Publicitat
Publicitat

Roser Amills : "Les fantasies eròtiques són els contes de fades dels adults"

Provocadora Poeta i provocadora des de la dolçor i la intel·ligència. Roser Amills (Algaida, 1974) ha escrit tres poemaris, una desena de llibres de tots els temes i ara presenta 'Les 1.001 fantasies més eròtiques i salvatges de la història' (Cossetània)

Parla de sexe com qui t'explica un conte. S'ha passat més d'un any capbussada en cartes, diaris, biografies i entrevistes de persones conegudes per conèixer les seves fantasies eròtiques. El resultat és lleuger i divertit, però va més enllà d'un simple llistat d'anècdotes i condueix a una interessant reflexió sobre com vivim la nostra sexualitat.

D'on surt aquest interès per les fantasies sexuals?

De la meva educació. Vinc de Mallorca, d'un poble de 2.000 habitants on res es pot dir i res es pot preguntar. Quan tenia 10 anys vaig llegir un llibre de la meva mare, L'informe Hite , i mentre dinàvem, amb els meus avis a taula, vaig preguntar: "Mare, què és el clítoris?".

I què va passar?

La meva mare es va morir de vergonya, però el meu avi va dir: "No la renyis, que per preguntar no fa res dolent". Em vaig quedar amb això, i a la meva vida he pogut comprovar que hi ha molta gent que té vergonya i por de parlar de sexe. Jo sempre he dit les coses pel seu nom i penso que només tenim una vida i que és millor penedir-se del que has fet que no pas del que no has fet.

Tan important és parlar de sexe?

Una societat en què hi ha una bona relació amb la sexualitat és més tolerant, més generosa, més lúcida. Hi ha gent que no hi està gens d'acord però jo no veig cap diferència entre una prostituta que et masturba i un massatgista que et toca les vèrtebres.

Sempre que s'exerceixi lliurament.

Esclar.

La paradoxa és que vivim en una societat hipersexualitzada però seguim tenint problemes per explicar coses sobre sexe.

És que la revolució sexual no va sortir bé. Reclamava que no hi haguessin límits, que poguessis estar amb una persona o amb 25. Però alhora la gent feia un exercici d'oblidar-se dels seus sentiments, fer coses per aparentar: ja he fet una orgia, un intercanvi de parelles… S'havia de trencar amb moltes coses i la manera era aquesta. Però si parles amb els que la van protagonitzar et diuen que eren com nens jugant, però que no en tenien el control.

I ara?

Ara tenim l'oportunitat de tenir-ne el control, però per fer el que vulguem, per descobrir realment el que volem. I a això no li dediquem temps. Tinc una amiga que va conèixer la seva parella en una orgia i ara són parella des de fa molt de temps.

O sigui que tan respectable és algú que s'emparella per a tota la vida com algú que freqüenta les orgies, sempre que ho faci des de la llibertat i l'autoconeixement.

Es tracta de saber el que et ve realment de gust. El sexe no és només el coit, o un intercanvi de fluids, també és una actitud en la vida. Saber gaudir de l'acció del sexe, però també de la part intel·lectual i imaginativa, és el que fa que una persona estigui equilibrada.

Hi ha dos tipus de fantasies sexuals? Les realitzables i les que mai no podràs realitzar?

Totes tenen el mateix objectiu, que és estimular-te en un moment determinat. Després és decisió teva fer-les realitat o no. Els límits són que tinguis una parella que participi en el joc i que tots dos hi estigueu d'acord. La fantasia de violació, que és una de les més habituals entre les dones, obeeix a la idea del caçador i el caçat: són les fantasies de professor-alumne, metge-pacient, etc. No té res ni de bo ni dolent: són els contes de fades dels adults.

Explica-m'ho, això.

Els necessitem per entendre coses de les nostres relacions. La por que l'altre et deixi condueix a una fantasia en què tu ets el dominant, per exemple, o a l'inrevés. Però els teus valors no canvien si tu participes d'una fantasia, representada o imaginada.

Mentre escrivies deus haver respirat fantasies eròtiques a tot arreu.

Sí! Ha estat molt divertit. M'he adonat que hi ha un munt de coses de les relacions socials que tenen a veure amb el sexe. Constantment ens enviem missatges relacionats amb el sexe però ens hem tornat tan educats que fem veure que no els veiem. Però hi són, hi són.

Dius al llibre que el pitjor pecat al llit és avorrir o avorrir-se.

El fonamental és prendre el control. Avorrir-se és una decisió de cadascú. Amb l'orgasme passa el mateix: també és responsabilitat de cadascú. Prou d'aquesta història de les dones de dir que el meu marit no em fa res. Nena, comunica-t'hi! Les fantasies eròtiques són una bona oportunitat per fer-ho.

I qui són els anorèxics sexuals?

Gent que es privava voluntàriament de les relacions sexuals. En realitat té un morbo brutal, perquè trobaven la compensació en la privació: això els excitava. Gandhi es ficava al llit amb la seva neboda despullada per comprovar la seva resistència.

Pregunta obligada: quina és la teva fantasia sexual?

Tothom tendeix que la seva fantasia sigui el que menys coneix. Per mi és un hotel de luxe a les Seychelles… Per la Scarlett Johansson és fer-ho al seient del darrere d'un cotxe… com que és famosa no pot fer-ho i això la posa a mil!

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT