Publicitat
Publicitat

Washington directe

Psicologia del fred

Desafiants Hi ha nord-americans que no tenen por del fred i la neu que han paralitzat aquests dies Boston, Nova York i Filadèlfia. El nord de la costa atlàntica recupera a poc a poc la normalitat. Però la neu fins als genolls que encara s'acumula pels carrers ens recorda que hi ha qui planta cara a les baixes temperatures amb la vestimenta més inversemblant

Hi ha un tipus de nord-americà que està tan acostumat al fred que viu com si no en tingués. I si en té, no li importa. Fins i tot en els dies més crus de l'hivern és possible veure'l quan baixa un moment al súper a comprar un galó de llet equipat amb un polar, uns pantalons curts i unes xancletes (poden ser Crocs), i tant li fa que hi hagi un pam de neu a la vorera i que els altres clients no es treguin els guants ni per marcar el número pin.

És més aviat un jove que ha crescut en els freds estats del nord, sobretot a la vora del llacs. És el cas d'Obama. Vejam, des de fa una bona temporada que no se l'ha tornat a veure pel súper, però sí que, acostumat com està al vent glaçador de Chicago, sovint fa broma que les temperatures de Washington són com una suau carícia tardoral. Quan de tant en tant surt caminant de la Casa Blanca per anar a una reunió a la Blair House, que queda just al davant, és capaç de fer el trajecte amb una senzilla americana, mentre la premsa que el retrata va abrigada com si estigués rodant un documental a l'Àrtic.

Roba per a l'ocasió
L'armari del nord-americà, doncs, té un bon fons de polar i xancleta, i el fenomen no distingeix classes socials. Mark Zuckerberg, el multimilionari creador de Facebook, va declarar fa poques setmanes que l'única escena de The social network que admet que va passar tal com la descriu la pel·lícula és aquella en què surt esperitat de la biblioteca en direcció al seu dormitori de Harvard (a Boston, les màximes són al voltant dels zero graus) i corre mig descalç sobre un piló de neu, com si fos sorra de la platja.

També hi ha la variant dels que van amb botes i samarreta de màniga curta. Les botes han de ser Ugg, una marca australiana de tant èxit que s'està convertint en un genèric, i en el regal preferit de qualsevol adolescent.

Els que calcen botes se les treuen així que arriben a casa per no embrutar el passadís o l'escala. El resultat és que quan entres al rebedor experimentes un triple impacte. El tèrmic, de la calefacció central amb unes temperatures indecents i culpabilitzadores. El visual, del desori de la pila de sabatilles, sabates i botes de tots els números, més els abrics, anoracs, polars, bufandes, gorres i orelleres de totes les talles penjats de qualsevol manera. I l'olfactiu, de roba suada i mitjó mullat i rebregat donant-te una calorosa benvinguda.

Passió pels pronòstics
Que els nord-americans no es deixin impressionar fàcilment per un metre de neu no vol dir que no comparteixin la nostra passió per la meteorologia televisada, sobretot perquè la majoria de pronòstics assoleixen categoria de ciència exacta i per això mateix són imprescindibles. Els del temps poden clavar l'hora que nevarà amb dies d'antelació.

Quan es prepara una nevada monstruosa (en diuen així) les televisions criden l'atenció de l'espectador amb un xiulet agut acompanyat d'un rètols que van passant amb les instruccions de la policia del comtat, que bàsicament són que vagi a comprar aliments i després es tanqui a casa. Instruccions que són immediatament obeïdes i que proporcionen histèriques escenes de prestatgeries de supermercats saquejades per aquell veí que no ho hauries dit mai. I si a casa hi ha canalla, el matí que ha de nevar cal llevar-se i consultar per internet la plana de les escoles del comtat. De matinada, el consell escolar decideix si suspèn les classes, normalment en funció de si l'autobús groc que recull els alumnes pot circular.

Es fa llarg l'hivern als Estats Units. Ara entenc els que se'n van uns dies a Florida. Potser quan van cap allà porten bufanda.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT