Publicitat
Publicitat

EL FINANÇAMENT DE CATALUNYA

Tanca la carpeta del deute reconegut a Catalunya amb l'excusa del desviament del dèficit públic

Rajoy no vol pagar els 759 milions

El govern espanyol ha tancat caixa i ha trobat en l'augment del dèficit del 2011 el pretext perfecte per no pagar els 759 milions de l'Estatut a Catalunya. Per Mariano Rajoy, ara no hi ha prou marge econòmic.

Ara no toca. L'executiu espanyol descarta abonar els diners de l'addicional tercera de l'Estatut que José Luis Rodríguez Zapatero va deixar pendents. Segons van confirmar a l'ARA fonts de la Moncloa, la situació financera actual, amb un dèficit dos punts percentuals per sobre del previst, "no ho permet".

La conclusió de l'entorn més pròxim al president espanyol, Mariano Rajoy, és que mentre es demanen sacrificis als ciutadans i es presenta un dràstic pla de retallades no és assumible pagar els 759 milions corresponents a l'exercici 2008. Uns recursos calculats en funció de l'aportació del PIB català a l'Estat (18%) i, d'entrada, destinats a infraestructures. Madrid sap, però, que un cop passen dos anys de l'incompliment, la Generalitat pot exigir els diners sense lligar-los a cap actuació concreta. És a dir, deixen de ser finalistes i es poden destinar a les urgències de tresoreria.

Pendents de la negociació

L'última paraula la tindrà Rajoy, que aviat es reunirà amb el president de la Generalitat, Artur Mas, i amb la resta de presidents autonòmics. Serà determinant també la negociació entre PP i CiU al Congrés per buscar el suport dels nacionalistes a les grans reformes econòmiques, com la laboral. La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, ha marcat des del principi un tracte diferencial cap a la federació i és ella qui porta el pes de les converses amb el PSOE i CiU, buscant diferenciar-los de la resta de formacions.

Mentre s'esperen fruits d'aquestes negociacions, la premissa de sortida és clara: ara no és possible pagar. Ni a Catalunya ni a altres comunitats en una situació similar, com Andalusia i les Illes Balears. El govern espanyol va incloure, al decret de mesures urgents per contenir el dèficit, una frase polèmica que va aixecar les alarmes a més d'una comunitat. Avançava "l'eliminació del finançament previst als estatuts d'Andalusia, Castella i Lleó, Illes Balears i Catalunya". Després el ministeri d'Hisenda la va retirar, però entre alguns governs autonòmics va quedar un dubte raonable sobre la possibilitat que Rajoy es referís a aquest tipus de pagaments que estan amb un interrogant sobre la taula del ministre Cristóbal Montoro, que té entre les seves competències la política territorial.

Un d'aquests casos és Andalusia, on el president, José Antonio Griñán, del PSOE, pretén anar als jutjats si Rajoy no paga els 1.500 milions del dèficit d'infraestructura del 2008 i el 2009, que allà calculen en funció de la població. Fonts de vicepresidència censuren que reclami ara el que no va exigir a Zapatero.

Montoro, diputat per Sevilla, va amb peus de plom. Al març hi ha eleccions i la Moncloa confia a deixar per després l'anunci oficial del tancament de l'aixeta autonòmica. Serà coincidint amb la presentació dels pressupostos quan Rajoy explicarà d'on traurà els 20.000 milions que s'han de retallar per quadrar els comptes al 4,4% de dèficit.

De moment, Hisenda encara no ha convocat el primer Consell de Política Fiscal i Financera, que segons confirmen des de la Moncloa serà aquest mes.

Servirà per fixar un compromís de contenció de la despesa autonòmica però la "revisió" arribarà a les acaballes del primer trimestre. Aquest és el terme que fa servir l'executiu central per referir-se a la rebaixa que preveu al finançament, passant el ribot al model actual, el del 2009. Quedaran fora de previsió de pagament els deutes pendents i adquirits. La Moncloa no vol assumir ara costos que considera que no li pertanyen. Només la negociació política pot desbloquejar-ho.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT