Publicitat
Publicitat

CORRUPCIÓ A L'ENTORN DEL REI

La declaració evidencia que el gendre del rei va fer perdre els nervis al jutge

Urdangarin: "Com a administrador no vaig prendre cap decisió"

La declaració d'Iñaki Urdangarin davant del jutge deixa clar que la seva línia de defensa passa per admetre que no prenia cap decisió administrativa. Un argument que va fer perdre els nervis al jutge.

"Ho desconec". La declaració d'Iñaki Urdangarin és plena de vaguetats, evasives i exculpacions. 43 folis que condensen unes 23 hores d'interrogatori però dels quals es fa difícil extreure conclusions. El gendre del rei nega qualsevol relació amb les empreses que, segons el jutge José Castro i les acusacions, formaven l'entramat per desviar fonts públics i que havien estat creades per ell juntament amb el seu exsoci Diego Torres. "Mai he tingut cap vincle amb aquesta societat" o "És la primera vegada que sento parlar d'aquesta empresa" són frases molt repetides pel duc de Palma durant l'interrogatori. A més, la seva feina a l'Instituto Nóos, va reiterar, només era institucional i no va prendre cap decisió administrativa. També va confessar que no veia "transparents" els comptes de Torres i que per això hi va trencar relacions el 2008.

La casa reial va ser molt clara en les seves recomanacions a Urdangarin el 2006: no conveniència de contractar amb institucions públiques, no mantenir associacions mercantils a llarg termini i no presidir institucions com la fundació Arete (una de les que va presidir el duc) i similars. Urdangarin va explicar aquest cap de setmana davant el jutge Castro que aquesta petició del monarca venia arrel "d'unes informacions a la premsa" que van deixar la casa reial preocupada pel que fa a temes de contractació pública. "No vaig posar fi a totes les meves relacions amb Torres, només als processos associatius de llarga duració", va dir el gendre del rei al jutge, i va reconèixer que el 2008 encara tenia quatre projectes en marxa.

Torres, un soci "competent"

De fet, Urdangarin va explicar que valorava "molt positivament la competència i autoritat científica" de Torres i que això li permetia abordar projectes puntuals. "Mai li vaig parlar de les recomanacions del rei", va confessar el duc, que va explicar que les relacions es van trencar definitivament el 2008 amb Torres -a qui havia conegut a l'escola de negocis Esade quan ell era alumne i Torres professor.

Tot i que en un primer moment va dir que la separació havia estat "per disparitat de criteris sobre projectes compartits", després de reiterades preguntes del jutge i dels fiscals va acabar explicant que tenia la sensació que els comptes de Torres "no eren transparents". "No ho vaig denunciar perquè no hi vaig veure evidències legals", va dir. De fet, va admetre que va dir a l'empresari valencià Miguel Zorio que deixava de relacionar-se amb Torres perquè li robava. Aquestes paraules, que Zorio ja va explicar davant el jutge, van ser confirmades per Urdangarin.

Inspecció fiscal

El marit de la infanta Cristina també va evitar parlar de suposades irregularitats fiscals quan li van preguntar sobre un viatge familiar -amb la seva dona i els seus fills- a Rio de Janeiro que havia intentat facturar per Aizoon. "Si s'ha produït algun error comptable, la inspecció fiscal a la qual estic sotmès resoldrà el que procedeixi", va al·legar.

El duc de Palma va reiterar diverses vegades que no decidia sobre els pressupostos dels convenis entre Nóos i les administracions públiques amb què ell contactava i que mai va parlar de diners amb els governs balear i valencià, sinó només sobre el concepte de les conferències i fòrums, i va atribuir la gestió econòmica a Torres i al seu excol·laborador Juan Pablo Molinero. En la mateixa línia, el duc va assegurar que tampoc es va encarregar del contingut d'aquests convenis. El jutge volia saber per què els convenis per crear els fòrums de les Balears reprodueixen exactament paràgrafs íntegres dels de València. "No em vaig encarregar de redactar els convenis", va contestar.

Un altre fet curiós de la declaració del duc de Palma és que atribueix la idea del fòrum Valencia Summit a Joan Antoni Samarach, expresident del comitè olímpic, que va morir l'abril del 2010. Ell li va donar la idea en una de les nombroses reunions que mantenien i després Urdangarin la va desenvolupar.

Urdangarin resumeix així el seu rol a l'Instituto Nóos: "Portar la relació institucional d'alt nivell, fer el seguiment de les relacions comercials que sorgien, involucrar tantes persones com fos possible en el projecte i aportar-hi la meva experiència esportiva. Com a administrador no vaig prendre cap decisió". Així de clar va voler-ho deixar al jutge, que en diverses ocasions durant l'interrogatori va acabar perdent els nervis.

Tensió amb el jutge

Un dels punts de tensió es va viure quan Castro va començar a preguntar per factures de l'Instituto Nóos de després del 2006 i Urdangarin va al·legar que ell ja no formava part de l'entitat. Castro li va recordar en aquest moment que, si finalment demostra que no és així, el tornarà a cridar a declarar. De fet, el duc de Palma no sap explicar per què seguia conservant la seva signatura autoritzada en els comptes de Nóos després de deixar l'entitat, segons ell, de manera definitiva. "Ho he sabut avui. No la vaig utilitzar mai".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT