Publicitat
Publicitat

RELACIONS ENTRE DOS PAÏSOS EMERGENTS

Putin negocia a Pequín una vintena d'acords econòmics per a la modernització dels dos països

Rússia veu en la Xina l'alternativa a Europa

Moscou mira més enllà d'Europa per vendre el seu gas. Però mentre l'acord amb la Xina pels hidrocarburs es resisteix, Putin va arrencar ahir una injecció de mil milions de dòlars per a Rússia.

"Un increment de les relacions entre Rússia i la Xina contribuirà a crear un món més equilibrat". Això és el que l'agència oficial de notícies xinesa, Xinhua, espera de la visita a Pequín del primer ministre rus, Vladímir Putin. "Són dos grans poders que s'han erigit com a exemple de com haurien de ser les relacions internacionals i de com poden cooperar els països en vies de desenvolupament per assolir el bé comú", assegura Xinhua.

I és en el marc d'aquesta "modèlica" relació que s'espera que Putin acabi fixant les condicions d'un acord energètic que s'està negociant des de fa molt temps per a la venda de gas a la Xina i que s'incrementin els vincles econòmics entre tots dos països. L'optimisme demostrat per la premsa oficial xinesa contrasta amb l'opinió d'alguns experts -més escèptics- pel que fa a la naturalesa de les relacions entre les dues nacions.

La primera jornada de la visita es va tancar ahir amb un acord per injectar 1.000 milions de dòlars xinesos a un nou fons d'inversió a Rússia. Un capital que es destinarà a infraestructures, logística o a l'agricultura.

La Xina com alternativa a Europa

Però segons un informe que ha publicat l'Institut Internacional d'Estocolm de Recerca per la Pau (Sipri), els valors que envolten les aliances entre Moscou i Pequín han canviat radicalment pel sorgiment de nous interessos geopolítics. El Sipri assenyala que la importància que té Rússia per a la Xina estaria disminuint progressivament, fins al punt de convertir-se en "pragmàtics socis de conveniència" en lloc de "socis que comparteixen una visió del món i interessos estratègics".

Per a Rússia, el gegant asiàtic -que després de superar Alemanya s'ha convertit en el seu soci comercial més gran- s'erigeix com l'alternativa per deixar de dependre d'una Europa amb l'economia estancada. És una combinació perfecta que permet que Moscou mostri l'interès d'obrir-se pas a l'Àsia i deixar de centrar-se en Occident. Un fet accentuat pel veto de la Xina i Rússia a la resolució de l'ONU de condemna per la repressió de les protestes pro democràtiques a Síria i que exemplifica com els dos països poden actuar en bloc per frenar la influència d'Europa i dels EUA.

En una ronda de converses prèvia a la visita de Putin, el Partit Comunista xinès es va interessar per crear noves oportunitats en els camps de l'alta tecnologia, les infraestructures, el turisme i els recursos energètics. Però les negociacions no acaben de fluir tan bé com Rússia desitjaria.

Més enllà de veïnatge i amistat

L'eterna negociació per aconseguir posar fi a un pacte que permeti a l'exportador de gas més gran del món -Rússia- subministrar aquest recurs al consumidor de gas més gran del món -la Xina- posa en relleu que les relacions entre les dues potències van més enllà del veïnatge, l'amistat i la cooperació.

Si aconseguís tancar el projecte, la construcció del gasoducte batejat com Altai permetria a Moscou accedir a la regió del Xinjiang i als gasoductes que la Xina disposa a l'Àsia Central, i se li obriria una nova porta d'entrada al continent.

Pequín se li ha avançat

Però Rússia arriba tard. La Xina ja ha començat a estendre els seus tentacles a l'Àsia Central. Per al règim comunista exportar gas s'ha convertit en una prioritat estratègica. Per això s'espera que la visita de Putin aconsegueixi desencallar el projecte Altai, estancat per falta d'acord en el preu del gas. Segons Rússia, la Xina l'hauria de comprar a preu europeu, però a Pequín això no li sembla raonable, ja que des dels gasoductes que té en construcció a l'Àsia Central pot aconseguir importar gas a preus molt més competitius.

Per a Rússia la situació és complexa. Els gasoductes del Turkmenistan, l'Uzbekistan i el Kazkhastan, que s'estenen fins a l'estratègica regió xinesa del Xinjiang, li han fet perdre capacitat d'influència a l'Àsia Central, a la vegada que quasi bé han anul·lat el seu marge de negociació amb una Xina que necessita gas però que ha sabut aprofitar l'estira-i-arronsa del desacord en els preus de la importació del gas rus per obrir-se camí en una regió que fins ara estava fortament influenciada per les empreses de Moscou.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT