Publicitat
Publicitat

PROCÉS JUDICIAL

El tribunal dóna per prescrit el cas del patrocini dels cursos impartits a Nova York

El Suprem arxiva ara la tercera causa contra Baltasar Garzón

El Tribunal Suprem ha lliurat ara al jutge de l'Audiència Nacional inhabilitat Baltasar Garzón de la tercera causa que tenia pendent. Considera prescrits els suposats delictes que se li imputaven.

El magistrat del Suprem Manuel Marchena va fer públic ahir l'arxivament de la tercera causa que Garzón tenia pendent amb la justícia espanyola. Es lliura així del cas de cobrament irregular dels cursos que va impartir entre el 2005 i el 2006 a la Universitat de Nova York i que patrocinaven diverses empreses espanyoles a qui Garzón havia estat investigant per querelles que va acabar arxivant.

Quatre dies després que el mateix tribunal l'inhabilités 11 anys per haver intervingut les comunicacions dels capitostos del cas Gürtel amb els seus advocats, el jutge Marchena va resoldre ahir que acceptava les al·legacions de la Fiscalia i de l'advocat de Garzón, Enrique Molina. Admetia, doncs, que el delicte que manté que va cometre Garzón ja havia prescrit quan els advocats Antonio Panea i José Luis Mazón van querellar-se contra el jutge. Concretament, segons la interlocutòria del jutge Marchena, des que el BBVA va efectuar l'últim dels pagaments del patrocini fins a la presentació de la querella havien passat 3 anys i 25 dies, quan el termini de prescripció d'un delicte és de 3 anys.

Ara bé, en la seva interlocutòria el jutge Marchena manté que Garzón va cometre un delicte de suborn en dirigir-se personalment a directius del Banco Santander, BBVA, Telefónica, Endesa i Cepsa per sol·licitar-los el patrocini dels cursos. I conclou que les empreses en qüestió van decidir fer front al pagament dels patrocinis (2 milions d'euros, en total) després que haguessin estat investigades pel jutjat de Garzón, que hauria cobrat aproximadament un milió. En la seva breu interlocutòria el magistrat del Suprem -una institució desprestigiada a l'exterior precisament per haver inhabilitat el superjutge - sosté que Garzón va mentir en afirmar que no havia cobrat res dels patrocinadors i que els presidents del Banco Santander, Emilio Botín, i el del BBVA, Francisco González, van mentir en les seves declaracions per no veure's implicats en una causa penal.

El magistrat del Suprem argumenta que el fet que Garzón utilitzés per als cobraments material amb el segell del seu jutjat és una "estratègia de persuasió censurable", però no suficient per imputar-li un delicte d'intimidació a les empreses a qui va sol·licitar el patrocini de l'estada a Nova York. També tanca la porta als delictes d'extorsió i associació il·lícita.

Vist per a sentència

Amb l'arxivament d'aquesta causa, Garzón té pendent ara la sentència pel cas de suposada prevaricació per haver-se declarat competent per investigar els crims del franquisme. De fet, aquest cas ha estat el que més ressò internacional ha tingut. I el que ha fet que els tribunals espanyols hagin rebut una pluja de crítiques de mitjans i organismes internacionals per la inhabilitació del jutge. Unes crítiques que han generat nerviosisme entre la magistratura espanyola, que s'esforça amb poc èxit per defensar la justícia espanyola del desprestigi.

Alerta pel desprestigi judicial

Precisament ahir el president del Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Dívar, va carregar contra les "interpretacions esbiaixades" de la condemna de Garzón, sense citar-lo directament. En línia amb el relat del govern del PP, Dívar va advertir que la "deslegitimació" dels tribunals espanyols que ha provocat l'allau de crítiques pels casos contra Garzón és de "costosa i difícil reparació". El cert és que hi ha diversos sectors de la judicatura espanyola que han deplorat que amb els casos contra Garzón s'ha evidenciat que el Suprem està segrestat per la dreta espanyola.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT