Publicitat
Publicitat

DIA MUNDIAL CONTRA L'ÚS DE MENORS EN GUERRES

Uns 11.000 infants van ser alliberats el 2010

Quinze països encara recluten nens (i nenes) per fer de soldat

Uns 300.000 menors a tot el món encara es veuen obligats a agafar les armes. Hi ha hagut avenços en l'última dècada, però el problema encara és un gran repte per a la comunitat internacional.

Milers d'infants són arrossegats encara a conflictes armats, forçats a cometre o presenciar atrocitats i sotmesos a tot tipus d'abusos. Els nens soldat es continuen reclutant, com a mínim, en quinze països -tant en guerrilles com en exèrcits-, cosa que denuncien avui diverses ONG arreu del món. Segons les últimes dades, més d'11.000 nens soldat van ser alliberats el 2010 en països com el Sudan, l'Iraq, Colòmbia i Birmània.

L'any passat, a més, es va detectar que es reclutaven nens afganesos per fer atemptats suïcides, i també es van usar menors a Líbia i al Iemen, segons explica per telèfon des de Nova York Jo Becker, investigadora de drets dels infants a l'organització Human Rights Watch, i fundadora de la Coalició Internacional per Aturar l'Ús dels Nens Soldat.

L'última estimació d'Unicef és que hi ha 300.000 nens soldat a tot el món, però no hi ha un recompte consensuat. En tot cas, segons Becker, "el nombre d'infants soldat ha disminuït els últims anys, i els països on es detecta el fenomen s'han reduït a la meitat". En alguns casos, com Angola, Sri Lanka i Sierra Leone, pel final mateix del conflicte.

Avenços tímids

D'altra banda, el compromís internacional ha fet avenços tímids, com la ratificació de 143 estats d'un protocol de les Nacions Unides que va entrar en vigor el 2002 i ha dut molts països a augmentar l'edat d'allistament a l'exèrcit. Tot i així, les ONG reclamen més accions per part de l'ONU -com ara sancions- i que s'inclogui els infants soldat en els criteris del dret d'asil, per exemple a Espanya.

María Calderón, d'Entreculturas, que va dirigir un centre de rehabilitació de nens soldat al Congo durant cinc anys, explica els processos de captació. Pel que fa al reclutament forçós, afirma: "Arriba un grup armat i s'endú nois d'una escola, d'un camp de futbol o d'un camp on recullen la collita". Pel que fa al voluntari, diu: "Tot i que és relatiu, acostumen a ser nens orfes -el 60% al seu centre ho era-, pobres o amb sentiments de venjança".

Els menors "arribaven amb ferides físiques i psicològiques: sentiments de culpa, ansietat, por i molt poca autoestima", recorda Calderón. La majoria "havien estat reclutats amb 11 o 12 anys i havien fet de soldat durant uns 5 anys". Als centres de rehabilitació identifiquen els menors, els alliberen i els donen suport psicològic i formació professional. "Recordo un adolescent que estava exultant després de fer la seva primera taula i vendre-la", diu.

Les nenes soldat, oblidades

Les nenes soldat pateixen doblement. "No hi ha nenes que provinguin del reclutament voluntari, totes han estat segrestades de les seves famílies i comunitats", explica Calderón. "Les obliguen a combatre i també són víctimes d'explotació sexual", lamenta. Segons l'ONG Save the Children, el 40% dels infants soldat són nenes.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT