Repressió sagnant d'un nou 'divendres de la ira'
Centenars de milers de persones van sortir ahir a les principals ciutats del país per tornar a demanar la caiguda del règim d'Al-Assad. La repressió va provocar més de seixanta víctimes mortals.
DamascDamasc va viure ahir la concentració contra el règim mes important des que les protestes van començar ara fa un mes. 15.000 persones es van aplegar al centre de la capital, i la resta de la ciutat va quedar deserta. Queien pedres de granís de la mida de les bales dels infants quan un policia uniformat va pujar al service , un taxi comunitari que fa una ruta fixa dins de Damasc. "Déu et guardi", li va dir el conductor, que en senyal d'adhesió es va negar a cobrar-li les 10 lires sirianes que val el trajecte. Per la finestra, carrers buits i un desplegament de forces de seguretat intimidatori, sobretot entorn de les mesquites, per controlar la sortida de les pregàries musulmanes. "La gent té por i molts han decidit quedar-se a casa pel que pugui passar", explicava un jove company de trajecte.
Els autobusos públics i privats havien estat totalment mobilitzats pel govern, que els va utilitzar per desplaçar les forces de seguretat i els xahiba -els goril·les lleials al president Baixar al-Assad- d'una banda a l'altra de la ciutat. Policies vestits de paisà feien guàrdia a les cantonades, d'altres s'infiltraven entre els fidels amb porres amagades sota les mànigues. Tot i que amb prou feines hi havia trànsit ni persones pels carrers de la capital, milers d'homes van aconseguir concentrar-se divendres a mitja tarda al conservador districte sunnita d'Al-Midan en solidaritat amb els 75.000 habitants de Daraa, l'epicentre de la revolta, assetjada per tropes i forces lleials al règim de Baixar al-Assad des de dilluns.
Daraa fa dies que està assetjada. Activistes pro-drets humans van denunciar ahir que en un tanatori de la ciutat s'hi havien comptabilitzat fins a 83 cossos, entre els quals hi havia dones i nens. "Hi ha cadàvers podrint-se als carrers. Ningú no els pot recollir per por que els disparin". Aquest testimoni, recollit via telefònica per periodistes d'Al-Jazira, afegia que la població de Daraa continuava ahir envoltada per tancs i tropes armades, mentre els franctiradors ocupaven les terrasses més altes i els edificis governamentals. "S'amaguen darrere dels dipòsits d'aigua i fins i tot als minarets de les mesquites". Per combatre els desertors, Baixar al-Assad hauria enviat a Daraa la quarta divisió de l'exèrcit, una de les més lleials al règim, dirigida pel seu germà Maher. "Han obert foc contra la multitud quan miraven de trencar el setge de Daraa", va dir un jove testimoni des de la localitat veïna de Bosra. "Tothom carregava aigua, pa i medecines. És el nostre deure".
Els Germans Musulmans
Les protestes convocades per ahir a través de les xarxes socials a internet i per les cèl·lules locals d'activistes tenien el suport explícit dels Germans Musulmans, un grup islamista prohibit a Síria des que va ser esclafat pel règim el 1982. "No deixeu que assetgin els vostres compatriotes", demanaven els seus líders des de l'exili en un comunicat enviat a Reuters. "Canteu amb una sola veu per la llibertat i la dignitat. No permeteu que el tirà us esclavitzi. Déu és gran". Fins ara l'organització havia tractat de mantenir-se al marge dels esdeveniments, ja que el règim vol vincular-los amb les protestes. "Els nostres enemics no han pogut amb nosaltres", deia ahir la televisió siriana, que donava per acabada la revolta.
L'Observatori Sirià de Drets Humans va denunciar ahir que el règim havia provocat almenys 62 víctimes mortals. Però la xifra encara és provisional. La ciutat de Daraa, al sud, i Rastan, prop d'Homs, al centre del país, van ser les més castigades. La repressió policial de les protestes de divendres passat van acabar amb 120 víctimes mortals, segons han informat activistes sirians.
