Publicitat
Publicitat

LA CARA D'UNIÓ AL GOVERN

La nova vicepresidenta és una dona molt de partit que excel·leix en el detallisme en la relació amb els mitjans i que pica alt

Ortega, ni un pas sense el consentiment de Duran

Joana Ortega i Alemany (Barcelona, 1959) va decidir un dia que es dedicaria a la política i des de llavors no ha parat. Va ser un dia en què entre el seu descobridor, Domènec Sesmilo, i Josep Antoni Duran i Lleida la van convèncer perquè anés a les llistes de l'Ajuntament de Barcelona. Era el 1991, però ja s'havia fet notar despuntant com una jove militant activa i eficient, a la qual no li feia res dedicar hores al partit amb un somriure a la boca. Una d'aquelles militants que tots els partits voldrien. I és que ser d'Unió marca, un partit petit però influent, en què els seus membres senten un íntim orgull de ser història viva.

Així, doncs, la primera dona vicepresidenta de Catalunya no és una nouvinguda, de fet es pot dir que ha mamat la política des del bressol. Els seus pares ja eren militants d'Unió. El seu pare Pau era psicoanalista i ella és psicòloga, però, com dèiem, el seu deler era fer coses, sigui muntar una escola de mecanografia amb 23 anys o treballar de secretària de qui ella assenyala com el seu mentor polític: Sesmilo. Ell era (a principis dels 90) director general de Promoció Educativa i aviat va veure en aquella xicota aptituds sobrades per a la política. Era treballadora, eficient, constant i no defallia. A més a més era (i és) una gran relacions públiques, tot i que després, com veurem, és difícil sobreviure en política sense enemics i sense donar disgustos.

A l'Ajuntament va ser regidora de les Corts, Nou Barris i l'Eixample, cosa que va accentuar la seva passió pel contacte amb la gent. Però això no la va portar a descuidar el partit. Ortega és entregada a Unió i és lluny dels polítics que detesten les reunions. A l'Ajuntament va compartir despatx amb Magda Oranich, amb la qual, tot i tenir trajectòries vitals diferents, va fer bon equip. Allà també tenia bona relació amb Ferran Mascarell.

La seva habilitat per moure's als despatxos amb comoditat, sense rebre esgarrinxades ni causar problemes, va cridar l'atenció de Duran, que pensava en ella en clau de futur. El 2002 va ser nomenada presidenta de l'Institut de la Dona. Ella diu que no és feminista (està en contra de les quotes), però insisteix que la societat està en deute amb el "talent femení". Algú que la coneix bé diu que si sabés que és vicepresidenta per un tema de gènere hauria dit que no.

El 2004 va arribar al Parlament. Continuava l'ascens al nucli de confiança de Duran, format també per Josep M. Pelegrí, Josep Sánchez-Llibre i Jordi Casas. És una guàrdia de corps que manté fidelitat absoluta al líder i n'executa ordres. Per això ella ha pres decisions difícils amb persones amb qui tenia bona relació i no li ha tremolat la mà. Fredament, com li reclamava el líder.

Sense l'abrandament juvenil
El seu ascens a Unió ha refredat els seus postulats nacionals, que han passat de l'abrandament juvenil a una fòbia a l'independentisme que comparteix amb Duran. En més d'una ocasió ella ha deixat clar que ni ella ni Unió en són, d'independentistes, i ha participat en operacions per marginar sectors sobiranistes del partit. Duran no accepta vel·leïtats en aquesta qüestió ni barrejar-se amb sobiranistes de CDC.

Però una cosa no treu l'altra, i aquesta fidelitat a Duran no li ha impedit ser l'enllaç amb CDC, i concretament amb David Madí, per codirigir la campanya del 28-N. Aquesta ha estat la seva darrera (i difícil) missió abans del Govern, on d'entrada ja tenia lloc assegurat.

Si en una cosa excel·leix és en la relació amb els mitjans. És detallista i curosa. Si li truques, et torna la trucada; si la cites a una tertúlia a les nou del matí, apareix deu minuts abans. No és estrany, doncs, que un dels seus models sigui Miquel Iceta i que la seva especialitat sigui la comunicació. Ara haurà de blindar-se, però és difícil que no li disputi cert protagonisme a Francesc Homs, portaveu oficial del nou Govern. Caldrà veure el repartiment de papers.

El seu jurament amb l'afegit "amb l'ajuda de Déu" també dóna pistes sobre una dona cristiana sense complexos, però que igual que fa servir aquesta fórmula en un acte oficial casa parelles gais contra la doctrina de l'Església. Precisament, era una de les regidores més sol·licitades per oficiar bodes civils i, entre d'altres, va casar Sánchez Llibre. La família és una de les seves obsessions i la capacitat per aconseguir temps per estar amb els seus fills una rara habilitat. Tant, que quan els seus dos fills van entrar en l'adolescència, va decidir adoptar una nena de la Xina, la Jana Wan, que l'ha acompanyat a molts dels actes de la campanya.

Ara caldrà veure si la vicepresidència és compatible amb somnis com fer el París-Dakar amb quad (ella es mou amb moto per la ciutat). Sí que sabem que el càrrec no ha de ser forçosament el sostre. Un veterà exdirigent li ha enviat un correu electrònic en què l'anima a lluitar per "fites futures". I ja se l'assenyala com una possible successora de l'incombustible Duran. Mèrits no n'hi falten.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT