Tortell Poltrona: "Vam aprendre a fer malabars gràcies als grisos"

Fa uns mesos que Jaume Mateu- Tortell Poltrona torna a voltar després d'haver plegat veles i haver mantingut un duríssim pols amb la conselleria de Cultura, on ell reclamava simplement unes condicions mínimes i dignes, no només per al seu Circ Cric, sinó per a tot el circ autèntic del país. És el pallasso més famós de Catalunya i des de fa anys, a més, dirigeix l'ONG Pallassos Sense Fronteres. Passen els anys, i continua sense tenir pèls a la llengua. El 16 d'abril estrena espectacle nou al Teatre Batrina de Reus, amb Mario Gas de director. Avui és a Vilafranca del Penedès.

Com ha anat el retorn?

Estic fent gira perquè era l'única manera de mantenir l'estructura que tenim, tots els camions. A nivell artístic estic molt content, perquè fem Els racons de la memòria , l'espectacle que faig sol amb la Montse Trias i els meus músics. Vam començar la gira a Palma, vam anar a Manacor, hem estat al Temporada Alta, a Girona, a Olot, Vic, Manresa, Sant Cugat, Granollers, Falset...

Han millorat les condicions del circ?

No. Seguim amb un merder molt potent. Crec que hi ha una equivocació per part nostra: quan nosaltres vam parar la gira per demanar que es canviés la situació del circ, no volíem que es canviés la situació del que nosaltres no considerem circ, per dir-ho així. Els altres s'han afegit al darrere i, a més a més, tenim actors del nostre sector que s'han infiltrat en el circ. S'han de buscar la vida, com és lògic, però alimenten la confusió... Hi ha llocs que no són Ciutats Amigues del Circ i et tracten fantàsticament, i d'altres que ho són i et posen una inspecció cada dia per veure si el teu material està bé.

Per què passa això?

Perquè la majoria d'ajuntaments el que volen és blindar-se davant d'espectacles fraudulents que porten el nom de circ.

Però si contracten el Circ Cric, ja saben que no és un circ fraudulent.

Però és que no ens contracten. Nosaltres hi anem.

Li surt a compte, doncs, fer gires?

No ho sé, però amb l'edat que ja tenim, o ho fèiem ara o ho deixàvem de fer. Una estructura com la meva, a França seria absolutament sostenible, perquè jo aniria contractat pels ajuntaments.

Els ajuntaments no us contracten?

Mai. No se'ls ha acudit mai. Sí que algun, com ara Falset, ens ha dit "Vine". I a nosaltres ens interessa molt fer territori, anar al Priorat, a Montblanc, a Sort, perquè és en aquests llocs on aquestes estructures són realment vàlides.

Què li semblen els rumors que diuen que el Cirque du Soleil s'instal·larà a la Monumental?

Que ho facin. El Soleil sempre ens ha anat bé per treure'ns de la marginalitat. De totes maneres, és un producte americà. És com el McDonald's. Hi ha d'haver públic per a tot.

Fa 40 anys, quan va començar, havia pensat mai arribar al punt on és ara, reivindicant el seu ofici?

No m'estranya gens. Vam passar per una transició que va posar aigua al vi. Em sembla encara més al·lucinant que hi hagi passejos que es diuen Lluís Companys quan és un tio condemnat a mort. Sé que visc en un país completament amorf.

Disfruta més aquí o quan se'n va amb Pallassos Sense Fronteres?

Em sento molt més útil quan me'n vaig amb Pallassos Sense Fronteres. No m'he de plantejar la utilitat de la meva professió. Quan sóc aquí, sí.

Se sent més reconegut fora, quan surt amb l'ONG?

No. Els pallassos fem totes aquestes tonteries perquè la gent ens estimi. I jo em sento estimat. A Falset m'han portat vi... La nostra gira està sent exitosa. Hem penjat el cartell de localitats exhaurides.

Mai no els va dir als seus fills, que també es dediquen al circ, que no ho fessin?

Sí. Però sempre havia pensat que em contradirien.

Ho fan millor?

Sí, perquè estan més ben preparats. Diguem que nosaltres vam aprendre a fer malabars gràcies als grisos. Aquelles pilotes eren fantàstiques... Nosaltres tenim un avantatge: som més creatius. Tenim un coneixement de les coses des d'un altre punt de vista. És diferent quan t'has d'inventar el menjar que quan obres la nevera i la tens plena.

Ja ha parlat amb el conseller Ferran Mascarell?

Ens vam veure en l'estrena de Celebració , al Lliure. Ara estic pendent de demanar-li hora.

Sap que el conseller Tresserras, quan sentia el seu nom, es posava a tremolar?

Perquè m'estima... La política cultural en relació amb el circ continua sent ridícula: el 0,7% del pressupost de Cultura... L'altre dia vaig a ser a Lilla, en un teatre d'obra vista, una antiga fàbrica tèxtil, com les que tenim aquí, amb tot l'interior de pi blanc. Una programació de collons. Aquí tenim teatres de marbre, equipats amb les últimes novetats, i ni un duro per poder fer una producció. Es fan obres que duren quinze dies amb el que nosaltres podríem estar de gira cinc anys.