Publicitat
Publicitat

"No volem que ens la tallin!"

"S óc ludòpata -assegura en to de broma Carles Flavià-, i els puc dir que si la taula funciona, si la cosa va bé, no la toquin". Amb aquest peculiar argument el conegut humorista va defensar la necessitat de la continuïtat del socialista Jordi Hereu al capdavant de l'alcaldia de Barcelona. Però si la cosa falla, ja té preparat el relleu: "Quan se'n vagi l'Hereu, que pugi la Jaurrieta, que és molt guapa", referint-se a la jove regidora de Sarrià, que era entre el públic.

El comentari no va agradar a alguna vella militant feminista del PSC. I menys quan l'incontrolable Flavià va criticar la recent ampliació de l'ordenança de civisme defensant que "les noies de menys de 35 anys haurien de poder anar despullades pel carrer". Flavià era l'encarregat d'animar ahir la Festa de la Primavera del PSC, que se celebrava al Parc Central de Nou Barris, un escenari on Jordi Pujol va rebre una de les xiulades més importants que es recorden, quan l'octubre del 1999 va organitzar un míting amb un concert de Los Chunguitos amb l'ajuda de Justo Molinero. Tot i que Pujol va guanyar igualment aquelles eleccions, les últimes a què es va presentar, aquell dia es van acabar els experiments.

Ahir al matí no hi havia Los Chunguitos, sinó Carles Flavià i Jaume Sisa. Ni 15.000 persones xiulant. N'hi havia moltes menys, no arribaven al miler, i a sobre la pluja va obligar a fer l'acte dins la sala d'actes del Parc Tecnològic de Nou Barris. Després de l'huracà Flavià va venir el galàctic Jaume Sisa, que sense cansar-se gaire va demanar una Barcelona plena de "poesia, festa i alegria" i va fer posar per megafonia la seva cançó Tot es mou . L'alcaldable es va aferrar a la lletra de la cançó per assegurar que "tot es mou en la bona direcció", i clarament impregnat de l'esperit galàctic va sostenir que el PSC és "la casa de tots els barcelonins", amb la qual cosa l'acte va agafar un cert aire retro, com va admetre el mateix Hereu, que va reivindicar "els discos dels germans grans", que continuen sent vàlids perquè "30 anys després sonen igual de bé". No cal ser un especialista en música dels 70 per captar la metàfora: són els anys que fa que el PSC és a l'Ajuntament. Ara de discos de vinil ja no n'hi ha, però Hereu es va mostrar "orgullós" dels seus antecessors a l'alcaldia, des de Narcís Serra fins a Joan Clos, passant per Pasqual Maragall i pel desaparegut Antoni Santiburcio, alcalde de Nou Barris durant molts anys, que va ser ovacionat pel públic, majoritàriament gran, que cridava "Visca, visca, visca, Catalunya socialista". Un crit que, com les cançons de Sisa, també té més de trenta anys.

Catalunya ja està perduda, però ara cal salvar Barcelona. A Hereu no li falta energia i també es va permetre alguna broma, parlant de les retallades del Govern de CiU. "No volem que ens la retallin, que és diferent a dir que no volem que ens la tallin". Però si no guanya les eleccions, passaran les dues coses. Per això va assegurar que "encara està tot obert". Tot menys els estands de les associacions d'immigrants amb seu al carrer Nicaragua que hi havia al Parc de Nou Barris, que esperaven una Festa de la Primavera que la pluja va impedir.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT