El TC suspèn la llei de consultes que va recórrer Zapatero

Barcelona.El binomi Catalunya-consultes populars sol generar urticària a l'Estat espanyol. Sovint es relaciona més amb voluntat rupturista (s'identifica referèndum només amb l'autodetermianció) que no en termes d'aprofundiment i radicalitat democràtica sobre aquest tema o altres. El TC va decidir ahir admetre a tràmit un altre recurs del govern espanyol contra una decisió del Parlament i, per tant, paralitzar-ne l'aplicació. Ara és la llei de consultes populars per la via de referèndum per consultar sobre "qüestions d'especial transcendència política".

L'Estat té recorreguts 32 dels 59 articles de la llei, aprovada pel tripartit el març del 2010, perquè considera que li envaeix la competència exclusiva de convocar consultes. Amb la llei, Catalunya es convertia en la primera comunitat a regular els referèndums. La norma ara suspesa preveia que puguessin sol·licitar a l'Estat convocar referèndums o bé el Govern, dos grups parlamentaris o una cinquena part dels diputats, el 10% dels municipis -95 amb un mínim de 500.000 habitants-, o també el 3% de la població catalana. Ara la Generalitat té 15 dies per presentar al·legacions al recurs, però la llei queda suspesa fins que l'alt tribunal espanyol dicti sentència.

El tripartit va defensar sempre que era constitucional perquè es contemplava l'autorització de l'Estat malgrat les crítiques de CiU a ERC, que va defensar sempre que la batalla ha de ser política i no jurídica arribat el cas de plantejar un referèndum oficial d'independència. El govern espanyol en recelava, més encara amb el precedent de la sentència sobre l'Estatut. I la va recórrer al desembre perquè fos el TC qui en certifiqués la constitucionalitat.

El Govern acata

De moment, el Govern ha respost a l'admissió a tràmit al recurs amb serenitat. La vicepresidenta, Joana Ortega, es limitava ahir a dir que defensaran la llei aprovada pel Parlament (sense concretar si presentaran al·legacions) malgrat que tenen intenció de modificar-la. CiU no la va votar perquè defensava la figura de les consultes ciutadanes no referendàries, de competència catalana, però no vinculant i sense rang de procés electoral oficial i, per tant, sense cens electoral.

El conseller d'Interior, Felip Puig, va anar més enllà i, a Catalunya Ràdio va avisar que res impedirà el dret a decidir de Catalunya. "El dia que aquest país vulgui posar-se en marxa, el TC no ens aturarà", va avisar Puig, malgrat que va deixar clar que el Govern acatarà la sentència. També van criticar l'admissió a tràmit ICV i ERC. El seu president, Joan Puigcercós, va considerar que amb el cas de les consultes i del procés de normalització política basca, es pot dir que a Espanya hi ha un "estat d'excepció latent". En canvi, silenci del PSC, en consonància amb els seus recels amb una llei que va haver d'aprovar a contracor.