Publicitat
Publicitat

Toni Albà: "Amb les xarxes socials els gags m'arriben sols"

Pressions "La Casa del Rei es va queixar al principi d'interpretar el personatge, el 2002"Audiència "La gent ha perdut la por i el públic de teatre és de mires obertes" Convicció"La pitjor censura és l'autocensura"

Toni Albà (1961) fa 10 anys que interpreta el personatge-paròdia del rei. Al llarg d'aquest temps, la percepció de la monarquia espanyola ha variat significativament. El que en aquell moment, el 2002, va ser una transgressió sense precedents, una dècada més tard entra en els paràmetres de la més absoluta normalitat. Ell mateix ho reconeix.

Des que fa de rei, ¿mai l'han intentat censurar?

Vam estrenar el personatge el 7 de gener del 2002 a TV3. Hi va haver pressions de la Casa del Rei a la presidència de la Corporació i a la direcció de TV3. La casa reial argumentava que havia rebut queixes de teleespectadors i que havien de respondre-hi. Dos anys després, el 2004, estrenàvem amb l'Andreu Buenafuente l'espai Borbónmanía, una paròdia de Bricomanía a Antena 3 que protagonitzava el rei. Llavors la Casa del Rei va demanar elegància a l'Andreu. I vam pintar totes les eines daurades i el vam vestir de 21 botons. Molt elegant, però, això sí, deia les mateixes tonteries. La pitjor de les censures que existeix és l'autocensura.

Per tant, ¿no s'ha sentit mai pressionat?

La pressió la pots sentir en l'àmbit personal. Al teatre, l'últim espai de llibertat que ens queda, no. No podem jugar al joc de la por. Penso que a la casa reial els espanta més la paròdia impresa que la televisió, com es va demostrar amb el cas del número d' El Jueves segrestat. Al capdavall, la paròdia publicada queda, i els riures a la tele són més efímers. El primer dia vam suar molt.

Per por?

Era una sensació més de transgressió que de por, la veritat. L'excitació de ser conscients que anàvem a fer una cosa que no s'havia fet mai a la televisió, i menys en una televisió pública. Però també ens va passar el mateix quan vam estrenar el personatge del papa Ratzinger. Arriba un moment, però, que canvies el xip, perquè no fèiem pas cap mal a ningú. Al capdavall, me'n foto d'un poderós.

I el públic, ¿s'ha tornat més irreverent amb el temps?

I tant. S'ha perdut molt la por. També és veritat que els actors tenim la sort que la gent que va a teatre, tant a Catalunya com a fora, sol ser de mires obertes, i això fa que sovint em passi més al teatre que a la tele.

¿Creu que les xarxes socials han contribuït a normalitzar la crítica a la monarquia, que fins fa ben poc era un tabú als mitjans?

I tant que sí. Abans tota la inspiració l'havíem de treure del que publicaven els diaris. I ara, a la mínima que salta una notícia relacionada amb la casa reial, la gent em fa arribar idees i fins i tot algun gag via xarxes socials.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT