Publicitat
Publicitat

ELECCIONS A FRANÇA

El líder francès no es mossega la llengua, tant si es tracta de periodistes com de polítics o ciutadans

Sarkozy, el president de l'insult fàcil

El president i candidat francès, Nicolas Sarkozy, pateix una incontinència verbal que l'ha portat algunes vegades a l'insult. En una setmana dos periodistes han estat objecte dels seus atacs.

Nicolas Sarkozy no es mossega la llengua. Les declaracions inoportunes han marcat les anades i vingudes del seu mandat, tant a nivell polític com social, però també el seu extens currículum a l'Elisi. Aquesta setmana el president francès ha perdut els estreps fins a dues vegades i ha agredit verbalment dos periodistes que li han formulat preguntes que no li han agradat. L'últim episodi va ser dijous a la nit, quan va qualificar "d'imbècil" un dels periodistes en un acte de campanya de les presidencials.

Arribava escalfat d'una entrevista de campanya dimarts al canal francès TF-1, en què la periodista li va preguntar sobre les filtracions que el règim libi li hauria ingressat 50 milions d'euros en un compte secret. Laurence Ferrari, la conductora del programa, va deixar-li anar: "Saïf al-Islam afirma que vostè va rebre finançament del senyor Gaddafi per a la seva campanya del 2007". "Lamento profundament que s'hagi convertit en una portaveu de Gaddafi. Francament, sempre els havia conegut fent un paper millor", va etzibar un rotund Sarkozy, acostumat al llenguatge esmolat.

La picabaralla no va acabar aquí. Ferrari va insistir que "s'han de plantejar totes les preguntes", i el candidat, lluny d'esmunyir-se pel seu comportament, va posar punt final a la discussió amb un "cal escoltar totes les respostes".

Dos dies més tard a Chalons-en-Champagne -a l'est de París- Sarkozy va continuar la seva croada contra la premsa en plena campanya electoral. Com acostuma a passar-li, va ser rebut per una multitud enfurismada en un acte oficial. Els antidisturbis van acabar dispersant amb gasos lacrimògens una manifestació de treballadors d'una empresa siderúrgica a punt de tancar.

Quan un periodista jove va preguntar-li per l'incident, Sarkozy va respondre: "Què n'he de fotre del que em dius? Què vols que et digui? Quin imbècil!"

L'última mostra d'incontinència verbal arribava després que el candidat conservador hagués criticat amb duresa el seu rival, François Hollande, per haver utilitzat un llenguatge massa agressiu en els seus mítings. "No hi ha necessitat d'enfadar-se, fomentar les tensions, ser desagradable o agressiu", va dir abans de visitar la siderúrgica.

Hollande va aprofitar l'incident per escometre. "Creus que així es pot portar un debat públic digne?", va preguntar-se al canal France 2, i va acusar Sarkozy de tornar als "excessos" i a la "vulgaritat" que han marcat els seus cinc anys de mandat.

El candidat socialista va fer referència als estirabots contra ciutadans abans i després d'arribar a la presidència. El febrer del 2007, encara com a ministre de l'Interior, Sarkozy va qualificar "d'escòria" els joves que viuen als suburbis de la capital francesa. Un any després una càmera va gravar com deia "Vés a fer punyetes, desgraciat!" a un ciutadà que no va voler donar-li la mà en una visita al Saló de l'Agricultura de París.

Aquest últim acte va commocionar els francesos, que van veure com s'estroncava la brillantor i màgia de la campanya de Sarkozy per arribar a l'Elisi i començava una etapa com a gran dignatari de les altes esferes. Però si la incontinència verbal del president ha tingut escenari aquests cinc anys, ha estat al damunt de l'estrada.

El 2010, durant els polèmics desallotjaments dels campaments de gitanos de París, el líder francès va respondre a les crítiques de Viviane Reding, comissària de Justícia de la Unió Europea i política luxemburguesa, amb un "si tant li importen els gitanos, que els aculli a Luxemburg!" Reding havia comparat les expulsions amb les dels jueus durant la Segona Guerra Mundial.

Les crítiques, però, no són sant de la devoció del candidat. El 2010 un home va ser condemnat a 35 hores de servei comunitari per dir-li "Vés-te'n a la merda, fill de puta. Això és casa meva!"

L'herència del candidat

Diuen que els testos s'assemblen a les olles. I sembla que alguns dels fills de Sarkozy segueixen la predisposició del pare. Una policia es va convertir en l'objectiu de Louis, de 15 anys, la setmana passada a l'Elisi. El president va haver-se de disculpar després que llancés tomàquets i boles de plata a l'agent.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT