The New York Times / Moscou.L'oceà Àrtic és un lloc prohibit per als caçadors de cru, però això no impedeix a Rússia fer cas omís de les normes i aprofitar-se de la impaciència de les companyies petrolieres occidentals.
El país més gran del món, on les reserves terrestres de petroli són cada cop més escasses, va signar el mes passat un acord d'explotació de l'Àrtic amb el gegant petrolier britànic BP, a qui les perspectives de perforar mar endins als Estats Units van fracassar després del gran vessament de l'any passat al golf de Mèxic. I BP no és l'única, l'actitud pròxima de Moscou pel que fa al futur del nou oceà, està reunint més empreses occidentals a la zona.
El nou cru de Rússia podria ser vital per als subministraments mundials de les pròximes dècades, ara que ja ha superat a l'Aràbia Saudita com a productor principal, i en un moment en què la demanda de carburant continua pujant. Però mentre els esforços russos mar endins continuen, les companyies petrolieres busquen alternatives en la resta de països que encerclen l'oceà Àrtic -sobretot als Estats Units i al Canadà-, que de moment van amb peus de plom per evitar més desastres mediambientals abans de deixar extreure cru.
Després que l'accident de BP posés de relleu les conseqüències catastròfiques d'un vessament marítim, els reguladors dels Estats Units i el Canadà es van centrar en els reptes especials que calia seguir a l'Àrtic. La gran capa de gel i icebergs es poden convertir en una amenaça per a les plataformes de perforació i els equips. A més, si el petroli es vessés a l'hivern, caldria netejar-lo totalment a les fosques durant mesos.
Prudència als EUA i al Canadà
La setmana passada, la companyia Shell va aplaçar els plans per perforar a la costa àrtica d'Alaska, després d'aparèixer nous obstacles des de Washington. Els russos, que controlen una zona de perforació amb molt més potencial a l'oceà Àrtic que els EUA i el Canadà junts, tenen un punt de vista molt diferent.
Mentrestant, les prospeccions de petroli a Sibèria envelleixen. Si no hi haguessin canvis, la producció diària del país baixaria un milió de barrils l'any 2035, segons l'Agència Internacional de l'Energia. Amb una economia dependent del petroli i del gas, que representen al voltant del 60 per cent de les exportacions, Rússia no veu cap altra alternativa que anar a alta mar amb socis estrangers per aprofitar la seva experiència i compartir els milions de dòlars en costos de desenvolupament.
El desastre del golf de Mèxic no va fer perdre les ganes a Rússia de continuar amb el seu primer soci, BP. Segons el primer ministre rus, Vladimir Putin, BP és l'empresa més segura per perforar en alta mar avui en dia, perquè ja ha après la lliçó després del vessament al golf. "Un home ferit val més que dos d'imbatuts", va dir Putin, citant un proverbi rus, després que BP signés un acord amb la petroliera estatal russa, Rosnef. La sinergia explorarà tres seccions al mar de Kara, una gran placa de gel a la part central de la costa nord del país.
Perforar entre residus nuclears
Durant l'època soviètica, aquest mar va ser un espai on la marina va fer proves nuclears i on es van llançar també els reactors nuclears de dos submarins. Però els tècnics de la petroliera russa Rosneft asseguren que les perforacions no alliberaran les radiacions. Per si quedava algun dubte, Chiligarov, l'advocat que s'encarrega de les denúncies a l'Àrtic rus, va anunciar que no calia preocupar-se per si sortien algunes radiacions. Va afirmar que el seu fill va néixer a Novaia Zemlia, una zona d'experiments nuclears a l'Àrtic durant la Guerra Freda, i ara és "una mica més alt que jo". "En petites dosis -va dir- la radiació és bona per créixer".
Tot i el context, l'acord amb BP ha trastocat poc la població russa, perquè el moviment ecologista és dèbil i els polítics de l'oposició no tenen manera d'aturar el procés.
