Publicitat
Publicitat

El primer ministre està "profundament entristit" per la reacció

Roma esclata en celebracions per la sortida del Cavaliere

La dimissió de Berlusconi ha despertat l’eufòria dels seus detractors. Els exteriors de les seus governamentals es van omplir ahir de l’alegria de molts i la tristesa dels que encara li donen suport.

La jornada d'ahir va ser històrica per a tots els italians, tant els que odiaven Berlusconi com els que adoraven la seva manera de fer política. L'anunci de dimissió imminent del Cavaliere va fer sortir al vespre milers de persones als carrers de Roma. Ciutadans i turistes van omplir l'exterior de les seus del Parlament i la Presidència del Govern per celebrar un dia històric.

Els voltants del Palau de Montecitorio, on hi ha la Cambra Baixa, del Palau Chigi, la seu del govern italià, i de la plaça del Quirinal, seu de la presidència republicana, van inundar-se amb les banderes blanques, vermelles i verdes de la República. Cap emblema de sindicats ni partits polítics, només la tricolor i pancartes diverses que coincidien en una sola idea: "Per fi" havia arribat l'hora de Berlusconi, tal com defensaven molts dels missatges. Per d'altres, el 12 de novembre serà conegut com "la festa de l'alliberament". Els manifestants també havien escrit "Gràcies, Giorgio", en referència al president de la República, Giorgio Napolitano.

Entre les persones congregades hi havia una dona molt coneguda pels italians. Anarella, de 85 anys, ha estat darrerament en boca de tot el país després de protagonitzar un enfrontament televisat amb el ministre i líder de la Lliga Nord, Umberto Bossi, a qui va arribar a dir que estava a Roma "aferrat a la mamella". Anarella va prometre regalar un cigar al polític, "l'últim que es fumarà com a ministre" i va assegurar també que s'emborratxaria públicament tan bon punt es conegués la dimissió de Berlusconi.

Si ha estat fidel a les seves paraules, Anarella haurà tingut avui un despertar ressacós d'alcohol i alegria. L'embriaguesa dels italians va anar acompanyada de música a la plaça del Quirinal. El grup Resistenza Musicale Permanente va fer una crida per internet per convocar músics i ciutadans a la zona, vestits de negre i "amb qualsevol instrument possible". Un cop allà, els assistents van cantar el Oh Bella, ciao, una cançó partisana, i van entonar també l'Al·leluia de Händel.

La tristesa dels pro Cavaliere

La dimissió de Berlusconi no va sonar a música celestial per a tots els italians. Els seguidors del Cavaliere es van reunir a l'exterior de la seva residència privada, el Palau Grazioli. "És únic, inoblidable, no hi ha ningú a la seva altura", deia Massimo della Seta, un obrer de 25 anys. "Ens sentim orfes", afegia Maria Teresa Borghelli, de 54.

Els fervents seguidors de Berlusconi van trobar-se a l'exterior de la seva residència amb membres del moviment opositor Poble Violeta. "Durant tots aquests anys hem seguit els seus moviments de prop i ara que està sol, molt sol, ara que se sent abandonat i decebut pel seu propi poble, nosaltres optem per no deixar de seguir-lo, i som aquí, a la seva residència, per assegurar-nos que dimiteix", deia el líder del moviment, Gianfranco Mascia. "Quan el moment arribi, serà el nostre bunga-bunga!", sentenciava en referència a les festes tòrrides que Berlusconi organitzava a les seves luxoses mansions i que li han valgut un procés judicial per prostitució de menors.

Per la porta del darrere

Abans d'acudir a la seva cita amb el president de la República per dimitir, Berlusconi va passar pels carrers on la gent controlava els seus moviments. En arribar al Palau del Quirinal, seu de la presidència, el Cavaliere va afirmar sentir-se profundament entristit per l'esbroncada que el va acompanyar tot el camí: "És una cosa que em fa molta pena", va assegurar als membres del seu gabinet.

Els manifestants que esperaven el primer ministre dimissionari a la sortida del Quirinal van obligar-lo a sortir, literalment, per la porta del darrere.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT