Publicitat
Publicitat

CRISI DE L'EURO

L'Autoritat Bancària Europea (EBA) prepara un tercer test d'estrès l'estiu que ve per retrobar la confiança

La UE augmenta la pressió a la banca perquè doni crèdits

Les garanties per assegurar que els bancs obrin l'aixeta del crèdit centren el debat financer a Europa. L'EBA estudia ara implantar una mena d'avals que protegeixin les entitats.

Europa vol apuntalar el sistema financer de manera definitiva i normalitzar el flux creditici a empreses i particulars. Així, l'Autoritat Bancària Europea (EBA, en anglès) estudia tota mena de mesures per reforçar els bancs. Després d'aprovar una recapitalització de 106.447 milions per a les entitats anomenades sistèmiques, que s'haurà acabat el juny del 2012, estudia restablir la confiança a través de dues vies: la instauració d'avals per part dels mateixos països europeus, i una nova onada (la tercera des del 2010) de proves d'estrès, que es plantejaria altra vegada a l'estiu, just després de finalitzar el període de recapitalització esmentat.

Al marge de les tensions del deute sobirà, la volatilitat de les borses i la necessitat d'implementar reformes estructurals per reduir els dèficits públics, hi ha una quarta pota que cal restaurar amb urgència perquè l'estructura de l'euro no caigui en pes. Es tracta de retornar de manera ràpida la confiança dels mercats, els governs i el sector privat cap als bancs.

L'única manera de fer-ho passa per aconseguir que el crèdit torni a créixer. Amb dades del Banc d'Espanya de l'últim butlletí mensual, la taxa de creixement dels crèdits el 2008 va ser del 15%, mentre que el 2010 es va experimentar una caiguda del 3%. A partir del primer trimestre d'enguany aquesta taxa ha retornat a nivells positius, però les mateixes entitats financeres s'han encarregat d'explicar el nou alentiment que s'ha detectat entre juny i setembre.

Previsions

A tall d'exemple serveix la previsió de CaixaBank, que va acumular un increment del nivell de crèdits del 3,1% entre gener i setembre, amb el matís que ja en l'últim trimestre queia un 0,8%. L'entitat espera tancar l'any pla. Les previsions del banc que presideix Isidre Fainé coincideixen amb les d'altres que han presentat resultats del tercer trimestre les dues últimes setmanes.

Així de clar ho explicava recentment un directiu d'un banc amb seu a Catalunya: "La nostra feina es concentra a prestar diners amb l'esperança que el client ens els torni amb un marge raonable". Però aquesta definició de l'activitat bancària ja es va trencar amb l'esclat de la crisi, especialment a partir de la fallida del grup Lehman Brothers el setembre del 2008.

L'interbancari no funciona

Des de llavors, el mercat interbancari no s'ha normalitzat, i els bancs i caixes funcionen només amb el finançament del Banc Central Europeu (BCE), de qui tenen una dependència excessiva, i dels estalvis que porten els clients. Coincidint amb la cimera del 26 d'octubre, l'EBA, l'organisme que presideix Andrea Enria, va publicar l'acord a què es va arribar per recapitalitzar el sistema financer.

El text pactat esmentava clarament que l'objectiu era reforçar els bancs perquè retornés la confiança i el crèdit. Però els principals bancs tenen fins al juny per captar els 106.447 milions que els falten per arribar a un nivell de capital de màxima qualitat del 9%. Això vol dir que les entitats encara tindran més tensions internes per normalitzar el crèdit. És possible que "obtinguin una salut de ferro, però aquest increment de la solvència no es traduirà en més crèdits, perquè cal afegir que l'any que ve hi ha molts venciments de deute, que els bancs hauran d'afrontar", van explicar fonts del sector. En principi, cap dels cinc bancs espanyols que tenen necessitats de capital (Banc Santander, BBVA, Bankia, CaixaBank i la fusió de Banco Popular amb Pastor) hauran d'ampliar capital o demanar diners públics per aconseguir els objectius demanats, que es concreten a captar 26.161 milions. Tots asseguren que podran cobrir aquesta quantitat (a falta que l'EBA i el Banc d'Espanya la concretin) amb fons propis i la seva liquiditat.

I per acabar de reblar el clau, l'EBA analitza la possibilitat de dur a terme una nova onada d'exàmens d'estrès, segons van explicar les mateixes fonts. L'estiu del 2012 seria el tercer amb proves de resistència. La que es va fer el 2010 i, especialment, l'última del juliol passat han demostrat que han servit de ben poc, perquè no van saber determinar el risc que els bancs i caixes tenen en emissions de deute sobirà, o bé van ser incapaces d'aïllar l'exposició al sector immobiliari, principalment al segment promotor.

Taxa Tobin

La CE també vol corresponsabilitzar el sector financer per haver provocat bona part de la crisi actual. A finals de setembre l'autoritat europea va presentar un impost sobre transaccions, conegut com a taxa Tobin. La intenció passa per gravar l'intercanvi d'accions i bons amb un 0,1% i altres productes derivats (00,1%). L'objectiu és recaptar 57.000 milions a l'any. La taxa entraria en vigor el 2014.

En tot cas, les últimes previsions de tardor de la Comissió Europea (CE) han confirmat l'estancament del creixement i el perill que "els bancs restringeixin el crèdit de manera que contribueixin a limitar les perspectives d'inversió i consum". La CE argumenta que, si la confiança dels sectors públic i privat es reanima, el creixement anual del PIB al conjunt europeu el 2012 serà del 0,6%, i del 0,5% a la zona euro. Les expectatives per a l'any següent assenyalen un increment de l'economia de l'1,5% i del 1,3%, respectivament. Aquests creixements no seran suficients per crear ocupació, amb la previsió que l'any que ve el mercat de treball quedi totalment aturat.

Caiguda a Catalunya

La nota de conjuntura econòmica que elabora la Generalitat detecta una caiguda del crèdit durant el primer semestre més severa que a la resta de l'Estat, amb una reducció del 3,5% interanual, que en termes absoluts suposa 12.500 milions menys que al juny del 2010. Si es considera només el sector privat, la caiguda encara és més severa, del 4%. A tot l'Estat el crèdit total interanual va baixar un 1,14% els primers sis mesos, i el destinat al sector privat un 1,8%.

Les causes d'aquest panorama tornen a ser clares. Si afegim la reducció evident de la demanda de crèdits per l'escassa activitat econòmica, l'informe del Govern destaca que "l'augment dels requisits de solvència imposats a les entitats del sistema financer espanyol està tenint una repercussió directa en la restricció de l'oferta de crèdit. A més, la falta de nou finançament majorista per a les entitats financeres i els imminents venciments hi posen més traves".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT