Publicitat
Publicitat

Paco Camarasa: "La indústria editorial és poc creativa: ara toca suecs, ara vampirs"

Crims Del 2 a l'11 de febrer Barcelona és el punt de trobada per als amants d'un gènere literari cada cop més complex, suggerent i crític: la novel·la negra i policíaca. Paco Camarasa (València, 1950) és el comissari de BCNegra

Entro a la llibreria Negra i Criminal, un racó ideal per als incondicionals de la novel·la negra i policíaca. "Jo només sé de llibres. Tota la resta és idea de la meva dona i dels amics", diu Paco Camarasa, mentre el fotògraf Francesc Melcion observa divertit i sorprès la decoració del local. Li demana si li fa res baixar al soterrani per fer-li la foto al costat de l'empremta del crim. On, si no?

Així que la novel·la negra no és policíaca?

En la policíaca hi ha un delicte, normalment un crim, i una investigació. L'objectiu? Descobrir el culpable i resoldre l'enigma. En la novel·la negra, l'important no és descobrir el culpable, perquè sovint queda clar qui és. L'important és esbrinar qui i què hi ha al darrere.

Creus que aquest gènere està menystingut?

Sí. Borges, un gran lector de novel·la negra que amb Bioy Casares va muntar als anys 40 l'excel·lent col·lecció El Séptimo Círculo, sempre deia: "A la novel·la policíaca, per ser considerada pels crítics i pels acadèmics li falta la necessària dosi d'avorriment".

A què es deu aquesta invasió d'autors nòrdics?

A la qualitat i als temes sorprenents, inquietants, que tracten. Els suecs són molt crítics amb ells mateixos. Trenquen amb els paradigmes i amb el ritme de la narrativa. De fet, als anys 70 ja teníem les novel·les de Sjöwall i Wahlöö, que van crear el detectiu Martin Beck i van influir en Henning Mankell i en altres autors.

O sigui que no és cosa del màrqueting editorial?

La indústria editorial és poc creativa: ara toquen vampirs, ara toquen suecs i ningú ens explica per què. Fa poc deien: Mari Jungstedt, l'hereva de Mankell i de Larsson. T'enganyen! És una bona escriptora de novel·les policíaques però més propera a Agatha Christie o Camilla Läckberg que a la novel·la negra de Mankell.

Caram!

El lector és un individu agraït però no se'l pot enredar. Li prendran el pèl una o dues vegades, tres ja no. El problema és que d'ací a dos anys no tindrem narradors suecs perquè el màrqueting decidirà que hauran passat de moda. M'estimo més respectar el lector. El que funciona de veritat és el boca-orella, com va passar amb Larsson. El lector és el sobirà.

Quins autors suecs vénen a la BCNegra?

La parella Roslund i Hellström. La seva novel·la Tres segons ha guanyat el prestigiós CWA International Dagger i ha superat finalistes de luxe com Andrea Camilleri o Fred Vargas.

Hi haurà autors de tot el món. Ens pots dir algun nom interessant?

Jeffery Deaver, el pare del detectiu tetraplègic Lincoln Rhyme, d' El coleccionista de huesos ; Jake Arnott, gàngsters i glamur, i David Peace, crims molt recargolats. Si estàs una mica deprimit millor que no el llegeixis perquè és dur, dur, dur.

I ve la dama del crim Anne Perry!

La reina de les novel·les de detectius. La seva pròpia vida és una novel·la: va estar a la presó quan era molt jove. Recordes la pel·lícula Criatures celestials, sobre dues noies que mataven la mare d'una d'elles? Era un cas real i Anne Perry era l'amiga. Aquesta és la creu que la persegueix encara avui i que no vol recordar perquè, com ella diu, ja ho va pagar.

El setè premi Pepe Carvalho d'aquest any és per a un autor grec.

Petros Màrkaris, un dels representants més clars de la novel·la negra mediterrània. I més ara que Grècia és al punt de mira de tot. El seu policia Kostas Kharitos és el més versemblant dels policies literaris, més que Montalbano, més que Brunetti. Li costa arribar a final de mes, té conflictes familiars...

Té bona salut la novel·la negra en català?

Cada vegada hi ha més obres traduïdes al català i més autors catalans que escriuen novel·la negra. Pau Vidal, Jordi de Manuel, Carme Riera o Marta Banús, amb El safareig dels morts, que du el subtítol "Hi ha secrets que poden portar a l'assassinat". Un secret d'aquest estil podria matar a Suècia? No. Aquí, sí. Els suecs maten per altres coses, mai per un secret! I deuen pensar: «Estan bojos, aquests llatins!» [Riu.]

A casa hi havia la col·lecció de La Cua de Palla.

Aquesta magnífica i important col·lecció la continuen Crims.cat i La Magrana, dues col·leccions emblemàtiques de la novel·la negra en català.

Una recomanació per a qui no ha llegit mai una novel·la negra?

Si li agraden els enigmes li recomano L'assassinat de Roger Ackroyd, d'Agatha Crhristie: joc, enginy i un final sorprenent. O El caso de los bombones envenenados, d'Anthony Berkeley, que juga amb el lector de manera intel·ligent. I de novel·la negra, Total Khéops, de Jean-Claude Izzo, o com una ciutat, Marsella, pot ser la protagonista.

Si avui fos dissabte, a la llibreria hi hauria musclos i vi blanc!

Quan va passar el desastre del Prestige vam decidir fer musclos cada dissabte en solidaritat amb els marisqueiros gallecs. Ara ja són una tradició.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT