Publicitat
Publicitat

LA RELACIÓ AMB ELS MITJANS

Ramon Miravitllas exposa les complicitats i pressions

"Pels polítics, els periodistes estan amb ells o en contra d'ells"

Política i mitjans són esferes pròximes que sovint es trepitgen. Alguns polítics voldrien dictar les informacions als periodistes, mentre que alguns periodistes voldrien prendre les decisions pels polítics. I en la relació entre els dos col·lectius, les complicitats i les pressions estan a l'ordre del dia. Aquest és el retrat que fa Ramon Miravitllas, un veterà periodista polític, al llibre Los nuevos déspotas del periodismo político (Laertes), especialment centrat en els comportaments dels informadors.

En una trobada en un bar del centre de Barcelona, a prop de la seu d' El Mundo a Catalunya, Miravitllas s'asseu davant d'un retrat del director d'aquest diari, Pedro Jota Ramírez, i no dubta a identificar-lo com un d'aquests dèspotes del periodisme polític de què parla en el títol del llibre: "És el gran exemple, ja que ha pres posicions polítiques molt concretes que poden fer que se'l confongui, de vegades, amb qualsevol governant". Un altre periodista d' El Mundo , Antonio Alemany, ha estat condemnat a presó per cobrar irregularment de Jaume Matas, a qui lloava en els editorials del diari. Per Miravitllas, és "la versió penal d'un comportament molt freqüent".

Noms a banda, Miravitllas defineix els dèspotes del periodisme polític com "els informadors que sempre donen la raó a una mateixa manera de fer política, encarnada en un mateix partit, amb informacions que són molt més opinatives que interpretatives". Un comportament que es reprodueix a les tertúlies radiofòniques, en què, segons Miravitllas, els opinadors "són intel·lectuals orgànics de partit" i els bons i els dolents "sempre són els mateixos".

Pressions en primera persona

El director del programa La nit de COMRàdio assegura que "pels polítics, els periodistes són enemics a classificar, que estan amb ells o en contra d'ells". I d'aquesta classificació, en sorgeixen les pressions. "La més subtil és la censura econòmica, tot i que de vegades el polític et truca directament o fa que et truquin", detalla. Dels mecanismes de pressió, en cita la concessió de freqüències, les subvencions, les insercions de publicitat institucional i també el bon tracte polític. Uns mecanismes que, diu, "tenen el seu efecte".

Es refereix als mitjans privats, tot i que afegeix que els periodistes dels públics també estan condicionats: "La pressió va en proporció a la magnitud del mitjà i en una gran corporació les pressions són molt grans", explica en referència a TVE i TV3. De TVE diu que "mai ha sigut menys dependent del poder que en l'època de Zapatero i que ara viu un procés d'involució".

És més dur amb TV3: "La modernitat de TV3 no ens pot fer amagar la informació decantada que ha tingut en certs aspectes de relat de país". Creu que "comet l'error de donar-nos com a paradís el que només és una opció política".

A Los nuevos déspotas del periodismo político , Miravitllas també hi confessa pressions rebudes en primera persona: "Un dia, després d'entrevistar José María Aznar, el seu cap de gabinet no va parar de demanar-me, fins i tot agafant-me del braç, que tallés una pregunta". Es va acabar emetent sense canvis, però després que Aznar aterrés a La Moncloa, Miravitllas va durar poc a TVE.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT