treballen?

La clau és abordar tots els problemes associats a la pobresa. Fa 40 anys, el govern i els científics deien que Anantapur es convertiria en un desert, i vam construir estructures de contenció de l'aigua i vam acabar amb el monocultiu. Ara la terra dóna fruits. La salut també és bàsica: la gent més pobra no podia arribar a l'hospital i vam portar els hospitals a Anantapur. Hem posat en marxa escoles complementàries perquè els nens de les famílies pobres puguin accedir a l'educació pública. Hem construït habitatges segurs, que queden en nom de la dona per reforçar-la dins de la família, i tenim tallers i escoles per a gent discapacitada.

I els nous plans?

Sí, no podem parar! Ara treballem per construir un orfenat per a fills de víctimes de la sida. Ens hem proposat arribar a alguns grups tribals que han viscut durant segles a la selva i ara són desplaçats. I preparem una llar d'acollida per a dones maltractades.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT