Publicitat
Publicitat

ELECCIONS ESPANYOLES

Rubalcaba demana al BCE que abaixi els tipus d'interès per impulsar la recuperació

El PP reclama que ZP comparegui i el PSOE li exigeix propostes

Rajoy va demanar la compareixença de Zapatero per explicar la situació econòmica, però va ser Rubalcaba qui va moure peça i va reclamar al BCE que abaixi els tipus i a l'executiu que prorrogui els 400 euros.

Zapatero no dóna senyals de vida. El seu últim moviment va ser la conversa telefònica de dilluns passat amb el president dels EUA, Barack Obama. Segueix l'evolució dels mercats, conversa amb el seu equip i treballa amb el contingut dels pròxims consells de ministres, però més enllà d'aquesta informació, la Moncloa no n'explica res. El PP intenta utilitzar aquest fet per posar-lo contra les cordes. El candidat popular, Mariano Rajoy, va demanar la seva compareixença al Congrés la setmana vinent per explicar als espanyols "la greu situació d'Espanya", un estat "desgovernat".

La resposta oficial la va donar el ministre portaveu, José Blanco, que es va mostrar molt prudent i va indicar que el govern espanyol "estudiarà" la proposta de compareixença alhora que va recomanar "calma" i "tranquil·litat" al PP. Va donar a entendre que Zapatero es pot permetre descansar perquè va ser dels primers líders europeus a actuar mentre que els altres han anat tard.

L'argument de la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, va ser que les mesures que el govern espanyol aprovarà en els dos consells de ministres que se celebraran aquest mes són la prova que l'executiu no està inactiu. També va reclamar la col·laboració del PP. Una estratègia diferent va utilitzar el secretari d'estat d'Economia, José Manuel Campa, que va afirmar que la situació econòmica dels mercats és "una tempesta d'estiu una mica peculiar que s'ha de tractar com el que és" però "no cal obsessionar-s'hi".

Rubalcaba marca distàncies

Mentre el PP mirava a la Moncloa esperant una resposta a les seves acusacions de falta de treball, propostes i lideratge, Rubalcaba va ser qui va treure el cap des de Ferraz per rebatre-les. El titular, com comença a passar amb freqüència, se'l va endur el que, sent candidat, es va atrevir a posar deures a tothom. Primer va recordar que encara no li han lliurat els de dimarts, quan va proposar a sindicats i patronal que acordin abaixar sous i guanys per millorar la competitivitat i crear ocupació. En va dictar de nous per al PP, Zapatero, la UE i el BCE.

Amb qui va ser més dur va ser amb el rival electoral. A Rajoy li va demanar que faci propostes "encara que sigui des de la platja", perquè va recriminar que fins ara l'oposició només n'ha fet dues: demanar la compareixença de Zapatero i exigir "que s'avanci l'avançament electoral". Al president espanyol li va reclamar "formalment" prorrogar sis mesos més els 400 euros per als que no cobrin l'atur que es comprometin a buscar feina. Més tard, Salgado va explicar que el govern espanyol estudiaria aquesta proposta.

El rescat a Grècia també era a la llista de peticions, en aquest cas mirant a la UE, a qui va instar a actuar de manera "més enèrgica, àgil i activa" i a "estar més pendents del que passa". Però la proposta més inesperada va ser al Banc Central Europeu (BCE) perquè abaixi els tipus d'interès per facilitar el creixement econòmic. Ningú s'havia atrevit fins ara a dir al BCE què ha de fer. De fet, normalment és aquest organisme qui llança ordres als estats.

Abaixar els tipus d'interès del BCE, que des del 7 de juliol estan a l'1,5%, no és una mesura qualsevol. Permetria als bancs aconseguir diners més barats, cosa que n'augmentaria la demanda i faria créixer l'economia. Fins aquí bé, però el president del BCE, Jean-Claude Trichet, sempre s'ha mostrat reticent a actuar d'aquesta manera per por a la inflació, és a dir, que la caiguda del preu del diner no generi un increment de preus desmesurat que resti competitivitat a Europa. De fet, el juliol passat, després d'elevar-los, va dir que encara eren baixos.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT